Collboni i Andrés es juguen ser el proper alcaldable del PSC a Barcelona
Recta final a les primàries obertes del PSC. La candidata revelació, Carmen Andrés, i l’aspirant etiquetat com el més proper a l’aparell del partit, Jaume Collboni, es disputen ser el proper candidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona. Després d’una primera volta en què els representats del sector crític van quedar fora del procés, no sense polèmica, el timó del Grup Municipal Socialista es decidirà en un partit de tornada que se celebrarà aquest dissabte 5 d’abril. Les dues candidatures, lluny d’arribar a cap acord unitari, han preferit seguir endavant amb l’elecció.
Carmen Andrés arriba a la cita reforçada per un resultat que ha sorprès a persones de dins i fora del partit –on ha guanyat en pocs mesos un pes important— però que confirma el què molts dels seus companys més propers ja sabien. La proximitat de la regidora ha fidelitzat el vot dels sectors més populars. Andrés va obtenir 1.702 suports, molt meritoris si es té en compte que partia com la candidata menys coneguda i menys mediàtica que, per exemple, els tres candidats díscols. La notòria mobilització del Districte on ha estat regidora, Nou Barris —la zona en què més es va votar juntament amb Ciutat Vella— expliquen en part els números de la candidata de Calanda. Fonts de la candidatura tenen clar que per fer el ‘sorpasso’ caldrà imposar-se en barris on Andrés, d’entrada, no és favorita.
La victòria de Collboni, que es va imposar per 2.539 vots, ha servit per salvar els mobles d’una direcció que ha estat el blanc de tres de les cinc candidatures finalistes. Un hipotètic triomf de Jordi Martí hagués estat un dur revés per al primer secretari del partit, Pere Navarro, però amb la victòria del que va ser fins fa poc el portaveu de la formació al Parlament les aigües tornen a asserenar-se. El bon resultat, però ha quedat deslluït per la polèmica del vot immigrant, un núvol de dubtes que ha enfosquit la resta final del procés. Per aquest motiu, el candidat del Guinardó ha presentat la segona volta com una oportunitat d’esvair qualsevol ombra de dubte sobre les primàries i, sobretot, sobre la legitimitat dels seus resultats.
Sigui com sigui, el què havia de ser un experiment de nova cultura democràtica, ha vist com les reiterades denúncies, primer de Manel Fernàndez i després de Jordi Martí, deslluïen un procés inèdit a casa nostra. La mateixa autoritat electoral del PSC de Barcelona acceptava després dels comicis que es van produir pràctiques “no desitjables ni repetibles”, en referència als grups d'immigrants que van votar al districte de Ciutat Vella sense conèixer el procés en què estaven participant. No obstant això, l'organització va decidir reconèixer “la plena validesa dels resultats” que, en cas d’haver invalidat les meses que presentaven més irregularitats —Ciutat Vella, Ciutat Meridiana i Poble-sec— no hagués canviat el sentit del resultat final.
Malgrat aquests contratemps i des d’un punt de vista de representativitat, el PSC tindrà el candidat més legitimat de tots els que es presentin a les eleccions municipals de 2015 que determinaran el proper alcalde de Barcelona. Així ens ho explicava a Catalunya Plural un dels analistes que més han estudiat els sistemes electorals, el politòleg, Pablo Simón, que assegurava que més enllà del volum de participació en el procés, el candidat resultant seria “més democràtic” que la resta de partits, que escullen els seus líder sense obrir el procés a la ciutadania.
Si la participació de dissabte passat, com s'esperava, va ser baixa, alguns analistes apunten que, en processos com aquest, les segones voltes encara solen atraure menys votants. La desmobilització, però, va ser especialment preocupant entre els 10.000 militants i simpatitzants de la federació barcelonina, i és que només 2.259 d’ells van anar a les urnes. La nota positiva, i així ho va vendre l'organització, van ser els 5.204 ciutadans sense afiliació política que van participar en un procés en què el 70% dels 7.463 votants van ser persones de fora del PSC.
Un dels punts d'interès d'aquestes primàries obertes, com ho era saber la força del l’ala més sobiranista dels socialistes, va quedar resolt en la primera volta. Els díscols –Jordi Martí, Laia Bonet i Rocio Martínez-Sampere- van reunir el 40% dels vots i els afins a la direcció, tot i que amb matisos, el 60%. Tot fa preveure, però, que la pugna que hi ha al partit transcendirà aquestes primàries que demà arriben a la meta amb algunes llums i algunes ombres.
