Cas 4F: lliçons de 10 anys de lluita contra la impunitat

Aquest dijous es compleixen 10 anys del cas 4F. Una festa en una casa okupa del carrer Sant Pere Més Baix del centre de Barcelona acabava en disturbis amb la intervenció de la Guàrdia Urbana. Un test llançat des de l'edifici –segons la primera versió del llavors alcalde Joan Clos– impactava contra un agent, produint-li ferides greus que el van deixar en estat vegetatiu. Nou persones que no estaven a l'interior de l'edifici van ser condemnades pel cas i quatre d'elles van ingressar a la presó.

Durant aquests deu anys han defensat la seva innocència i fa un any el documental Ciutat Morta mostrava a la televisió pública la història d'un muntatge judicial. Patricia Heras, que va ser detinguda a les urgències de l'Hospital del Mar i que sempre va negar haver estat al lloc dels fets, es va suïcidar després de sis mesos a la presó de Wad-Ras. Rodrigo Lanza, un dels condemnats, no va sortir de la presó fins al 28 desembre 2012. “Després de 10 anys, la gran conclusió que en trec és que en aquest cas només hi ha hagut víctimes”, assegura Gonzalo Boye, advocat de Lanza.

“Els primers vuit anys van ser anys de molta lluita, però molt silenciosa, i després de Ciutat Morta la cosa va canviar bastant, perquè el cas es va donar a conèixer i va permetre canviar l'opinió pública, almenys generar dubtes sobre la versió oficial i sobre com funcionen els poders”, assegura Mariana Huidobro, mare de Lanza. “A nivell jurídic no hem aconseguit res, però sí a nivell moral”, apunta. En la mateixa línia, Boye apunta que “el gran progrés que hi ha hagut en el cas és la divulgació del documental, perquè la gent ha pres consciència del que famílies, amics i advocats venim dient des de fa anys”.

Rodrigo Lanza viu avui a Saragossa, provant de refer la seva vida fora de Barcelona. Des que va sortir de la presó, denuncia que pateix assetjament per part de la Guàrdia Urbana. “Sempre té problemes, com que l'aturi la policia per registrar-lo o que no volien renovar-li el NIE”, explica la seva mare, que afegeix que el documental ha estat una experiència dura a nivell emocional per a tots els implicats.

Estructures per fiscalitzar

Jesús Rodríguez, periodista de La Directa i part de l'equip que va fer Ciutat Morta, porta informant sobre el 4F des de 2006, quan pocs s'atrevien a sortir de la versió oficial, i valora el que s'ha aconseguit. “Ha canviat la visió que es té de la denúncia d'irregularitats o abusos per part del poder judicial o la policia, i ara hi ha una percepció més fiscalitzadora, que es qüestiona més les coses, tant per part dels periodistes com de l'opinió pública”, assegura, però evita pecar d'optimista. “No són canvis que es mantenen en el temps si no es creen estructures que mantinguin aquesta fiscalització”, diu. Apunta a la creació l'octubre passat del centre de drets humans Iridia com una d'aquestes estructures que reclama, i afegeix que el considera fruit del context creat per l'emissió del documental.

Andrés García Berrio, un dels impulsors de Iridia, assegura que el 4F “ha representat durant molt temps un símbol de la impunitat, però alhora ha estat símbol de com, col·lectivament i amb imaginació, es pot trencar aquesta impunitat o generar processos de reparació social, com va ser l'emissió a TV3 de Ciutat Morta”. “Hem après d'allò bo i allò dolent que ha passat al voltant del cas 4F en aquests deu anys, la resiliència i les experiències de resistència ens han marcat a tota la gent que hem començat a treballar en matèria de drets humans durant aquests anys”, reconeix.

Molts 4F

A l'altra banda, Huidobro explica com la seva experiència l'ha portat a implicar-se en la lluita contra la impunitat. “Com a Mariana, aquests 10 anys han estat horribles, i més com a mare”, diu, però també explica que explicar el seu cas ha portat molta gent amb experiències similars a acostar-s'hi. “Se'ns apropa la gent amb certa esperança, i no podíem generar expectatives, però quan unim forces hi ha quelcom positiu, es pot fer una lluita pràctica, concreta, per canviar aquestes coses”, apunta Huidobro, que també es troba entre els impulsors de Iridia. “Hi ha molta gent ara empresonada injustament, que està patint això, que està patint el 4F, i no podem seguir tancant els ulls”, diu.

“Avui dia es produeixen casos 4F contínuament, però la qüestió és si es té capacitat de treure'ls de la invisibilitat”, remarca Jesús Rodríguez. “Hi ha víctimes d'injustícies i abusos fora dels moviments socials, en àmbits d'invisibilització o marginació, gent que té dificultats per accedir a mitjans de comunicació o eines que permetin accedir a la denúncia, passa amb molta més regularitat de la que creiem”, denuncia.

García Berrio assegura que aquest “trencar el silenci” de Ciutat Morta ha servit per produir “petits canvis en els operadors jurídics si arriben casos com aquests”. No obstant això, assegura que “cal voluntat política per fer canvis estructurals en el model de control dels cossos policials”. “Encara són els cossos policials els que es controlen a si mateixos i investiguen si hi ha una investigació judicial, i aquest control hauria de ser efectiu a qualsevol cos funcionarial que tingui el monopoli de la força”, reivindica. L'advocat defensa que hauria de dependre directament de Presidència en el cas dels Mossos d'Esquadra i d'Ajuntament en el cas de la Guàrdia Urbana i ser dut a terme per persones especialitzades en drets humans.

Qüestionar la versió oficial

“Aquest cas obre els ulls a la societat sobre coses que passen més d'una vegada en l'àmbit judicial, que és la comissió d'errors”, assegura Boye. L'advocat lamenta que “com a societat tenim molt assumit que la versió policial sempre és certa”. També des dels mitjans, apunta Rodríguez. “En relació als grans mitjans no ha canviat molt en aquest temps, sobretot perquè hi ha unes dinàmiques i rutines de producció que mantenen aquesta manera de fer en què les fonts oficials acaben controlant gran part dels continguts de les seccions de successos, judicial o policial”, assegura el periodista.

Rodríguez assegura que el dia següent a l'emissió de Ciutat Morta a la televisió pública catalana va tenir “una estranya sensació”. “S'ha convertit en un tòpic en els últims anys que avui la gent s'informa a través de les xarxes, però tot i que centenars de milers de persones havien sabut de l'existència d'aquest cas, només hi va haver una reacció quan va aparèixer a la televisió, i em va impressionar veure l'impacte que encara té la televisió en marcar l'agenda del que és i del que no és important”, explica.

Mariana Huidobro creu poc en la justícia. “La legalitat ja fa temps que no existeix com a tal si un no està corrupte, no té poder o no té diners, i jo no sóc res d'això, i encara sort”, assegura. L'advocat del seu fill, però, no desisteix. “Anirem fins on faci falta per demostrar que aquests nois són innocents”, diu Boye. García Berrio confia en aprofitar tota l'experiència d'aquests deu anys per crear estructures que evitin que es repeteixin casos com aquest. I Jesús Rodríguez té clar que el millor antídot per a nous 4F és acabar amb la passivitat davant la impunitat. “Els implicats en el cas 4F van passar per centenars de persones que no van actuar davant els abusos judicials o policials”, conclou.