No poder més i poder-ho tot
“Un dia no podrem més i ho podrem tot”. Mentre els periodistes començaven a arribar a la seu de campanya de la Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa d'Esquerres, Higinia Roig, l'alter ego a Twitter del seu cap de llista, David Fernàndez, publicava aquesta eloqüent frase que resumeix amb encert el sentir de bona part dels seus votants.
En un vídeo publicat a Internet per un grup de suport, titulat “Som Unitat Popular”, que va tenir un notable èxit pel nombre de visites que mostra el comptador de YouTube, es feia al.lusió a aquest sentiment en un vers contundent: “Som els que ens enfrontem permanentment a la cultura de la derrota”.
No obstant això, els crits que han acompanyat Fernàndez al Casal Independentista Jaume Compte mentre posava davant els focus dels periodistes gràfics estaven carregats d'alegria, fins i tot aquest càntic que, per televisió, segur que ha sonat heterodox sabent que surt de la seu d'una candidatura: “Ocupem el Parlament”.
La CUP - Alternativa d'Esquerres ha aconseguit capitalitzar el cansament davant la situació econòmica general d'un conjunt prou ampli de la població com per entrar al Parlament, però ho ha fet no amb un discurs tremendista sinó amb una crida a la tenacitat per revertir la situació. Ho va dir Fernàndez en l'acte central de campanya, i l'ha repetit avui en la seva compareixença davant els mitjans per valorar els resultats: el seu objectiu és actuar com un cavall de Troia al Parlament.
És un objectiu compartit sense dubte amb molts altres companys de viatge, cosa que explica en bona mesura l'èxit electoral que suposa la seva entrada al Parlament quan fa poques setmanes encara debatien internament si s'havien de presentar. El nom de la llista inclou la frase “Alternativa d'Esquerres”, i no és per casualitat: és el paraigua que permet agrupar formacions com Revolta Global, Lluita Internacionalista i En Lluita, que han decidit presentar-se juntament amb la Candidatura d'Unitat Popular, l'instrument d'un moviment social, polític i sindical anomenat esquerra independentista per assegurar la seva presència en els ajuntaments i ara, també, al Parlament.
Aquests partits, i també altres col.lectius i institucions que han decidit donar el seu suport a aquesta opció electoral, per descomptat presenten diferents singularitats, però els uneix haver compartit espais de treball i de reivindicació en infinitud de manifestacions, concentracions, ocupacions simbòliques i altres protestes que han tingut lloc aquesta legislatura a Catalunya, ajudades sens dubte per la situació econòmica general i les retallades en serveis socials promoguts per l'executiu de Convergència i Unió.
El que les polítiques d'ultraausteritat, que tanta fortuna han fet al sud d'Europa -i, per tant, també a Catalunya-, han provocat en persones, famílies i col.lectius que han portat a l'exclusió social ho saben més bé que ningú els mateixos afectats, però després els activistes són probablement els que millor es poden fer un retrat complet de fins a quin punt la desesperació s'ha apoderat de la vida de molts. I fins els més tossuts detractors de CUP-Alternativa d'Esquerres podran apreciar, sense cap dubte, que estan davant d'una formació dedicada en cos i ànima a l'activisme.
