Pobres armats de raons

“Jo no sóc una criminal, jo el que sóc és fotudament pobre”. La periodista i escriptora Cristina Fallarás és contundent, però sap de què parla. Tant és així que la multitud crida amb ella “Som pobres!”. Fallarás és una de les moltes persones afectades per la hipoteca i ahir va participar en el debat sobre l'escrache organitzat per la PAH de Barcelona davant de la seu del PP català. Diverses afectades -dones totes- van agafar el micròfon davant la multitud asseguda al carrer per explicar els seus casos, dramàtics, amb molt ànim i bon humor.

La criminalització de la protesta va ser un tema recurrent en les intervencions, especialment la denúncia de Manos Limpias contra Ada Colau. “Jo he insultat a un polític, no a Ada Colau”, deia Lina. “Li vaig dir escarabat, a mi que em denunciïn per això”, afegia. Colau, per la seva banda, va assegurar que no té por, perquè forma part d'un moviment col·lectiu on tots, diu, “són imprescindibles”. “Pensen que si la gent no té un cap no es mou, però gràcies a milers i milers de persones estem aconseguint més que qualsevol partit polític”, ha declarat.

“Quan van dir la paraula ETA vaig entendre que això era una guerra”, va dir Fallarás. “Però en aquesta guerra tenim una arma brutal: ens assisteix la raó”, va afegir. Colau va criticar l'actitud “antidemocràtica” del govern, que considera que “no és només no escoltar a la ciutadania, també és criminalitzar la protesta”. Al PP, diu, “li és igual quedar-se sol, perdre tota legitimitat i no escoltar la veu de les persones”.

Lina, que porta tres desnonaments aturats, s'indigna davant els comentaris en defensa dels fills dels polítics davant dels escraches. “Amb 5 anys el meu fill va contestar al telèfon i em va dir plorant que una senyora li havia dit que per culpa meva s'anava a quedar sense casa, això no és violència?”, pregunta. “La diferència és que el meu fill és fill d'una pobra”, assegura.

Olga lamenta que les seves filles, per tenir 4 i 10 anys, queden fora del decret aprovat pel PP. “Quan un nen compleix els quatre anys deixa de tenir drets?”, es pregunta. Paula, la més gran, també va intervenir amb la seva mare. “No sóc cap nazi, sóc una nena de deu anys que espera una segona oportunitat”, va dir.

Una altra afectada explica que es pot “agafar a aquestes males lleis”, en referència a les promogudes pel PP, però diu que és únicament per ser víctima de la violència de gènere, el mateix motiu pel qual no va poder seguir pagant la hipoteca. La moratòria de dos anys a la qual autoritza el decret és, segons l'afectada, “pa per avui i fam per demà”. “Jo el que vull és un habitatge digne d'aquí fins que em mori”, ha conclòs.