No és l'escola, senyor Wert

Just un mes després de la manifestació de la Diada, el ministre de Cultura, Educació i Esport ocupa les portades de la premsa amb el seu desig d’“espanyolitzar els alumnes catalans”. Les paraules de Juan Ignacio Wert resumeixen la resposta del PP a les reclamacions de centenars de milers de catalans. Primer, el Govern va intentar minimitzar la protesta (“una algarabía”), després van arribar les amenaces més o menys velades i finalment el gran veredicte: una part important, potser majoritària, de la societat catalana reclama la independència perquè ha estat adoctrinada a l’escola . O és una provocació, o una calculada estratègia electoral o, simplement, una estupidesa d’un ministre que actua com algun dels tertulians que tant mal fan a la convivència d’aquest país.

Però, sigui quina sigui la seva intenció última, les paraules del ministre demostren que el PP ha triat el xoc de nacionalismes com a resposta a les legítimes aspiracions d’amplis sectors de catalans. I, a més, ha escollit un camp de batalla extraordinàriament sensible, el de l’escola. A Catalunya hi ha un ampli consens sobre els models educatius que parteixen dels corrents pedagògics més avançats i dels quals participen tant l’escola pública com a bona part de la concertada. Ja durant el franquisme, la societat civil es va implicar a fons en la creació d’escoles que defensessin els valors democràtics i que van fer possible la recuperació de la llengua catalana, perseguida pel règim.

Així, les paraules de Wert desperten un profund sentiment de rebuig a Catalunya. Poden aportar vots i aplaudiments a la resta d’Espanya, però a Catalunya dinamiten els fràgils ponts que encara resisteixen els embats que arriben de les dues ribes. El PP assumeix de nou una greu irresponsabilitat, com ja va fer amb la seva campanya contra l’Estatut. Ara paguem aquella ignomínia i amb el temps descobrirem el preu de les insensateses d’aquests dies. La Diada va significar una interpel