Cinc actes de la Diada per cinc relats nacionals en disputa
Reflexionava Joan Fuster fa 54 anys en la introducció del seu cèlebre Nosaltres els valencians sobre la distància que, al seu parer, separava l'“allò que som” -els valencians- de l'“allò que hauríem de ser”. Una cosa similar sembla que passa aquests dies amb els catalans, tot i que en aquest cas hi ha divergències abismals entre uns i altres sobre “allò que hauríem de ser”. Un estat independent, un ens federat, una comunitat que no es preocupi tant per aquestes qüestions, altres o, fins i tot, totes elles... A Catalunya sembla haver-s'hi instal·lat el consens sobre el deure de ser diferent, mentre el consens sobre què s'ha de ser sembla allunyar-se.
En aquesta desavinença és on apareix el relat nacional. I quin millor moment per disputar-se'l que la Diada de Catalunya? Aquest any, per primer cop, la commemoració de la caiguda de Barcelona en mans borbòniques l'11 de setembre comptarà amb fins a cinc actes polítics més enllà de l'institucional, fruit de les cinc aspiracions de l'“allò que hauríem de ser” que estan en batalla, però que també se superposen en molts casos.
Una Diada amb més matisos que mai
La ciutat de Sant Boi ha emergit, per partida doble, com a escenari de dos d'aquests actes, mentre que Barcelona n'albergarà dos més, el tradicional de l'esquerra independentista i la gran manifestació convocada per les entitats independentistes ANC i Òmnium, que també tindrà lloc a quatre localitat catalanes. Finalment, la localització de Premià de Mar serà la ciutat escollida per Ciutadans per celebrar un acte que pretén “despolititzar” la jornada.
La batalla pel relat es va obrir aquest divendres a la localitat de Sant Boi, en un acte en record de la Diada de 1976, la primera després de la mort de Franco, a la qual van acudir tres de les cares reconeixibles dels principals espais sobiranistes d'esquerres. El vicepresident del Govern i líder d'ERC, Oriol Junqueras, la diputada de la CUP, Anna Gabriel, i el recent escollit secretari general de Podem, Albano-Dante Fachin, van assajar a la localitat del Baix Llobregat possibles fórmules d'unitat de l'esquerra favorable a l'autodeterminació catalana.
L'acte, malgrat haver posat nerviós l'entorn de l'antiga Convergència per veure'l com un possible avanç del temut tripartit d'esquerres, va deixar clar que les diferències entre les tres formacions són encara difícils de salvar, ja que en les seves intervencions no van faltar retrets mutus, discrepàncies i, en definitiva, divergències de fons sobre l'“allò que hauríem de ser”.
Després del de divendres, serà aquest diumenge quan se celebrin la resta d'actes. En seran quatre de principals. Al matí, En Comú Podem i l'entorn dels comuns (Podem, ICV-EUiA, etc) es donarà cita de nou a Sant Boi, en un acte al qual s'hi esperen als principals líders de l'espai, entre d'altres l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o el diputat d'En Comú al Congrés, Xavier Domènech, i que tornarà a reviure la memòria de la Diada del 76, que en aquest aniversari sembla haver ressorgit com a pedra angular comuna de les diferents tradicions de l'esquerra.
Del catalanisme popular al moderat de la Transició
El dels comuns serà un acte que pretén recollir el testimoni del catalanisme popular sobre el qual aspiren a forjar el seu nou partit polític. Més enllà de les candidatures de Colau i Domènech, que han guanyat totes les eleccions a les quals s'han presentat fins ara, l'espai intenta construir una identitat política entorn als valors assentats per la tradició de les lluites obreres dels 70 i 80, que pugui disputar a l'independentisme el relat nacional en què aquest s'ha fet fort durant els últims anys. Partint del dret a decidir, l'objectiu últim és rescatar un imaginari d'estrenyiment de llaços amb la resta d'Espanya que pugui canviar l'Estat.
Canviar l'Estat -modernizar-lo o regenerar-lo, utilitzant el seu llenguatge- és també l'objectiu de Ciutadans, que celebrarà a Premià de Mar un acte “festiu i no reivindicatiu, com fan altres”. A l'acte hi participarà la cap de l'oposició i líder dels taronges catalans, Inés Arrimadas, que en les últimes setmanes s'ha centrat a demostrar que fer pactes al Congrés pot servir per millorar la vida dels catalans molt més que el procés independentista. Aquesta va ser la raó per la qual Arrimadas va acudir a la cita amb el president Carles Puigdemont amb un document de 15 propostes que el seu partit ha impulsat en els fracassats pactes d'investidura amb PSOE i PP, i sobre els quals la Generalitat no té competències.
Ciutadans és el tercer actor en competició en la batalla pel relat nacional català. D'un partit de clar to espanyolista i centrat en qüestions minoritàries com la crítica a la immersió lingüística, en els últims temps els taronges han emprès un viatge cap al centre en el qual intenten resignificar la tradició del catalanisme. A hores d'ara, ja no sorprèn veure polítics de Ciutadans reivindicar figures com el president Josep Tarradellas o, fins i tot, l'actitud pactista del nacionalisme català a la Transició. La celebració de la Diada a Premià va en aquesta mateixa línia que, fins ara, els ha donat importants èxits electorals.
Diversitat també en l'independentisme
Si no hi ha sorpreses, serà la manifestació independentista convocada per l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural la que torni a ser protagonista de la jornada, per quart any consecutiu des de la sorprenent manifestació del 2012 que va empènyer a l'obertura del procés sobiranista per part dels agents polítics. Però també aquesta manifestació tindrà aquest any una diferència important respecte als anteriors: per primera vegada la crida de les entitats ha estat descentralitzada. Així, la manifestació tindrà lloc en cinc ciutats alhora: Barcelona, Tarragona, Lleida, Salt i Berga.
Les manifestacions de la Diada, encara que sempre de caràcter independentista, tenen matisos cada any. Aquest any els convocants s'han centrat en obrir tot el possible l'imaginari de la marxa apel·lant a la República catalana com a substrat comú en el qual es puguin sentir interpel·lats no només els independentistes sinó també federalistes o confederalistes i, en general, bona part del conjunt sobiranista. Els principals responsables polítics catalans acudiran a algun dels cinc punts de la mobilització, entre ells el president Carles Puigdemont, que serà el primer president a manifestar-se l'11-S per la independència. Com ell, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a més de les cares reconeixibles de formacions com ERC, el PDC -abans CDC-, En Comú, CUP o Podem.
I, sense sortir de l'independentisme, també l'esquerra independentista celebrarà la seva pròpia marxa, com ve fent tradicionalment fa dècades. La CUP i organitzacions polítiques, socials i sindicals vinculades a aquesta sortiran a les 18.30 h des de la plaça Urquinaona de Barcelona fins a la plaça del Born. Aquesta marxa segueix l'estela de les manifestacions netament independentistes dels 70 i 80, impulsades per organitzacions com el PSAN, MDT i altres.
