Empresaris: muts i a la gàbia!

El president Artur Mas va definir el seu govern de bussiness friendly, d’amic dels empresaris. Dos anys després molts empresaris catalans han llençat la tovallola i la resta viu amb l’aigua al coll, sobretot, els que treballen per la Generalitat. Fet i fet, l’únic empresari amic de debò, que va ser rebut amb la catifa vermella al Palau de la Generalitat, va ser Mr. Sheldon Adelson a qui se li va oferir trinxar el parc agrari del delta del Llobregat.

El president va prometre als empresaris que la prioritat de la seva gestió seria l’obtenció d’un nou pacte fiscal que millorés, per descomptat, les finances de la Generalitat. No confiava gens ni mica en el pèrfid Rodríguez Zapatero, calia esperar amb paciència la derrota dels socialistes en les eleccions generals i plantejar el tema als vells amics del Majestic, amb els quals ja van aconseguir activar l’article 150.2 de la Constitució i activar traspassos tan importants com el de trànsit. Tanmateix, la majoria absoluta del PP i la recessió econòmica no ajudaven gaire i el rampell sobiranista presidencial, després de la manifestació de la Diada nacional, va portar el carro pel pedregar.

Els empresaris catalans arrufen el nas i el president de la Caixa s’enfila per les parets. Comptat i debatut hem passat del Dragon Khan del tripartit al Shambala de CiU. En aquest escenari de vertigen, el president Mas demana els empresaris que no cal que diguin res i que li deixin fer. Un tarannà que recorda la sentència famosa del general Franco (amb perdó) quan aconsellava defugir de la política. I un tarannà plebiscitari, d’adhesió personal i no de projecte de país, preocupant.

Els empresaris tenen tot el dret a manifestar-se com a ciutadans i també com a empresaris, així com plantejar les millors opcions per sortir de l’atzucac al què ens duu el president Mas. Per cert, ens agradaria conèixer l’opinió de Salvador Alemany, el president del CAREC, l’organisme consultiu per a la reactivació econòmica, creat pel president Artur Mas.