Cinc preguntes sobre el polèmic pacte que lliura de la presó els Mossos del cas Benítez

Els sis Mossos d'Esquadra condemnats per l'homicidi de Juan Andrés Benítez han admès que van matar el veí del Raval només per evitar la presó. De fet, els agents estan “moralment convençuts” que van actuar correctament, segons ha dit el seu advocat. Aquest dilluns s'ha tancat el capítol judicial (un acord de conformitat entre les parts no es pot recórrer) d'un cas que ha acabat amb un final beneficiós pels acusats: s'exposaven a penes de fins a 14 anys de presó si es celebrava el judici i han acabat sense trepitjar la presó i amb una suspensió de sou i feina de només dos anys. La indemnització de 150.000 euros a la família de la víctima anirà a càrrec de la Generalitat, de forma subsidiària.

Per contra, el sentiment en la concentració dels amics de Benítez i els veïns del Raval aquest dilluns a la tarda al carrer Aurora ha estat de decepció ja que temen que el pacte contribueixi a la impunitat policial. A més de les conseqüències polítiques i policials de la sentència, el cas Benítez deixa, com a mínim, cinc preguntes.

Per què les acusacions han preferit el pacte al judici?

Cap acusació vol arriscar-se a perdre un judici. Aquesta premissa ha acabat sent fonamental en aquest cas i explica el pacte 'in extremis'. La Fiscal, Elena Contreras, que demanava onze anys de presó, havia exposat que, davant la “dubte” sobre les quatre “concauses” de la mort de Benítez, era preferible un pacte amb els Mossos.

De les quatre causes apuntades per la Fiscalia només dues eren atribuïbles als Mossos acusats: la reducció policial desproporcionada i l'estrès generat a Benítez per la mateixa. Les altres dues eren una malaltia cardíaca de Benítez i que la víctima havia consumit cocaïna. La defensa dels Mossos podia fer servir la varietat de factors per sembrar el dubte al jurat i que el cas acabés amb una absolució.

Amb tot, fins aquest dilluns l'acusació popular es mantenia com l'únic escull per l'acord entre les altres parts (per això les defenses dels Mossos volien expulsar-los del cas). Però l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH) ha acabat per acceptar un pacte abans d'exposar-se la possibilitat que els agents acabessin absolts. Ho ha fet amb crítiques cap a la Fiscalia, a qui ha acusat de “deixar de remar” en la seva mateixa direcció a les portes del judici.

Només els amics de Juan Andrés Benítez i la campanya Justícia Juan Andrés s'han desmarcat de l'acord, ja que per ells resultava “imprescindible” la celebració d'un judici públic per “lluitar contra la impunitat policial”. També han acusat de pactar sense consultar-los a l'ACDDH, a qui la campanya havia confiat de manera informal la seva representació en el procés en no tenir personalitat jurídica per fer-ho per ella mateixa. L'ACDDH, que fins aquest dilluns s'havia coordinat amb la campanya, ha desmentit aquests retrets.

La jornada d'aquest dilluns s'ha tancat amb el risc que els moviments socials de Barcelona deixin de confiar en les vies legals que ofereix el sistema per intentar fer justícia, en un moment en què precisament alguns Mossos d'Esquadra començaven a desfilar pel banc dels acusats després de complicades fases d'instrucció. Els amics de Benítez s'han quedat plens de decepció i ràbia.

Què farà la Generalitat amb els Mossos condemnats?

La Generalitat havia deixat en suspens l'expedient que havia obert als Mossos acusats fins que hagués condemna, que ara haurà de reobrir per imperatiu legal. Precisament la condemna pactada aquest dilluns és molt dura, tot i que acabi sense l'entrada a la presó dels agents: els condemnats han reconegut que van propinar dues puntades i cinc cops de puny a la zona superior del cos de Benítez, 6 cops de puny i cops de genoll a les seves extremitats inferiors, així com “diverses puntades de peu” a la part lateral esquerra inferior del cos de la víctima.

Els condemnats han admès que la seva actuació va ser desproporcionada i que només van autoritzar l'atenció mèdica a Benítez quan va caure inconscient, malgrat que la víctima va estar suplicant i panteixant almenys 12 minuts. Tampoc va haver-hi cap comandament policial que coordinés la reducció de Benítez.

La conselleria d'Interior ara ha de decidir què fa amb els agents i com conclou l'expedient que els va obrir. D'aquí a set anys acabarà la condemna que els impedeix patrullar pel carrer. Què decidirà la Generalitat? Deixarà als condemnats tornar a patrullar pel carrer quan acabi la pena?

Hi haurà canvis en el protocol de reducció?

A la vista de conformitat d'aquest dilluns, el lletrat de la Generalitat ha assegurat que l'administració es compromet a revisar el protocol de reducció “a persones alterades”. Les associacions de Drets Humans posaran la lupa sobre Interior perquè compleixi el que ha promès al Palau de Justícia de Barcelona i revisi els protocols.

A dia d'avui, al Parlament està en discussió l'ús de les pistoles 'taser' per part de la policia catalana. Precisament diversos sindicats policials defensen el seu ús en situacions com la que va acabar amb la mort de Juan Andrés Benítez, mentre que les organitzacions pro Drets Humans rebutgen aquest tipus d'armes.

Servirà un curs de Drets Humans per uns Mossos convençuts que van actuar correctament?

Tot i la gravetat dels fets reconeguts, un dels advocats dels Mossos condemnats ha dit que els agents estan “moralment convençuts” que la seva actuació va ser correcta. Amb aquesta actitud encararan el curs sobre Drets Humans al qual han estat condemnats (un dels punts de la condemna aconseguits per l'ACDDH). “Un curs sobre Drets Humans resulta grotesc si els Mossos creuen que han actuat bé”, lamentava una de les membres de la campanya Justícia Juan Andrés.

El pacte contribueix a la impunitat policial?

Els amics de Benítez han sortit visiblement enfadats dels jutjats perquè consideren no només que no s'ha fet justícia amb el veí del Raval, sinó que el pacte contribueix a la impunitat policial. Per contra, el lletrat de l'ACDDH, Àlex Solà, ha considerat que la condemna “assegura la no impunitat” dels fets i que suposa un avís per tot el cos. “Els Mossos que patrullen pel carrer, més enllà del respecte que tinguin als Drets Humans, avui tenen un argument per vigilar amb el que fan”, ha valorat. A més, el lletrat ha volgut destacar que la condemna suposa un “desterrament” dels agents del barri del Raval, ja que durant set anys no podran acostar-se a 1.000 metres del carrer Aurora. Pels amics de Juan Andrés Benítez no és suficient. Ells demanaven justícia.