García Albiol, el candidat xenòfob que buscarà la polarització el 27S
Xavier García Albiol, fins a les passades eleccions alcalde de Badalona i protagonista d'infinitud de polèmiques, principalment vinculades al seu discurs contra la immigració, serà el candidat del Partit Popular a les eleccions del 27 de setembre. Substituirà, doncs, la que ha estat cap de files del partit conservador durant anys, Alícia Sánchez Camacho, molt debilitada per la desfeta electoral de les municipals i pel desgast personal ocasionat per la seva actuació en el conegut cas de la Camarga.
Els badalonins saben bé qui és García Albiol. Aquest polític genera fílies i fòbies. No deixa ningú indiferent. Dit en altres paraules, a Catalunya l'efecte que pot ocasionar l'exalcalde de la ciutat és la polarització de posicions. Durant molts anys primer a l'oposició i després al govern local, la seva activitat va dividir l'opinió pública badalonina.
Albiol és especialista a no passar desapercebut. Des dels seus 2,04 metres d'alçada fins a la seva dicció calmosa, passant per les seves declaracions certament polèmiques, tot en ell crida l'atenció.
L'exalcalde de Badalona serà l'únic dels candidats del 27S que ha hagut de passar pel banc dels acusats per defensar-se de denúncies d'incitació a la discriminació i l'odi, impulsades per SOS Racisme. Va ser absolt entre abraçades dels seus incondicionals, però si haguessin estat considerades pel jutge, li podien haver suposat un any de presó i 8.100 euros de multa.
A hòsties a Martorell
Albiol va repartir el 24 d'abril de 2010 uns pamflets en un mercat a l'aire lliure en què es vinculava el col·lectiu dels gitanos romanesos amb la delinqüència. La seva intenció, va afirmar, era explicar “problemàtiques” que existien en alguns barris de la ciutat, com incivisme, inseguretat i conflictes de convivència. “Vaig fer ús d'un dret democràtic de poder comunicar i presentar la nostra alternativa política”, va detallar el regidor, que va negar l'acusació d'incitació a la discriminació i l'odi. En l'interrogatori que durant el judici li va fer el fiscal, Albiol només va acceptar que les seves paraules podien haver estat “inadequades” i “inapropiades”.
Però abans ja havia protagonitzat incidents o situacions de gran tensió. L'any 2006 en plena campanya de recollida de firmes del PP contra l'Estatut de Catalunya va ser denunciat per amenaces per l'Assemblea de Joves de Badalona (AJB) que protestava contra la iniciativa del PP. Els tribunals no van tramitar l'acció judicial.
Aquell mateix any, a Martorell, Albiol va agredir una persona que protestava també per la recollida de firmes contra l'Estatut. En l'incident, l'ara estrella fulgurant del PP va atacar a cops de puny un grup de joves que escridassava la comitiva del PP. El fet va obligar al llavors president dels populars catalans, Josep Piqué, a disculpar al regidor badaloní. L'exministre va titllar l'agressió com “una reacció humanament comprensible, encara que no la més adequada”. Per contra, el PSC sí que va expulsar al cap de les seves joventuts a Martorell, que en les imatges apareixia amb un grup de persones que cridaven contra la presència a la població del llavors ministre, Ángel Acebes. Era l'octubre de 2006:
Conservador ja a l'escola
Xavier García Albiol, nascut al barri de la Morera, fill d'una família modesta, ha tingut des de molt jove vocació política. Ja a l'institut on va cursar estudis era considerat per les seves companyes com el més conservador de tots. Jugador sense gaire fortuna al club Joventut de Badalona de bàsquet, va entrar a l'ajuntament de la ciutat com a regidor fa poc més de 23 anys. Abans havia realitzat estudis de dret. Mai s'ha dedicat a altra cosa que a la política.
A Badalona, partidaris i adversaris reconeixen en Albiol un gran instint polític. És un mestre en girar en el seu favor les reaccions irades que produeixen les seves declaracions, de vegades provocatives. És com un judoka, aprofita l'embranzida del qui l'ataca per tombar-lo al tatami.
Què farà Albiol com a candidat a la presidència de la Generalitat del PP? D'entrada s'ha de dir que en l'aspecte catalanista i durant el seu mandat a Badalona no va atiar l'enfrontament lingüístic, tot i mostrar-se contrari a la immersió. Potser es va abstenir perquè temia la reacció de CiU que va consentir que ostentés l'alcaldia sense tenir majoria absoluta.
Durant la darrera campanya electoral municipal va tornar a incitar la polèmica quan va aparèixer en uns cartells enormes amb el lema “Limpiando Badalona”, que van fer que els seus crítics tornessin a parlar de racisme i el seu entorn parlés, de nou, de lluita contra l'incivisme.
“Albiolades”
Lluny d'arronsar-se, el PP de Badalona va aconseguir exportar el seu model. Usant la consigna, “la recepta funciona” els lemes usats per Albiol van arribar a la segona ciutat de Catalunya, L'Hospitalet, on els conservadors es van apuntar a la tesi de criminalització de la immigració. En aquell moment es va parlar que el PP s'abocava a la seva versió més dura. I el resultat, una debacle que va suposar la pèrdua de 130.000 vots es va vincular amb el gir antiimmigració que va tenyir la campanya del PP.
Què es pot esperar d'una campanya electoral gestionada per Albiol? Un enfrontament directe amb l'independentisme. Una apel·lació a la llei i l'ordre en la seva visió més conservadora. I al mateix temps una certa ocultació dels principis conservadors del partit en nom d'un populisme indissimulat. A Badalona, Albiol maldava per ser conegut com 'El Xavi' i sempre que podia amagava les sigles.
A Badalona s'han vist també altres actuacions que poden repetir-se en campanya electoral: prometre llibres gratuïts per tots els nens de la ciutat. Promesa que en quatre anys no s'ha complert. O anunciar el pagament per part de l'Estat de 22,4 milions d'euros com avançament de deutes que la Generalitat tenia amb la ciutat i que el nou govern local no troba, o presumir de tenir votants independentistes, que mai ningú ha identificat. Però quan es comenta això, a Badalona la gent respon o amb l'aplaudiment incondicional o afirmant que són “albiolades” un neologisme que ara es pot conèixer arreu de Catalunya.
