Els dos principals partits comunistes catalans es preparen per a la fusió
Divisió i esquerres semblen dues paraules inseparables. Ni la memòria dels més prodigiosos és capaç de recordar quantes formacions han nascut de les constants escissions que han patit els partits d’esquerres. Especialment els comunistes. A Catalunya es manté la divisió que es va originar amb el trencament del PSUC, un partit que a les primeres eleccions al Parlament després del franquisme, l’any 1980, va aconseguir més de 600.000 vots i es va convertir en la tercera força política.
Actualment, els principals partits comunistes catalans estan sota les sigles d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), una coalició que sempre es presenta juntament amb ICV. Els dos principals partits que integren EUiA, són el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya – Viu (PSUC Viu). Els seus dirigents i la immensa majoria de les seves bases s’han proposat canviar la història, superar els errors comesos i demostrar que divisió i esquerres no són dues paraules inseparables. Especialment ara, en el moment en què el capitalisme més voraç empeny amb força per eradicar els drets de la classe treballadora.
El procés d’unitat ja ha començat. Existeix una declaració conjunta entre els dos partits i ja s’ha creat una comissió d’enllaç que treballa perquè no passi el mateix que en altres processos d’unitat que han acabat sense èxit. “Som tant passionals en allò que defensem, que sovint hi ha matisos que no acceptem”, reconeix el secretari general del PSUC Viu, Alfredo Clemente, en una entrevista publicada a Nou Treball, el diari del partit. Però Clemente assegura que aquestes posicions han canviat: “Penso que s’ha de cedir gairebé en tot. Fins i tot si hi ha una opinió majoritària que no es comparteix per una minoria, jo, ara, a aquestes alçades no trencaria. No ho vaig fer així en el seu moment, i és un dels errors que assumeixo”. El secretari general del PCC, Joan Josep Nuet, reconeix que “en els últims 30 anys, des del trencament de PSUC, l’espai comunista s’ha triturat”. I confia que “el procés obert” de fusió que els dos principals partits comunistes catalans han engegat, no sigui només una suma de dues formacions, sinó que engresqui també “als comunistes que no estan organitzats”.
La divisió al menjador de casa
A més de documents interns, els dos partits ja han mostrat de portes enfora que han començat el camí de la unitat. El passat 1 de Maig, dia del Treballador, els dos partits ja es van manifestar darrera d’una mateixa capçalera i aquest cap de setmana, han celebrat juntament la festa que cada any organitzava cada partit per la seva banda. I l’experiència d’organitzar xerrades i preparar dinars i concerts conjuntament ha estat positiva. “Per venir fins aquí, per exemple, els de L’Hospitalet, ja s’han posat d’acord entre ells, independentment del partit”, explicava Olaya Lourdes Checa, del PCC. “Estem comprovant que els militants dels partits tenien moltes ganes i que no ha estat una decisió de la direcció”, afegeix. I ella és una de les que més ganes tenia, perquè el seu marit, Antonio López, és regidor del PSUC Viu. Patien la divisió dins de casa seva. “En el moment que estem patint, els treballadors no estem per divisions. Hem de tornar a ser el referent”, reivindica.
El secretari dels Moviments Socials del PSUC Viu, Àngel Pla, insisteix en la idea de ser capaços d’atraure a noves persones i es mostra convençut que la unitat serà un èxit. Hi ha reptes d’estructura, organitzatius i fins i tot el gran desafiament del nom del partit que s’ha de crear. Però en el més important, en el discurs ideològic, no hi ha divisions. Fins i tot en el tema de la independència, que amenaça en debilitar altres partits d’esquerres com el PSC, els comunistes ho tenen bastant clar: “Tots estem pel dret a decidir. Uns poden estar més a favor de la independència i altres per traçar acords amb la resta de pobles d’Espanya, però sempre des de la llibertat”.
El congrés fundacional està previst per a mitjans de l’any vinent. Després de la seva celebració, les sigles de PCC i PSUC Viu, quedaran per la història.
