Barcelona: cap a la ciutat aparador

Qualsevol empresa que estigui disposada a invertir té el seu espai a Barcelona. En un moment de recessió econòmica, és una bona notícia que la capital catalana continuï sent un pol d’atracció per a moltes empreses, ja que les finances de la ciutat es veuen reforçades. Però les darreres decisions de l’Ajuntament de Barcelona estan arribant, segons molts veïns, a un nivell exagerat.

En poc més de dos anys, ja hi ha una llarga llista: convertir el port marítim en una marina de luxe; suspendre el Pla d’Usos de Ciutat Vella per tornar a donar llicències; privatitzar la gestió de les escoles bressol, els aparcaments municipals i els serveis funeraris i vendre el nom de les estacions de metro i autobús.

Totes aquestes privatitzacions de serveis públics es fan, segons l’Ajuntament, pensant en el benestar dels ciutadans però, en canvi, compten amb les crítiques dels partits de l’oposició i de les associacions de veïns. Aquesta és una llista d’alguns d’aquests episodis:

Un Port de Luxe enmig de la Barceloneta

Durant el mes de febrer es va produir un dels exemples més clars i controvertits sobre la privatització de l’espai públic: la aprovació de reconvertir el Port Vell en una Marina de Luxe. La transformació es va aprovar, com és habitual en aquesta legislatura, gràcies a l’acord entre CiU i el PP i amb els vots contraris del PSC, ICV-EUiA i Unitat per Barcelona. Des de l’oposició es demanava una consulta ciutadana per saber què en pensava la ciutadania, però l’alcalde, gràcies al suport del PP, va desestimar la possibilitat. Tant els veïns com ICV van criticar durament l’opacitat del projecte i també la violència que comporta atracar iots de fins a 170 metres d’eslora enmig d’un barri obrer.

El tercer tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, havia visitat mesos abans la fira de iots de Mònaco per vendre el projecte, que gestiona el Salamanca Group, i va assegurar que Barcelona és una ciutat “oberta als negocis” i “on es pot ajuntar la riquesa de la cultura amb la cultura de la riquesa”. En aquella intervenció, el tinent d’alcalde també va assegurar, per intentar guanyar-se la confiança dels inversors, que els barcelonins són molt “agradables i simpàtics” .

El projecte, que espanta molt als veïns del barri, ja està en marxa.

Noves llicències a Ciutat Vella

Una de les decisions que ha generat més polèmica és la modificació del Pla d’Usos de Ciutat Vella, que va tirar endavant el govern gràcies al suport del PP durant el mes de juliol. La suspensió de llicències per evitar la proliferació de locals de restauració (com bars, discoteques i hotels) es va aprovar el 2010, després de llargues negociacions i incansables debats. L’objectiu era protegir la qualitat de vida dels veïns del centre i també el cor de la Barcelona antiga. El cervell del projecte va ser el de la regidora independent del govern de Jordi Hereu (PSC) Itziar González, que comptava amb el suport de molts veïns però amb la ferma oposició de molts empresaris, principalment hotelers, que volien continuar explotant les oportunitats que dóna Ciutat Vella. Amb el canvi de govern, les pressions van aconseguir els seus objectius.

Els veïns i els partits de l’oposició van posar el crit al cel, denunciant que si obren més hotels i discoteques a Ciutat Vella serà insuportable. Es tracta del districte de la ciutat amb més densitat de població i cal afegir-hi totes les visites dels turistes, que dificulten el dia a dia i sobretot la nit, de molts veïns. Però la regidora del districte, Mercè Homs, va dir que el govern estava disposat a “assumir riscos”.

Privatitzacions d’aparcaments i Serveis Funeraris de Barcelona

El ple municipal del mes de juny va servir per aprovar també la privatització de 26 aparcaments municipals, tots ells en llocs estratègics de la ciutat. La fórmula es començarà a aplicar a principis de 2014 i preveu la creació d’una empresa mixta (60% privat i 40% pública). L’Ajuntament ingressarà 100 milions d’euros per aquesta privatització, però perdrà patrimoni i deixarà d’ingressar els beneficis que donaven aquests aparcaments. El president del Grup Municipal Socialista, Jordi Martí, va demanar que es mantingui la gestió en mans de B:SM, una empresa municipal “modèlica en gestió i solvència”. Sense èxit.

L’Ajuntament rebutja que es tracti d’una privatització i parla només de “concessió”. Una part d’aquests diners es destinaran, segons el compromís municipal, a la construcció de pisos de lloguer social.

El govern de Jordi Hereu ja va privatitzar el 85% dels Serveis Funeraris de Barcelona, una empresa molt rentable. El govern d’aleshores va defensar que el 15% de les accions que mantenia era suficient per garantir que els preus no es dispararien i que sempre tindrien un cert control d’un servei tant sensible com aquest. Aquella operació ja va suposar una venda important d’un servei públic, però l’alcalde actual està disposat a continuar i privatitzar tot el servei. El debat encara s’ha de produir, però molt probablement, comptaran amb el suport del PP.

Sobre la taula hi ha també la voluntat de privatitzar la gestió de més escoles bressol, el servei d’inspecció de llicències de terrasses i vetlladors i també altres privatitzacions o externalitzacions de serveis que han fallat, com la venda del Tibidabo, les Portes de Collserola o el barri de luxe Blau@ictinea que volien aixecar al Port, a tocar a Montjuïc.

Colom, del Barça

Vestir l’estàtua de Cristòfol Colom amb una samarreta del Barça, a càrrec de la multinacional Nike, va ser una de les primeres demostracions de que cada cop hi ha més coses a la venda. L’argument de l’alcalde Xavier Trias en aquella ocasió, era al mes de març del 2013, va ser que com que el monument estava en obres, la campanya publicitària era legítima. La Ordenança de Paisatge Urbà contempla aquesta possibilitat, però està pensada per les façanes dels edificis. Per la venda de la imatge de Colom, situat a baix de tot de La Rambla i ben a la vista de milers de turistes, l’Ajuntament va ingressar 100.000 euros que va destinar, segons van repetir desenes de vegades a les entitats socials.

La mesura va generar molta polèmica perquè representava vendre un símbol de la ciutat, però, a més, va encendre els ànims dels seguidors de l’Espanyol, que van recordar que a la ciutat hi ha diferents clubs de futbol. Després de tota la polèmica, l’alcalde Trias es va comprometre a prestar una “atenció especial” en futures ocasions per evitar que “es produeixin situacions de susceptibilitat”.

“Augmenten les desigualtats”

Totes aquestes iniciatives suposen un clar canvi de model a la manera d’entendre l’urbanisme a la capital catalana. El geògraf i urbanista Jordi Borja, en declaracions a Catalunya Plural, explica que “amb l’excusa de la crisi s’està estenen la voluntat per privatitzar la ciutat i beneficiar a una minoria empresarial i també a una minoria política”. Borja adverteix que s’està convertint “la societat en mercaderia” i que aquest canvi suposa “augmentar les desigualtats socials”. Segons l’urbanista, els ciutadans reben “un salari directe” de la seva ciutat, en forma de benestar. Però quan es privatitzen espais o serveis “o bé els pagues o bé són excloents. Per exemple, convertir Ciutat Vella en una zona d’hotels donarà benefici als comerciants que vindran, no als que hi ha ara, i als hotelers, però es tendirà a expulsar els veïns de les classes populars”.

A més de ser un exemple d’un model insolidari, el canvi del Pla d’Usos de Ciutat Vella també és “una manera de matar la gallina els ous d’or, ja que, al final, es reduirà la qualitat de la oferta i deixarà de ser una zona turística”. Borja reivindica el difícil equilibri entre crear excedent i tenir en compte el benestar de la ciutadania.