Anonymous filtra documents que mostren el seguiment d'activistes a la xarxa per part de la Generalitat
Anonymous ha donat a conèixer la nit d'aquest diumenge 38 documents que mostren el monitoreig de l'activitat a Twitter d'activistes vinculats als moviments socials catalans. Segons expliquen en un comunicat, la documentació provindria del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), un organisme amb règim de fundació que depèn de la Generalitat de Catalunya i que es dedica a la seguretat en l'àmbit de les tecnologies de la informació.
Els documents recullen piulades rellevants relacionades amb mobilitzacions concretes, com l'acampada davant la seu de La Caixa, ocupacions d'universitats, el primer aniversari del 15-M, el Primer de Maig o el la campanya 'No vull pagar'. S'hi identifiquen els usuaris que van fer servir per primer cop un determinat hashtag i també s'hi fa una classificació dels usuaris més influents en cada tema. Entre els comptes seguits hi ha col·lectius, activistes, advocats o periodistes.
Durant el matí, a l'espera d'una resposta oficial, un portaveu del Cesicat ha assegurat a Catalunya Plural que els documents no provenen de l'organisme, però alhora ha parlat d'un hackeig. La mateixa font apuntava que la seva resposta no era oficial, ja que s'emetria un comunicat durant la tarda, perquè la qüestió era complexa i estava relacionada amb els Mossos d'Esquadra. Finalment, el Cesicat no ha enviat el comunicat i s'ha negat a seguir informant. Han afirmat que no tenen res a dir respecte a les denúncies d'Anonymous, sobretot tenint en compte que es difonen des de l'anonimat.
Carlos Sánchez Almeida, advocat especialitzat en l'àmbit d'internet, admet que, donat que els perfils són públics, aquesta activitat no afecta el dret a la intimitat, ni tampoc es pot parlar d'espionatge. “Però és completament diferent destinar fons públics a l’elaboració de perfils ideològics d’usuaris de Twitter amb objectius inconfensables, com és estudiar l’estructura del 15-M a Barcelona”, apunta l'advocat que també s'ha vist afectat pel monitoratge. El compte del seu despatx (@bufetalmeida) està entre els que s'han considerat més rellevants.
L'advocat explica que estudien emprendre accions legals, però assegura que “ara, més que responsabilitats penals, calen responsabilitats polítiques”. “La llei de protecció de dades no permet fer fitxers que revelin la ideologia de les persones, i el Govern va negar recentment en seu parlamentària que existissin fitxers d'aquesta mena”, diu Sánchez Almeida. “Per dotar-se d’estructures d’Estat el primer sempre són les clavagueres, i és obvi que darrere d’això hi ha l'estil del senyor Miquel Sellarès”, sentencia en al·lusió al primer director dels Mossos d'Esquadra i un dels fundadors de l'Assembla Nacional Catalana.
“Les dates d'aquests documents són les mateixes del 25-S o de la famosa web de denúncia amb fotos d’activistes de Felip Puig, que l’Agència de Protecció de Dades va considerar il·legal, o de quan Jorge Fernández Díaz deia que calia canviar el Codi Penal per perseguir les convocatòries de manifestacions a la xarxa”, remarca Sánchez Almeida. Considera que el que busquen aquests documents és “atribuir responsabilitats individualitzades a les persones i imputar-hi conductes penals”.
La simplicitat dels informes
Des del col·lectiu DatAnalysis15M, que es dedica a l'anàlisi de les xarxes del 15-M i a la recerca en tecnopolítica, també han volgut intervenir en el debat. Asseguren que “el primer que crida l'atenció, més enllà de qualsevol escàndol polític, és el molt baix nivell tècnic d'aquests informes, perquè qualsevol usuari de la xarxa pot fer aquestes anàlisis sense coneixement tècnic”. Conviden a visitar la seva web per comparar-lo amb “el nivell de sofisticació” a què han arribat en l'anàlisi d'esdeveniments similars. “Si algú està cobrant per això, això és una estafa”, conclouen.
La xarxa ha reaccionat a l'aparició dels documents comentant-los amb les etiquetes #TIAcatalana o #laTIAcatalana, en referència a l'agència de seguretat en la que treballaven els personatges de còmic Mortadelo i Filemón. Molts dels usuaris monitorats comenten que el seu número de seguidors ha crescut notablement des de la publicació dels documents.
Tampoc és el primer cop que l'actuació del Cesicat s'enfronta al 15-M barceloní. Durant la campanya electoral, l'organisme va prendre mesures per intentar tancar la pàgina Conveniència i Unió, una paròdia crítica de la web de campanya del partit de govern. El servidor italià que allotjava la web, no obstant, va considerar que no hi havia motius per fer-ho i va denunciar la intervenció del Cesicat.