Ada Colau, d'okupa a alcaldessa
Fa menys de deu anys Ada Colau vivia d'okupa en una antiga caserna de la Guàrdia Civil al barri popular de la Barceloneta. Però el d'okupa, així amb k, mai va ser el seu estil. No volien ser “okupes veïns” sinó “veïns que ocupen”, deia llavors. Ara, als 41, Ada Colau està a punt de ser la primera alcaldessa de Barcelona. Ha arribat fins aquí després d'una dura campanya en què ningú li ha pogut tirar un escàndol a sobre, tot i que per moments ha semblat que en algunes forces polítiques no era per falta de ganes.
La seva aposta, i fa mesos que ho repeteix, és “feminitzar la política”, basar-la en la confiança. El desembre passat, en una entrevista per al llibre Educacions, ens explicava que volia fer un blog per expressar les seves debilitats. Allà va explicar les invitacions que rebia de banquers per sopar. Amb alguns d'ells segur que ara haurà de seure, però diu que ho farà en públic. D'això va parlar el passat divendres al cafè Zurich amb Pepe Mujica. “Ara pararan la taula i tu has de seure amb ells”, li va aconsellar l'expresident d'Uruguai. Mai va imaginar arribar fins aquí i l'endemà del primer debat de campanya reconeixia la seva incomoditat. “Vols dir que aquest és el teu lloc?”, es preguntava davant d'una abarrotada plaça de Nou Barris.
Però si d'expressar debilitats es tracta, ella és la primera a mostrar-les. Confirmada la victòria de la seva candidatura, va aparèixer amb llàgrimes davant els seus seguidors. És ploramiques, admet, i afegeix que li ve de família. Ha plorat en les victòries de la PAH i en les assemblees, davant els drames humans que hi arribaven setmana rere setmana. La PAH va ser un cop de realitat en la seva trajectòria. Les cinc persones que van impulsar la plataforma tenien clar que havien d'arribar a gent que no era activista i oferir solucions als seus problemes.
Fa uns mesos, el seu company –sentimental i polític– Adrià Alemany deia amb dificultat, quedant-se sense paraules, que des que van deixar la PAH per impulsar Guanyem Barcelona sempre s'emocionen en parlar de la plataforma. “És que ho mires des de fora i veus que és una cosa que ha salvat vides”, diu. Alemany apunta que si el PP no hagués bloquejat la ILP de la PAH en 2013 probablement Colau no s'hagués presentat aquest diumenge a les eleccions.
A part de plorar, Colau també sap riure, amb un riure sonor i característic. La seva trajectòria també és gamberra. Explica que, en la precarietat, fins i tot de Pare Noel ha hagut de treballar. En el seu activisme tampoc li ha faltat l'humor, ja fos vestida amb capa i antifaç per pressionar els candidats a l'alcaldia de Barcelona encarnant a una 'Supervivienda', o fent d'hostessa del pallasso Leo Bassi en un tour per denunciar l'especulació immobiliària a Barcelona.
Avui l'ocupa Colau no queda tan lluny de la Colau que ocuparà l'alcaldia. Enmig de la frenètica campanya electoral, va trobar un moment per acostar-se a la festa de la masia okupada de Can Masdéu, que celebrava el tretzè aniversari de resistència al seu desallotjament. Allà ballava i reia amb amics, que la compadien per l'estrès i la pressió de la campanya. “Què Ada, com va?”. “Ara, aquí, molt bé”, contestava rient.
