Experts i activistes per la pau lamenten que el món es “remilitaritzi”
“Hauria estat bo que centres com el Delàs ja no fossin necessaris, però la realitat és que ho són i encara ho seran durant molt de temps”. Amb aquestes paraules va rebre el president de Justícia i Pau, Eudald Vendrell, als assistents a l’acte de commemoració dels quinze anys d’existència d’aquest centre d’Estudis per la Pau celebrat aquest dijous 11 de desembre, al CCCB.
Destacats experts i històrics activistes per la pau i el desarmament van participar en una taula rodona moderada pel periodista de TV3 Eduard Sanjuan. Sanjuan va plantejar als ponents si la humanitat ha progressat els darrers anys i si es va a cap a la “remilitarització” que tem o pronostica el esntre Delàs.
Arcadi Oliveres, ex-president de Justícia i Pau, va fer un repàs a l’etapa de la Guerra Freda i va recordar que Catalunya va votar contra l’ingrés a l’OTAN, el 1986. Per ell, l’OTAN és una organització “terrorista” a la qual va acusar de l’assassinat del president italià Aldo Moro. Va afirmar que la “remilitarització” és indiscutible vist l’augment de la despesa en armament a nivell mundial. En canvi, va donar la Guerra Freda per acabada i va atribuir a interessos estrictament econòmics els conflictes actuals. Finalment, va atribuir la posada en marxa del Tractat Internacional pel Lliure Comerç i Inversions entre els Estats Units i Europa a la necessitat d’aquests dos interlocutors de no perdre l’hegemonia mundial,
“Les relacions internacionals sempre han estat militaritzades”, va afirmar, a continuació, el president de l’Institut Català Internacional per la Pau, Rafael Grasa. Va coincidir amb Oliveres que el conflicte entre Rússia i Occident pel control d’Ucraïna no pot etiquetar-se com a Guerra Freda però va destacar que ha fet revifar l’OTAN. Segons ell, el més preocupant, però, és “la militarització recent de la seguretat ciutadana”.
La professora de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona Helena Torroja no dubta que s’està en una fase de “remilitarització”. Va coincidir en què es va cap a guerres econòmiques i va posar l’exemple de la d’Ucraïna i la voluntat occidental d’afeblir Rússia amb sancions financeres i actuacions com la baixada del preu del petroli. Aquesta pressió econòmica es combina, això sí, amb iniciatives de dissuasió militar, la qual cosa és, segons Torroja, “perillosa”, ja que Rússia ho percep com un atac directe i respon atiant el nacionalisme.
Carlos Taibo, professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid, va dir que “ens hem d’acostumar a acarar-nos amb conflictes bruts”, qualificatiu que, segons ell, s’escau al conflicte d’Ucraïna. Va recordar els sis primers anys de lideratge rus de Vladimir Putin, durant els quals va donar suport a iniciatives occidentals com les invasions de l’Afganistan i l’Iraq. Putin no va rebre res a canvi; al contrari. l’OTAN va avançar les seves fronteres cap a Rússia. Això permet entendre l’actitud de Rússia en la crisi ucraïnesa. “Qui a aquestes altures cregui que Putin és una mena de Che Guevara del segle XXI està molt equivocat”, va cloure Taibo.
L’acostament Rússia-Xina, com a conseqüència de la crisi d’Ucraïna, va ser considerat motiu d’especial preocupació per Rafael Grasa, tot i que, segons Helena Torroja, la tensió entre el bàndol Rússia-Xina i el bàndol Estats Units-Gran Bretanya no ha desaparegut mai del tot.
Una segona part del debat es va dedicar a analitzar la situació actual al Pròxim Orient i a l’evolució dels països que van viure allò que es va conèixer com a “primaveres àrabs”. Arcadi Oliveres va reivindicar la raó dels milions de persones que es van manifestar contra la guerra de l’Iraq, que va precedir l’esclat de grans conflictes a la zona. Rafael Grasa va posar l’accent en els fracassos reiterats de la política adoptada pels Estats Units en aquesta regió i que Occident hi ha creat més problemes que els que ha resolt. Al seu torn, Carlos Taibo va manifestar la seva confiança en determinats moviments que s’estan consolidant en diversos països actualment en conflicte per trobar-hi una sortida intel·ligent i pacífica mentre que Helena Torroja va destacar la pèrdua del monopoli de la violència per part dels governs i el salvatgisme de certes respostes terroristes.
Després d’aquest debat acadèmic intens, la jornada de commemoració dels quinze anys del Centre Delàs va donar pas a una part més lúdica i artística amb l’actuaciò del cantautor valencià Feliu Ventura i la representació parcial de l’obra de teatre “El pes del plom”, basada en informes del Centre a càrrec de la companyia La Virgueria.
