El CIE de Barcelona segueix sense emprendre les reformes que li va encomanar la justícia nou mesos després
Dos jutges van dictaminar el passat 15 de gener que el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Barcelona havia d'emprendre una sèrie de reformes: eliminar les mampares que impedeixen el contacte físic dels interns amb els seus familiars, ampliar l'horari de visites, incorporar lavabos a les cel·les i instal·lar un sistema de dutxes que permeti la regulació de la temperatura de l'aigua. Però la plataforma 'Tanquem a els CIE' ha presentat al·legacions en constatar que, nou mesos després de la resolució judicial, l'única mesura adoptada pel CIE és l'ampliació del temps de visites.
La situació que més va preocupar els magistrats -dels jutjats 1 i 17 de Barcelona- el mes de gener va ser l'existència de les mampares -una barrera de vidre que separa els interns dels seus familiars- a la sala de visites. “No garanteixen les condicions d'intimitat”, expressa l'advocat Andrés García Berrio, que recolza la seva afirmació en el contundent dictamen judicial. “Les mampares i reixes limiten greument el dret a la intimitat, a la dignitat personal i a rebre un tracte humanitari i no degradant, sobretot quan es tracta de persones privades de llibertat no per haver comès delictes, sinó per ser expulsades d'Espanya”, sentenciava la resolució del gener, en la qual es deixava clar que aquestes situacions atempten contra la “dignitat humana”.
Però nou mesos després les mampares segueixen separant els interns dels seus éssers estimats durant les visites. Fonts de la Prefectura Superior de la Policia Nacional a Catalunya asseguren que les obres s'iniciaran en breu. Està previst que el dia 20 d'octubre comencin els treballs i que en el termini d'un mes es compleixin ja tots els requeriments judicials, no solament en el cas de les mampares, sinó també en la regulació de les dutxes, per exemple. Segons les mateixes fonts, si no s'havien iniciat les obres fins ara era perquè calia modificar la partida pressupostària -depenent de la secretària d'Estat de seguretat-, i això requeria els tràmits i terminis corresponents.
L'eliminació de les mampares permetrà que els interns puguin establir contacte amb els seus familiars en una situació molt crítica per a ells, “quan sovint no saben si els tornaran a veure perquè desconeixen quan se'ls expulsarà”, declara García. També en aquest punt els jutges van ser clars al gener: “Privar els interns d'un últim contacte físic, encara que sigui una carícia o una abraçada dels seus familiars i amics, és poc humanitari i evitable per part de l'Estat”.
Les dutxes, punt de conflicte
La plataforma 'Tanquem els CIE' recull en les seves al·legacions les denúncies d'alguns interns, que fins i tot durant l'hivern asseguraven que l'aigua sortia freda alguns matins, fins a l'extrem que alguns dies s'havien negat a dutxar-se. “Un centre d'aquestes característiques hauria d'intentar que el pas dels interns sigui el més tranquil i còmode possible, i no poder regular la temperatura de la dutxa, i que surti freda a l'hivern, genera tensió”, opina l'advocat García.
Les dutxes van ser el cap d'any passat l'escenari d'un greu conflicte al CIE de Barcelona que va acabar amb la intervenció de grups d'antiavalots a l'interior del recinte. Dos interns van denunciar que el dia 31 de desembre van ser agredits per agents del Cos Nacional de Policia després que els obliguessin a abandonar les dutxes i que ells s'hi resistissin perquè no havien acabat. Una situació similar es va viure al dia següent, i les agressions es van traslladar suposadament en les cel·les. Des de 'Tanquem els CIE' van remetre les denúncies al jutjat número 9 de Barcelona, que ho està investigant i ha imputat tres agents del cos per maltractaments.
Una altra de les reformes que el jutge va ordenar al CIE, i que també té a veure amb la higiene dels seus interns, és la instal·lació de tasses de vàter a les cel·les. En aquest sentit, els magistrats ja van constatar al gener que l'absència de lavabos “atempta contra la dignitat humana” perquè fa dependre d'un agent de l'autoritat “la satisfacció d'aquest tipus de necessitats, que solen ser urgents i no admeten demora”.
Més temps de visita, un alleujament
L'única mesura que ja s'ha implementat -des de poc després de la resolució judicial- és l'ampliació de l'horari de visites. Fins fa uns mesos els familiars i les entitats humanitàries només podien demanar visites al matí, entre les 10 i les 12 h, però ara s'ha obert un torn de tarda, entre les 17 i les 19 h.
“Òbviament això s'agraeix, perquè la situació anterior era impossible”, relata García, que afegeix que “entre les 10 i les 12 h la gent que treballa no podia acudir mai a les visites, ni tampoc els nens que volien anar a veure els seus pares i parents”. Malgrat la millora, el que planteja ara 'Tanquem els CIE' en les seves al·legacions és que encara es produeixen molts canvis d'hores de visita o cancel·lacions sense una justificació aparent.
Campanya: “Tancarem els CIE”
Aquesta setmana els col·lectius i entitats contràries a l'existència d'aquest centre d'internament d'estrangers propulsen una campanya per exigir el seu tancament definitiu. 'Tancarem a els CIE' (empren ja el temps futur: “tancarem”) és el nom de la campanya, que té com un dels seus principals objectius sumar a la lluita contra els CIE a associacions i entitats socials -en porten més de 150- que vagin més enllà de l'habitual entorn activista. Tant és així que ja s'hi han afegit sindicats, associacions de famílies d'escoles, entitats juvenils o partits polítics.
“No entenem ni acceptem l'existència de llocs en els quals es pot retenir fins a dos mesos a persones que no han comès cap delicte, ni tan sols una falta administrativa, i fer-ho amb menys garanties que en una presó”, deixa clar el manifest. La intenció d'aquesta campanya és reobrir el debat sobre els CIE i marcar l'agenda política ara que es torna a obrir un cicle electoral. La seva primera acció serà aquest dissabte i consistirà a envoltar al CIE de la Zona Franca.
