Els 900 milions en crèdits de CatalunyaCaixa que estudia la Fiscalia afecten grans promocions
CatalunyaCaixa té sota la lupa diverses operacions de crèdit que, segons el ministre d'Economia, Luís de Guindos, sumades arriben a 900 milions. Aquests diners formarien part d'un paquet més gran, de fins a 6.000 milions, que investiga el Fondo de Regulación Ordenada Bancaria, (Frob) i que afecta a diverses entitats que van ser nacionalitzades.
El que analitza el Frob, per si hi hagués irregularitats, és la pràctica de concessió de préstecs hipotecaris entre els anys 2004 i 2007, quan governaven la caixa catalana Narcís Serra com a President i Adolf Todó, com a director general.
El Frob ha iniciat diverses actuacions judicials per aclarir si els crèdits concedits es van donar d'acord amb la pràctica ortodoxa en banca. Per una banda, el fons s'ha personat com a acusació en 19 operacions individuals que sumen 1.100 milions. Del total, 14 corresponen al Banc de València, i les altres cinc es reparteixen entre Caja Madrid, Catalunya Caixa i Caixa Galícia.
Però, més recentment, el fons públic ha enviat a fiscalia altres 23 informes referits a operacions practicades per Catalunya Caixa i Caixa Galícia. D'aquestes operacions, 16 corresponen a la caixa catalana i set a l'entitat gallega. El primer grup sumaria 900 milions i el segon 600 .
El ministre de Guindos ha declarat que la major part d'aquestes darreres operacions té a veure amb finançament, més concretament es referirien a la concessió o cancel·lació de crèdits amb resultat perjudicial per a l'entitat.
Fonts coneixedores de l'entitat catalana han vinculat els crèdits que estarien sent objecte d'anàlisi per la fiscalia a operacions fetes abans del 2010 i que tindrien com a característica que els sol·licitants del crèdit eren empreses o promotors immobiliaris mitjans o grans. En moltes d'aquestes promocions hi entrava la caixa en joint ventures o negocis compartits, en proporcions diverses des del 30 al 50%. D'acord amb com s'operava en aquell moment les taxacions que es feien eren elevades, i en moltes ocasions el contractista hi aportava a més de la garantia hipotecària una garantia personal. Però quan el mercat immobiliari es va enfonsar, la primera reacció de l'entitat d'estalvis, davant la retirada dels promotors, va ser assumir directament la totalitat de la promoció i, en intentar vendre-la, o es feia amb pèrdues importants o no es venia i , per tant, es comptabilitzava com a pèrdua directament.
Cartera Hércules
Altra cosa diferent serien les actuacions conegudes a Catalunya Caixa com a cartera Hércules, que englobaven operacions petites, bàsicament préstecs hipotecaris individuals que els analistes de l'entitat consideraven amb alt perill de fallida, “risc subestandard”. En total aquest contingent, que sumava gairebé 38.000 casos, tenia un volum de 6.392 milions, tot i que, fonts laborals expliquen que hi havia un percentatge elevat de crèdits que es pagaven amb normalitat, malgrat que els seus subscriptors estaven en l'àrea de clients de risc. En el procés previ a la privatització de Catalunya Caixa, aquest conjunt d'hipoteques es va vendre al fons, Blackstone, que per gestionar els actius va crear l'empresa Anticipa, SA. El preu de venda va ser de 3.615 milions. Amb aquests diners es van comprar les hipoteques i/ o locals que hi havia en garantia, que en llibres tenien un valor de 4.187 milions, als que es van sumar les provisions de 2.205 milions de la pròpia entitat i una aportació del Frob de 572 milions. Tot plegat va suposar pèrdues importants per a la caixa, però que el Frob autoritzar per deixar l'entitat neta de productes tòxics de cara a poder-la vendre al BBVA.
