Un dia per a l'alliberament LGTBI i l'orgull internacional

La matinada del 28 de juny de 1969 una batuda com tantes altres al bar novaiorquès Stonewall Inn, un referent per gais, lesbianes, transgèneres i transexuals de la ciutat, no va acabar com de costum. Els clients que s'anaven acumulant al carrer mentre els feien fora van decidir dir prou a la repressió i van començar una revolta, atacant la policia. “És molt important recordar que el 28 de juny se celebra una revolta”, diu Eugeni Rodríguez, del Front d'Alliberament Gay de Catalunya (FAGC).

A Catalunya, aquesta data es commemora des del 1977 el dissabte més proper al 28 de juny. Convocada pel FAGC a Barcelona, va ser el primer cop que el moviment sortia al carrer a Catalunya i a l'Estat. Rodríguez explica que posteriorment, amb el moviment de lesbianes i més tard amb moltes altres entitats, van constituir la Comissió Unitària 28 de Juny, per organitzar els actes al voltant del dia internacional per l'alliberament lèsbic, gai, bi, trans i intersexual.

“És un dia per sortir al carrer, per dir que estem aquí, per tot Catalunya, per reivindicar els drets i les llibertats pendents”, diu el portaveu del FAGC. Ahir van tenir lloc manifestacions a Tarragona i Girona i aquest tarda a les 18:30 està convocada la tradicional manifestació a la capital sota el lema “Per un país lliure de transfòbia i d'homofòbia”. Rodríguez assegura que “per poder ser lliures en qualsevol país ha d'haver-hi els drets i llibertats públiques que ho facilitin”.

Coincidència de dates

Aquest any, però, la manifestació de dissabte coincideix amb una celebració que fa cinc anys que té lloc: el Pride Barcelona. El col.lectiu Brot Bord, de lluita contra el patriarcat, l’homofòbia i la transfòbia, ha estat especialment crític amb aquesta coincidència. Per Marc Garriga, membre del col.lectiu, els empresaris que organitzen el Pride “han volgut imitar el model d'altres ciutats europees on munten una desfilada que és bàsicament una festa sense contingut polític”. Creu que “aquest ha de ser un dia de lluita, de reivindicació política”, però remarca que “això no exclou que pugui haver-hi música, colors, festa, carrosses, tocades, purpurina, ...”

David Martí, director del Pride i president de l'Associació Catalana d'Empresaris per a Gais i Lesbianes (Acegal), assegura que el contingut reivindicatiu hi és. “Per una banda tenim un factor reivindicatiu, que se centra en la demanda d'una llei contra l'homofòbia i la transfòbia, i per l'altra, el fet més festiu de fer els petons amb orgull, amb el tema de sortir de l'armari i viure en llibertat”, explica.

El director minimitza el problema de la coincidència de dates, i explica que aquest any s'ha donat perquè han fet una coproducció amb el Grec i, per estalviar recursos, comparteixen infraestructures amb el festival que s'estrena el diumenge també a Maria Cristina. Martí també remarca que els dos actes d'avui comparteixen la reivindicació de la legislació.

“Estem més units que mai”

“No estem dividits, estem més units que mai, però hi ha diferents expressions”, remarca Eugeni Rodríguez, ja que totes les entitats del moviment LGTBI estan d'acord en demanar aquesta llei. El projecte va ser presentat per ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP i el 19 de juliol sabran si segueix el seu tràmit o la bloqueja algun partit. En el que sí que difereixen és en les formes d'expressió.

“No tenim res en contra el món empresarial, l'únic que creiem és que una manifestació no l'han de liderar empresaris”, assegura el portaveu del FAGC. En canvi, des del Brot Bord, Marc Garriga és més crític: “Aquest empresariat vol apropiar-se d'una lluita per beneficiar el seu negoci, no se'ns ha de vendre això com una manera de canalitzar el discurs polític”, afirma.

Garriga remarca que tot i que desconeix si el Pride els reporta beneficis directes, “els empresaris de la festa volen fer de Barcelona un referent del turisme gai per legitimar els seus negocis”. En aquesta línia, Rodríguez assegura que la del 28 de juny “no és una manifestació enfocada a que vingui gent de tot el món, sinó que és perquè la gent d'aquí, dels pobles, que pateix, surti al carrer per expressar-se”.

Una ciutat per al públic gai

El director del Pride explica que, efectivament, volen “promocionar la imatge fora del país d'una ciutat de respecte i acollidora”. “Abans de nosaltres hi ha hagut fa molts anys moltes empreses que s'han situat a Barcelona destinades al públic gai i s'han promocionat fora”, afegeix.

La regidora Francina Vila, de l'àrea de Dona i Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona, assegura que “hi ha un conjunt d'activitats que són una atracció per a les persones que ens visiten de l'àmbit LGTB”. El consistori ho valora positivament perquè “és gent que ve a Barcelona, consumeix a les nostres botigues, dorm als nostres hotels, en definitiva, aporta riquesa a la ciutat”.

Martí, que també representa a l'empresariat, critica postures com la del Brot Bord. En referència a la Comissió Unitària, diu que “no volen que a la manifestació hi hagi una carrossa d'una empresa, perquè són anticapitalistes i antisistema, ens volen excloure per una qüestió ideològica que no té res a veure amb el moviment gai”.

Contradiccions sobre els espais d'oci

Per Garriga, en canvi, són qüestions que sí que tenen a veure. “Aquests negocis són conseqüència de l'homofòbia. S'aprofiten de que són necessaris uns espais i els converteixen en un negoci”, sentencia. Explica que, no obstant, la critica que fan a “l'ambient” des del Brot Bord és moderada: “en un món en el que la presumpció d'heterosexualitat actua sempre, fins que es digui al contrari, els espais en que gais i lesbianes puguem socialitzar-nos com a tals seran necessaris fins que el canviem”. En resum: “Critiquem això a nivell de sistema, el Gayxample no és el model, però a nivell d'usuaris sí que hi anem. Hem de lluitar per construir uns espais alternatius que no hi són”, diu.

El compromís de l'Ajuntament no està en la creació d'aquests espais alternatius, sinó en “garantir que la gent pugui gaudir lliurement en tots els espais i defensar-la en cas que es trobin alguna discriminació”, explica Vila. Segons la regidora, “l'origen dels barris gayfriendly van ser iniciatives per crear espais on les persones LGTB poguessin expressar lliurement la seva sexualitat, perquè no es podia fer en altres llocs”. “A Barcelona, que és una ciutat tolerant i oberta, es genera de forma espontània perquè hi ha uns empresaris que identifiquen una necessitat”, assegura.

Tant l'Ajuntament, des de la regidoria de Dona i Drets Civils, com la Generalitat, des de la Conselleria de Benestar, col.laboren amb les dues iniciatives que prendran els carrers de la ciutat demà. Eugeni Rodríguez explica que la Comissió Unitària, tot i intentar gastar els mínims recursos, sempre ha comptat amb el suport de l'administració. No obstant, el portaveu del FAGC assegura que “no creiem que s'hagi de fer de Barcelona un aparador de res. No ens sembla malament que vinguin turistes, però creiem que aquests diners s'haurien d'invertir sobretot en l'erradicació de l'homofòbia i la transfòbia”.