El Poblenou busca sobreviure al seu primer estiu com a barri turístic de Barcelona
Institució i ciutadania manegen tempos diferents en un tema tan delicat a Barcelona com és el turisme. Mentre que l'Ajuntament porta un any aprovant i treballant en noves normatives, els veïns dels barris més saturats de visitants veuen que hauran de suportar un altre estiu sota els efectes de la massificació turística. L'últim exemple es troba al Poblenou, un barri perifèric de la ciutat que s'ha convertit en un nou pol d'atracció de visitants. Els problemes són similars als d'altres barris turístics: pisos turístics il·legals (i pujada de preus dels lloguers residencials), proliferació d'hotels, espai públic dedicat cada vegada més en exclusiva a usos turístics... Diversos veïns del barri s'han organitzat sota la plataforma 'Ens Plantem' per anar més enllà de la crítica turística i interpel·lar tant a la resta del barri com a agents econòmics i polítics: Qui decideix el futur del Poblenou? Els veïns, les administracions o els empresaris?
La cassolada que els veïns van celebrar aquest dimarts a la Rambla del Poblenou és una foto fixa de les seves denúncies. Mentre ells protesten fent sonar els xiulets i denunciant la massificació, es creuen amb grups de joves turistes que pugen de la platja amb ganes de festa. A més, famílies de visitants se'ls miren des de les terrasses que poblen la Rambla. Els cobraran una factura que suposa un luxe per una butxaca precària que visqui permanent al Poblenou.
Però n'hi ha més: un manifestant explica que a un veí del seu carrer li han apujat de cop 250 euros el lloguer quan ha volgut renovar el seu contracte. “O ho agafes o ho deixes i poso un pis turístic”, assegura que li ha dit el seu llogater. Un cop d'ull a Airbnb permet comprovar com al Poblenou, com en altres barris, a un propietari li resulta molt més rendible llogar un pis a turistes que a barcelonins: el lloguer d'un pis de dos dormitoris a dos minuts de la Rambla del Poblenou durant els primers set dies d'agost ascendeix a 1.015 euros. A més, hi ha els habitatges turístics il·legals.
El Poblenou, tot i no situar-se al centre de la ciutat ni tenir grans monuments turístics, està ben connectat amb metro i disposa de sortida al mar. “El Poblenou són tres o quatre carrers que es vertebren al voltant de la Rambla. La Vila Olímpica o el front marítim de Diagonal Mar són a prop però ja són un altre món”, explica l'antropòleg José Mansilla.
Precisament la Rambla és el principal atractiu pels turistes –“és l'única rambla de Barcelona que arriba directament a la platja”, recorda Mansilla– i alhora el nucli de vida pels veïns del barri. En aquest sentit, els veïns alerten que el passeig s'està transformant en un conjunt d'activitats econòmiques i usos de l'espai públic dirigits als turistes en comptes dels residents.
A més, els veïns consideren que la situació pot anar a pitjor amb el Pla d'Allotjaments Turístics (PEUAT) aprovat pel govern municipal i que es troba actualment en fase d'al·legacions. Per començar, sis projectes van sortejar la moratòria que Colau va decretar fa un any –encara que els veïns creuen que n'hi pot haver més.
A més, el PEUAT no contempla el Poblenou com una àrea de decreixement, és a dir, que quan tanqui un no en pugui obrir un altre. El barri té parts en les que si es tanca un hotel se'n pot construir un altre amb el mateix nombre de places i en zones properes com el 22@ s'estima que es crearan 3.200 places noves.
A l'allunyar-se de la Rambla del Poblenou i anar cap al 22@ –el suposat districte tecnològic de Barcelona– o la zona propera al metro de Marina, hi ha diversos solars buits i edificis sencers i antics en venda. “Es volia transformar la zona en una 'Barcelona, ciutat de congressos' moderna, però al final estem en el de sempre: fer negoci immobiliari i amb el sòl”, destaca Mansilla.
“L'any passat ja es començava a notar, però aquest estiu això dels turistes és horrorós”, sentencia una jubilada des d'un banc de la Rambla del Poblenou després d'encoratjar als veïns que es manifesten en cassolada. A la terrassa de davant, un turista s'acaba la cinquena cervesa i demana el compte.
