Quan pateixes una agressió com la de l’Ester Quintana, que ha perdut un ull a causa d’una bala de goma disparada pels Mossos d’Esquadra, tot un camí nou, llarg i tortuós s’obre davant teu, i no tens més remei que emprendre’l. Per una banda hi ha el drama personal: perdre un ull és molt dur, el fet de no veure-hi genera dificultats en la quotidianitat i també por; por de no veure quelcom i fer-te més mal, por a que et passi alguna cosa a l’únic ull que et queda. A més, hi ha tot el procés d’acceptació de la teva nova cara, habituar-se a notar que t’observen, a tenir un objecte de plàstic que intenta dissimular el que en realitat és evident: allà no hi ha un ull, que és el mirall de l’ànima, el primer que ens fixem en una persona.
Però el més dur de tot és saber que el que ha passat és fruit d'una agressió violenta. Algú t’ha volgut fer mal i això genera un trauma molt més gran que si fos un accident. I encara més greu: qui t’ha infringit el dany és el cos de seguretat de l’estat, legitimat per tothom i que en principi ha de garantir la protecció del ciutadà.
Aquest és el panorama en el qual es trobaven unes quantes persones quan vam iniciar la nostra tasca amb l’associació Stop Bales de Goma, l’any 2010. La policia havia deixat cecs d’un ull a quatre nois, el govern se’n rentava les mans completament, la justícia brillava per la seva absència i l’opinió pública encara anava a favor dels cossos antidisturbis. I de fet, ben poca cosa ha canviat des de llavors: el balanç de víctimes ha augmentat i possiblement –l’única dada positiva- l’opinió pública comença a posar en dubte la qualitat i la legitimitat de la policia. La feina, però, no ha estat en va.
Stop Bales de Goma fa diverses reivindicacions. La primera fa referència als drets humans: l’ús de les bales de goma per part de la policia antidisturbis hauria d’estar totalment prohibit pels danys que causa. Està demostrat que tots el projectils poden causar ferides irreversibles. Les escopetes de boles de goma són armes considerades letals per la força amb què surten disparats els projectils (a més de 700 km/h) i per això no s’haurien d’utilitzar contra la població civil que es manifesta sota cap concepte. Atempta contra el dret de manifestació i el de lliure circulació.
La segona reivindicació és de caire polític: reclamem que sigui el poder executiu i el legislatiu, és a dir, el Govern i el Parlament, qui reguli les lleis sobre els armaments de la policia i els protocols d’actuació, i que vetlli perquè aquests es facin complir. En aquests moments és la pròpia policia la que decideix quines armes utilitzarà i amb quins protocols. Per tant, actua com un poder independent; això no és acceptable en un país democràtic. Han de ser els polítics, escollits pels ciutadans, els que regulin tot el que fa referència a la policia, que és el cos que ha de garantir la seguretat de la societat. De fet, és l’únic cos que pot utilitzar la violència legalment i per tant té una responsabilitat altíssima, i aquesta violència s’ha d’utilitzar sempre de forma proporcionada i causant els mínim dany possible. Per això, Stop Bales de Goma va fer una roda de reunions amb tots els partits polítics demanant-los que creessin una comissió d’estudi específica sobre les bales de goma i les armes de la policia. Va fer també una compareixença davant de tota la comissió d’Interior, amb representants de tots els partits, per exposar les raons de l’associació. Però aquesta comissió no es va aprovar degut a la negació de CiU i l’abstenció del PP. Així, el poder polític s’ha negat a agafar la responsabilitat que li pertoca, deixant via lliure a la policia per fer el que consideri més oportú.
La tercera reivindicació és la manca de justícia: cap dels afectats ha trobat el culpable del dany causat ni ha estat indemnitzat. Això vol dir que les persones que varen ferir les víctimes encara treballen per la policia, encara surten al carrer i per tant poden tornar a obrar de la mateixa manera ja que ningú els ha jutjat.
La impunitat policia és doncs l’enèsim problema amb què es troba l’afectat per aquest tipus d’agressions: has perdut un ull, has d’aprendre a conviure amb aquesta discapacitat, acceptar la teva nova cara, pair que el dany te l’ha causat una persona que t’ha volgut agredir, i per últim, aquesta agressió queda impune i avalada pel poder polític.
Aquesta sensació de marginació és de les més dures que passa la persona afectada per una bola de goma. I això succeeix per diferents causes: la primera, la impossibilitat d’identificar l’agressor, ja que no porten el número de placa visible. Segona, les dificultats que posa la policia per aportar les informacions que els jutges requereixen. Tercera, la lentitud del sistema judicial i el favoritisme a priori d’aquest per a la defensa de la policia. I per últim, encara que es pogués saber l’autoria del delicte, encara que es declarés culpable, encara que els casos arribessin a la seva fi, aleshores sí que intervé el poder polític, com hem vist darrerament en unes sentències contra quatre mossos d’esquadra. Intervé i indulta la policia, sense donar més explicacions. Així, el poder judicial sofreix un intrusisme alarmant en una societat que es vulgui considerar democràtica.
Com afecta la vida política en la vida diària dels ciutadans? Quan la policia et dispara i perds un ull, ho descobreixes ràpidament: els Mossos queden totalment impunes. El poder polític no pren la seva responsabilitat, modificant les lleis i fent-les complir, i per tant deixen el cos de la policia actuar com un quart poder. Els jutges no poden trobar els responsables, es troben amb tota mena de traves per a aconseguir els informes policials i altres pressions, i encara que finalment es dictessin sentències condemnatòries, allà sí que la política pren part i indulta els agents implicats.
Stop Bales de Goma va néixer per demanar que es retiressin les escopetes de bales de goma de l’arsenal dels Mossos d’Esquadra. Al darrere, hi ha tot aquest feix de raons i cada vegada més víctimes: actualment vuit persones han perdut un ull en els darrers anys, han hagut d’extirpar la melsa a un noi, hi ha hagut casos d’afectacions al cor, costelles trencades i pulmons perforats, entre d’altres casos de diversa gravetat. Més enllà de les bales de goma, cada dia hi ha més casos de lesions greus causades amb les porres. La violència dels Mossos d’Esquadra és evident, el clam contra les bales de goma és cada dia més ampli, i estem convençuts que tard o d’hora les nostres demandes seran escoltades.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
