Carlos Macías: “Cal un canvi legislatiu. No podem estar 20 anys al carrer aturant desnonaments”
Carlos Macías va arribar a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Barcelona fa poc més de tres anys, mesos abans que comencés la recollida de signatures per la ILP que impulsava la PAH contra els desnonaments i per la dació en pagament i el lloguer social. Avui, després de passar per aquella campanya i multitud de desnonaments, negociacions amb entitats financeres i ocupacions d'oficines bancàries i pisos buits, defensa una nova ILP, en aquest cas catalana, com a portaveu de la PAH.
El passat estiu les PAHs catalanes juntament amb l'Observatori DESC i l'Aliança contra la Pobresa Energètica van presentar una iniciativa legislativa popular que adapta les mesures plantejades a nivell estatal, que no es van aprovar davant la majoria absoluta del PP, a la legislació catalana. Han recollit les signatures necessàries i ara esperen que s'aprovi abans que s'acabi la legislatura.
Dos anys després de la ILP de la PAH a nivell estatal, que no es va aconseguir aprovar, torneu a apostar per una ILP.
A mi sempre m’agrada fer una valoració positiva, perquè sembla que com que la ILP estatal no es va aprovar, no va servir de res, però va servir per visibilitzar el problema, posar-ho en l’agenda política i mediàtica. Al final tothom, fins i tot el PSOE i tots aquests partits que deien que creava inseguretat jurídica, que no es podia aprovar, al final tots aquests hi donaven suport. Ara hi ha com quasi l’obligatorietat de que a les pròximes generals qualsevol partit que vulgui guanyar porti mesures encaminades en la línia de la ILP estatal. Però la majoria absoluta del PP la va tombar i igualment està més viva que mai, perquè cada dia estem fent realitat aturar desnonaments, aconseguir dacions, tot el que diu la ILP.
Però i ara què?
A nivell estatal, fins que no deixi d’haver-hi una majoria absoluta del Partit Popular no hi ha manera d’aprovar aquestes mesures. Vam anar al nivell més alt del que permetia fer la legislació per solucionar els mínims del problema a tot l’Estat, i ara ens posem a trencar des de baix. A l’administració local i autonòmica li ha anat molt bé dir que això és competència de l’Estat i no hi tenen res a fer, i fins i tot hi donen suport. El Parlament de Catalunya fins i tot porta al Congrés una proposta similar a la ILP.
I com canvieu aquesta lògica?
Comencem amb les mocions als ajuntaments per sancionar pisos buits, que tenen molt d’èxit a l’hora d’aprovar-se, però després un èxit més relatiu en l’aplicació. Sí que hi ha ajuntaments que ho estan aplicant però són la minoria. El clar exemple d’això és l’Ajuntament de Barcelona, que ha trobat 16 pisos en un any i nosaltres n’hem trobat 13 en una setmana al bloc de l’Obra Social de la PAH al barri de La Bordeta. I arriba un moment que decidim mirar quines competències té Catalunya, i alhora la problemàtica està variant, llavors pensem la proposta d’abordar amb una ILP el tema dels lloguers, de les hipoteques, del lloguer social i dels talls de subministrament. Veiem que hi ha competències, preparem el text, fem assemblees catalanes, per veure si hi ha energia per fer això un altre cop, i n’hi ha. Al final aquesta lluita ha d’acabar en un canvi legislatiu. No podem estar 20 anys al carrer aturant desnonaments, tot i que si fa falta ho farem.
Porteu temps en aquesta batalla.
Nosaltres seguirem fent les funcions de la Generalitat i l’Estat, vetllant pels drets fonamentals, aturant desnonaments i talls de subministrament, pressionant a entitats financeres i subministradores i reallotjant famílies a través de l’Obra Social. Tant a nivell estatal, com autonòmic, com municipal hem anat per davant dels diferents governs i institucions, generant eines i propostes legislatives per acabar amb la problemàtica. Els diferents governs han estat incapaços de generar-les per manca de voluntat política per abordar l'emergència.
Però amb la ILP preteneu canviar aquesta situació.
Aquest Parlament va portar aquella proposta al Congrés dels Diputats i per tant hi hauria d’estar a favor. A nivell d’ILP estatal estaven posicionats a favor. Ara tenen la pilota a la seva teulada i no tenen excusa.
La ILP porta totes les mesures de la ILP estatal a nivell català?
Sí, i afegeix les problemàtiques de la pobresa energètica i dels lloguers, que a la ILP estatal no hi eren. La realitat ha anat canviant i ara a Catalunya el 60% dels desnonaments són de lloguer i el 40% són d’hipoteca, llavors no té sentit fer una ILP només encaminada a resoldre el tema d’hipoteca.
I més enllà de Catalunya?
Tenim la responsabilitat, des del grup promotor i la ciutadania, però la té també el Parlament de Catalunya, de tornar la il·lusió i l’esperança a milers de famílies de tot l’Estat, perquè si s’aprova a Catalunya això ha de tenir un efecte dòmino. La resta de PAHs han de fer pressió a nivell autonòmic i demostrar que quan l’Estat és incapaç de protegir els drets de la seva ciutadania, els governs i els Parlaments autonòmics han de servir per alguna cosa, i sinó malament. Quan parlem de drets humans tenen responsabilitat, han d’actuar sí o sí, i si no actuen són igual de responsables i igual de còmplices Mariano Rajoy i Artur Mas.
El lema de la campanya per la ILP és “Avui es pot”.
És que si tens competències, al final és qüestió de voluntat política. Per una banda tenim que Catalunya lidera el rànquing en desnonaments i execucions hipotecàries, més de 60.000 desnonaments en set anys. Per l’altra tens un parc de lloguer social que no arriba a l’1% del parc d’habitatge total, 30.000 pisos, que ja estaria desbordadíssim només amb les famílies que vénen d’execucions hipotecàries. I finalmente tens 450.000 pisos buits i més de 100.000 en mans d’entitats financeres. És molt senzill: Tens la necessitat, i no tens els recursos propis, però hi són, els pots anar a buscar, la llei t’ho permet. Legisla i acaba amb aquesta situació. El Parlament de Catalunya té les competències per aprovar tots els punts d’aquesta ILP i per acabar amb els 43 desnonaments al dia, el 10% de la població patint talls de subministrament o els deutes de per vida.
I què us han dit els partits?
Ens hem reunit amb tots menys el PP, que ha mostrat una vegada més un menyspreu absolut cap al patiment de les famílies i els processos de participació. Ens han dit tots que hi donaran suport. ICV-EUiA i la CUP diuen que donen suport al text tal i com està, íntegre. ERC i PSC diuen que faran alguna esmena però en qüestions que creuen que són per millorar-la, en cap cas per retallar ni un sol punt de les demandes. Ciutadans sí que va plantejar que s’havia de discutir una mica el tema de gran propietari o petit propietari, on hi havia el límit. Ara veurem de quines esmenes parlem. I CiU ens van dir va que sí a que es tramiti d’urgència. Ens van donar un sí genèric a favor de que fem aquesta ILP i a que es voti abans de que es dissolgui el Parlament, però van dir que no es podien comprometre a donar suport al contingut, als punts que hi ha a la ILP. Les esmenes que va deixar entreveure que es plantejaven la diputada Meritxell Roigé, que és amb qui ens vam reunir de CiU, i anaven en el sentit de retallar-la. Tenim molt clar que en aquesta ILP no acceptarem cap retallada en les demandes, perquè el que estem demanant és totalment de mínims.
Quins arguments us van donar des de CiU per no comprometre's?
L’excusa era “no hem tingut temps de mirar-ho”. Aquesta ILP al juliol va entrar al Parlament, han tingut temps de sobra. Aquí no s’hi val no mullar-se. No pots dir “no sé si em posiciono sobre que hi hagi 43 desnonaments al dia o no”. O estàs a favor de que es violin els drets humans o hi estàs en contra i comences a adoptar mesures i a actuar. És un clar reflex del govern d’Artur Mas que porta una legislatura sencera sense fer absolutament res per abordar aquesta problemàtica. No ha fet cap mesura de calat per abordar realment el problema.
Però sí que han pres algunes mesures.
Han fet mesures que segueixen una línia molt paral·lela a la del govern de Mariano Rajoy, que fa mesures que són grans titulars, però al final són cortines de fum per fer veure que estan fent alguna cosa. Perquè és un tema que els últims anys ha estat molt visible, ha estat molt a l’agenda política i mediàtica i s’hi veuen obligats. Però clar, Mas va crear la Taula de Desnonaments de la Generalitat precisament amb la voluntat de solucionar el tema dels desnonaments. Un any i mig després només s’ha reunit dues vegades i no s’ha pres cap mesura. O proposar la taxa dels pisos buits. Per què no apliques la llei catalana del dret a l’habitatge i els sanciones? O ara recuperen amb unes mesures urgents una mesura que ells mateixos van eliminar, que és l’expropiació d’usdefruit. L’eliminen el 2011 amb la Llei Òmnibus, iara la recuperen però d’una manera molt parcial, únicament per als pisos que provinguin d’execucions hipotecàries i que estiguin en males condicions, que està per veure com ho comproven.
Des que es fa la ILP estatal i la qüestió de l'habitatge es posa a l’agenda, s’han anat presentant moltes mesures en aquesta línia, tant a Catalunya com a nivell estatal. Han canviat alguna cosa? Hi ha hagut millores encara que petites?
Millores simbòliques. Recuperar encara que sigui d’una manera molt tímida i molt parcial la figura d'expropiació d’usdefruit és un pas, però no és un pas que es dóna amb voluntat real de solucionar el problema. No afecta a tots els pisos buits que estan incomplint el que diu la llei catalana del dret a l’habitatge. La taula de desnonaments és una mesura simbòlica, la crees, convides a molts actors, però al final no fas res. El que necessitem és que no hi hagi els 43 desnonaments al dia. No han fet res al respecte. Des que està Mas al govern els desnonaments a Catalunya no han parat de créixer, i liderem aquest rànquing de la vergonya des del primer dia del seu govern, i abans també, però ell no ha fet res per aturar-ho.
I a nivell estatal?
A nivell estatal, De Guindos s’ha lluït. Entre el fons social d’habitatge que anuncia Soraya Sáenz de Santamaria amb llàgrimes, dos anys després amb els criteris tan restrictius que posen només han estat capaços de reallotjar a unes 2.400 persones als 6.000 pisos del fons, i nosaltres amb l’Obra Social de la PAH n’hem reallotjat més de 2.500. A més el que ofereixen són molles, perquè en un Estat en què hi ha hagut 600.000 execucions hipotecàries iniciades, 6.000 pisos és res per donar-hi resposta. El mateix amb la falsa moratòria de desnonaments. “Aturarem 120 mil desnonaments”, diu De Guindos. Dos anys després una altra vegada pel motiu dels criteris restrictius s’han produït 135 mil desnonaments i no n’han aturat ni el 8%. Són cortines de fum, fer veure que fas alguna cosa quan no estàs fent absolutament res. I el codi de bones pràctiques ha donat resposta al 0,7% de la gent que està en procés d’execució hipotecària. Totalment ridícul.
I ara presenteu unes mesures que tenen el suport necessari per entrar al Parlament i el compromís dels partits per ser tramitades d’urgència, però CiU no es posiciona i el PP ni tan sols respon. Sense aquests partits no hi ha una majoria per aprovar-la.
Ara mateix tenim 66 parlamentàries que donarien suport a aquesta ILP i només ens en faltarien dues per aprovar-la. Llavors apel·lem a la consciència de les parlamentàries, sobretot de CiU, perquè reflexionin que són responsables d’aquesta situació i que decideixin si volen passar a la història com els que van començar a fer que Catalunya lideri els rànquings en la conquesta de drets, que van aturar tots els desnonaments i talls de subministrament, que van donar una segona oportunitat a les famílies. O si volen ser assenyalats i passar a la història com els responsables de la violació de drets humans a Catalunya simplement perquè volen respondre als interessos d’entitats financeres i les subministradores en comptes de respondre a les demandes i a les necessitats de la seva ciutadania. Aquí hem de decidir entre limitar els privilegis d’uns pocs i garantir l’accés a drets o continuar com fins ara, limitant l’accés a drets i garantint els privilegis d’uns pocs.
I si no es posicionen a favor?
Si després d’aquestes dues setmanes fins que els avals arribin al Parlament no hi ha una resposta favorable per part de Convergència i Unió, s’aproxima el període electoral. Ara mateix de 59 ajuntaments en què s’ha aprovat la moció de suport a la ILP, 34 són governats per CiU. No pot ser que a nivell municipal estiguin dient que donen suport al contingut de la ILP i que a nivell parlamentari hi donin l’esquena. Llavors els assenyalarem en el primer període que ve, que és el municipal, que tothom sàpiga a l’hora de votar que aquesta gent és la responsable de la violació de drets a Catalunya. I després amb el període electoral autonòmic farem exactament el mateix.
Abans parlaves de l’atenció mediàtica que es va generar amb la ILP, que és un tema que vau posar a l’agenda des de la PAH. Ara en canvi sembla que el focus ha passat en gran part de la mobilització al carrer a les institucions. Això us ha afectat?
Tenim menys presència mediàtica, sí, però crec que amb l’altra ILP ens va passar més o menys el mateix. La fase inicial, que és la recollida de signatures, explicar a tothom quin és el problema, quines solucions proposem, no té tanta atenció mediàtica com quan va entrar l’anterior ILP al Congrés, o ara entrarà al Parlament, i a més és quan fem l’acció de pressió i de senyalització. Ara estem en aquest punt que s’ha d’iniciar i aconseguir també tenir més atenció mediàtica, perquè un dels objectius principals d’una ILP no és passar pel Parlament i prou, sinó que hi hagi debat, crear estat d’opinió a nivell de la societat catalana, i per a això és important també tenir espai als mitjans. També és difícil perquè el context ara és molt diferent. El context de llavors no és el d’ara. Hi ha un context en què hi ha moltes candidatures noves, estan Podemos, estan els Guanyems, està l’auge de Ciutadans, i tot això està centrant molt més l’atenció mediàtica.
Més enllà de la ILP, una de les campanyes que impulseu amb força des de les PAHs catalanes és contra els fons voltors.
És una nova problemàtica, igual que fa un temps que comença a haver-hi més desnonaments de lloguer que d'hipoteca, ara el que passa és els fons voltors han posat l’ull a l’Estat espanyol perquè hi veuen una oportunitat de negoci. Han començat a Madrid amb l’IVIMA, la protecció oficial, comprant 5.000 pisos, 2.000 Blackstone i 3.000 Goldman Sachs. Ara aquí Blackstone compra la gestió de 90.000 contractes hipotecaris de CatalunyaCaixa.
I això com us afecta?
Al principi hi ha una angoixa de dir: Nosaltres sabem fer una acció en un banc que està aquí, però ara com fas una acció en un banc que aquí com a molt té una oficina en un polígon industrial i que té la seu a Nova York o a Londres? Aquí és quan comencem a pensar que durant aquests anys hem fet molta xarxa internacional, hem fet molts viatges, hem conegut a molts col·lectius que estan fent lluites pel dret a l’habitatge, pels drets socials, i ens plantegem com podem fer mal a aquesta gent. Comencem amb l’acció internacional que vam fer a San Francisco Nova York i Barcelona i fem el vídeo de presentació per transmetre un missatge: Si tu no atures aquesta venda o seus amb nosaltres i acordes que aquí faràs dacions i lloguers socials, no agafaràs ni un pis mai de la vida. Aquests pisos són nostres, i més venint d'una entitat rescatada com CatalunyaCaixa. Podràs enviar 30 desnonaments, que els aturarem, i si ens fan fora hi tornarem a entrar. Així no hi ha negoci possible. Llavors es comencen a posar nerviosos, fem una segona acció en més ciutats, i ara tindrem una reunió amb Blackstone, que s’ha posat en contacte perquè es vol reunir amb nosaltres. Però el que ens diuen companyes d’Estats Units és que volen pisos, gent fora i fer negoci. Aquí és on la Generalitat fa el decret de mesures urgents, però ho torna a fer de forma super tímida i no aborda realment la problemàtica. I aquí una altra vegada si poses la ILP sobre la taula, això afecta també als fons voltors perquè no podrien fer el negoci de venir aquí, comprar els pisos, fer fora a les famílies i fer diners. Amb la ILP abordem també tota aquesta nova problemàtica.
Hi ha alguna problemàtica de les que us trobeu actualment a la que no es pugui donar resposta amb la ILP?
El tema de l’ocupació de pisos no és que no es pugui respondre, perquè en principi el que ve a dir la ILP és que si hi ha un desnonament hi ha d’haver un reallotjament, i l’administració hi està obligada, però aquí segurament hi haurà una mica més de batalla. Des de les institucions han de començar a pensar també com abordar aquesta problemàtica. L’altre dia sortia l’Ajuntament de Barcelona que deia que en determinats barris hi ha un 40% d’ocupació de pisos. I són famílies que s’han trobat en una situació que era o quedar-se al carrer o ocupar un pis. S’han posat a ocupar, però estan vivint en precari i necessiten viure com tothom, amb tranquil·litat i normalitat, que allò es converteixi en un lloguer social, que tinguin dret a l’empadronament per tenir dret a les ajudes, a l’escola, … És una problemàtica que s’ha d’abordar i venim avisant fa anys que això passaria i ara ja estem enmig del problema. Amb la ILP en principi l’administració estaria obligada a reallotjar.
