Així decideix Podem Catalunya el seu “no democràtic” davant el referèndum
“Recordeu que tot això va a una acta que recollirà el Consell Ciutadà Autonòmic, així que intentarem ser clars i concisos”, prega Manel, el mestre de cerimònies del cercle de Podem de Poble-sec-Sant Antoni, a Barcelona. El militant “podemita” obre així una de les 70 assemblees locals i de barri que la formació està celebrant aquests dies per decidir la postura del partit davant el referèndum sobre la independència de Catalunya, que el Govern ha promès per la tardor .
El cercle s'ha reunit, com cada 15 dies, a l'Ateneu Rebel del barri del Poble-sec. Aquest dijous hi han assistit 8 persones, dues d'elles noves en el cercle però militants d'altres. Els presents noten absències. “No ha vingut Antonio?”, Pregunta un. “No, ja saps que els dijous treballa”. Són un grup consolidat, còmplice. No tenen cap problema en què un periodista hi tregui el nas: “Les assemblees són obertes”, resumeix Jordi amb un somriure d'orella a orella.
La composició del cercle és variada en opinions, estrat social i orígens, tant com el barri al que representen dins de Podem. La majoria dels participants passen de la quarantena. Per sexes; tres dones i cinc homes. A més, dos van néixer a Catalunya, tres a Galícia, dues a l'Argentina i una a Càceres. “Aquí els gallecs vam guanyar per golejada!”, Fa broma el grup al descriure. Manel deixa la jaqueta en una cadira mentre Jordi es prepara una cervesa amb llimonada amb el contingut de dues llaunes. El debat és a punt de començar.
La direcció de Podem Catalunya ha baixat a les bases una de les decisions més transcendentals a què haurà d'enfrontar-se el partit en els pròxims mesos: Què fer davant el referèndum. L'executiva actual, liderada per Albano-Dante Fachin, ha enviat uns documents de debat en què proposa tres opcions, tot i que segons recorda Manel “són orientatives, cada cercle pot traslladar la seva pròpia posició”.
Una de les filosofies més arrelades de Podem Catalunya és que els cercles són el nucli bàsic de la sobirania del partit. Els fomenten i volen que existeixin. Si el de Poble-sec - Sant Antoni és a la mitjana d'assistència, en el total del debat participaran més de mig miler de persones de tot Catalunya. Sense ser una xifra astronòmica, la capil·laritat i activació de ciutadans donant la seva opinió sobre temes polítics és un dels grans actius sobre els quals la formació vol forjar la seva identitat.
Les opcions que la direcció ha donat són línies àmplies. La primera limita el referèndum perquè sigui acordat amb l'Estat. La segona planteja donar-li suport encara que sense acord, però sense atorgar-li capacitat vinculant. La tercera aposta perquè un referèndum sense acord sigui considerat vinculant per Podem.
Després de llegir les tres possible opcions, Manel obre el torn de paraula. “Podem sempre ha defensat el referèndum. Catalunya ha de poder fer un referèndum digui el que digui l'Estat”, afirma després d'una dissertació sobre el dret d'autodeterminació. No obstant això, alerta que donar suport a un referèndum no pot significar una declaració unilateral d'independència, sinó que “el procés segueix”. Es declina per la segona opció oferta pel partit, la del referèndum com a protesta.
Luciana, en canvi, es mostra des de l'inici de la seva intervenció partidària de la tercera opció. “És contraproduent que, mentre s'arriba a la plurinacionalitat que defensa Podem, no es pugui decidir, quan ho demana el 80%”, assegura l'argentina. Jordi, al seu torn, està preocupat per com serà la campanya. “S'hauria de fer una campanya del no”, argumenta, “perquè tots els mitjans estan a favor del sí”. Segons afirma “fa dos anys hagués votat que sí, però avui votaria que no. La via unilateral no em convenç”, esgrimeix per defensar la segona opció. Roc assenteix des de la seva cadira.
Des de l'arribada de Podem i dels comuns a l'escenari polític català, diverses veus han parlat de l'existència d'un “no democràtic”. Entre ells el diputat Joan Giner, membre de l'actual direcció estatge. Sota aquesta etiqueta engloba un important sector de la població catalana que no està a favor de la independència, però són fervents partidaris que es decideixi mitjançant el vot en un referèndum. Durant l'assemblea del cercle, la idea del “80% partidari del referèndum” apareixerà a la majoria de les intervencions.
“Doncs jo votaria que sí”, introdueix Bene, la nascuda a Càceres, que s'ha incorporat aquest dijous al cercle del Poble-sec - Sant Antoni. Ella no es decanta per cap de les tres opcions en concret, però assegura que ha estat testimoni d'un fort menyspreu als catalans quan torna a Extremadura. “No sé perquè, però ens odien”, assegura.
En vista que tots els participants estan entre l'opció dos i la tres, Manel acota la discussió a aquestes dues posicions, que torna a llegir. Roc intervé introduint un nou tema de debat: “Per què hem de votar entre independència o no independència? Hi ha d'haver més opcions”, reclama. L'argentí assegura que votaria no en un referèndum binari. “Però si em preguntessin si vull un Estat associat, diria que sí. Cal discutir la relació amb Espanya”. Per això Roque reclama que Podem doni suport al referèndum però pressioni per que hi hagi més d'una pregunta.
Manel pren la paraula per explicar que, segons ell, trencar el cadenat el 78, a Catalunya, té a veure amb decidir sobre la independència. “Tots voldríem que el referèndum fos legal, acordat, però no li podem dir a la gent que esperi que Iglesias sigui president perquè exerceixin el seu dret d'autodeterminació, perquè seria antidemocràtic”, afirma. Manel sembla posicionar-se ara per l'opció número tres.
La seva exposició és subratllada per Luciana. “Podem ha de posicionar-se per un clar” sí “al referèndum. El debat és si Catalunya pot o no fer un referèndum, si té sobirania”, assegura. Tercia Suso, gallec del Poble-sec. En la seva opinió, Podem ha de donar suport a qualsevol iniciativa que “doni la veu al poble”. Segons creu, la convocatòria de la pròxima tardor no hauria de ser un altre 9-N, “però encara que fos un altre 9-N Podem hauria d'estar aquí”.
Ha aparegut un dels conceptes claus sobre els quals gira la discussió en tots els racons de Catalunya: el 9-N. Molts sobiranistes van saludar amb els braços oberts la convocatòria del procés participatiu organitzat per la Generalitat el 2014, ja que els donava l'oportunitat de votar sobre el gran tema. No obstant això, en vista dels nuls efectes aconseguits amb aquella votació, ara molts abjuren d'ella, sobretot des de l'independentisme.
El sector partidari de la ruptura amb Espanya està convençut que el referèndum d'Puigdemont no pot ser un altre 9-N, mentre que l'oposició unionista, encapçalada per Inés Arrimadas, titlla el referèndum anunciat de “un altre 9-N” per desacreditar-lo. Aquest dijous el diari Ara havia avançat en portada que els comuns, el partit d'Ada Colau en què Podem no s'ha integrat, apostaran per un suport al referèndum sense conferir valor vinculant. És a dir, un 9-N. És la mateixa idea que defensa la direcció de Podem.
Mentrestant, en el cercle de Poble-sec - Sant Antoni no es posen d'acord. Els partidaris de la tercera opció, un referèndum vinculant, ho tenen cada vegada més clar, però la inèrcia de la posició de la direcció i les protestes de Roque també pesen. Manel opta per una decisió salomònica, proposant introduir en l'acta una posició pròpia intermèdia entre vinculant i no vinculant. A les 21:15 de la nit s'aixeca l'assemblea.
El cercle ha parlat. Com aquest, entre el 26 de maig i el 9 de juny es posicionaran prop de 70 assemblees. De les seves actes sortirà la postura de consens del partit, que serà interpretada per l'Executiva que dirigeix Fachin. El rebuig al referèndum unilateral està gairebé descartat, però les aventures unilaterals generen un fort rebuig a les bases morades. Amb tot, el debat és encès, més encara quan saben que la seva situació de frontissa els confereix un enorme poder en l'esdevenir del procés sobiranista català. L'anomenat “no democràtic” té veu i està disposat a usar-la.
