L'aval de Convergència al control conservador del Congrés enterboleix la refundació del partit
Malgrat els intents de mostrar una imatge moderna, la refundació de Convergència en un partit del segle XXI té aroma d'anys 90. En concret, dels salons de l'hotel Majestic, on Aznar i Pujol van signar el pacte que va permetre accedir a la Moncloa al líder del PP el 1996. Els ecos d'aquest acord han reaparegut amb l'aval de Convergència al control de la Mesa del Congrés per part de PP i Ciutadans. Un gir a la dreta que, encara que sigui tàctic i circumstancial a canvi d'un hipotètic grup parlamentari propi, ha suscitat el rebuig rotund dels sectors renovadors que aspiren a liderar el nou Partit Demòcrata Català (PDC) a partir d'aquest dissabte.
Les figures ascendents del partit volen allunyar-se de les velles maneres de fer política de Convergència. Precisament per això la crítica a la jugada del cap de files convergent a Madrid, Francesc Homs, ha estat descarnada. “No es pot tractar la gent d'idiota”, ha afirmat aquest dijous l'alcalde d'Igualada, Marc Castells.
Castells forma part de la candidatura liderada pels joves diputats Marta Pascal i David Bonvehí per la direcció executiva del nou PDC. En la mateixa línia, el seu únic rival –encara que sense opcions– per la direcció, Ignasi Planas, ha titllat d'“inacceptable que tinguem una nebulosa respecte què ha fet el partit i no tinguem una argumentació”.
Castells ha explicat que la decisió d'Homs ha sembrat els dubtes a la militància sobre el grau de renovació del partit. “Estem revifant unes estructures i un partit, i la militància té la sensació que l'hem abandonat”, ha assenyalat. Amb tot, ha llançat un missatge d'esperança: “La bona notícia és que entrarem al partit un equip de gent que això ho pensa canviar radicalment”.
La refundació de Convergència es compon de dues etapes. El congrés de fa dues setmanes va enterrar políticament CDC, que no jurídicament, pels casos de corrupció que afecten el partit. Després de la rebel·lió de les bases davant dels noms proposats per la cúpula, va néixer el Partit Demòcrata Català (PDC), que encara no té l'aval del Ministeri de l'Interior per registrar-se com a partit perquè comparteix la denominació de “demòcrata” amb diverses formacions. Entre aquest divendres i dissabte, els “associats” –la denominació que el partit ha donat als militants– del nou PDC escolliran els principals càrrecs directius de la formació.
En el nou organigrama convergent, el dia a dia del partit el gestionarà la direcció executiva nacional. Estarà formada per 12 membres i, excepte que hi hagi alguna sorpresa, la liderarà el tàndem Pascal-Bonvehí. Els integrants de la seva llista són actius a l'alça del partit al món local –com Castells– o a nivell català –Bonvehí i Pascal al grup parlamentari de Junts pel Sí; Elsa Artadi al Govern. Són l'aposta de Convergència per recuperar-se de les successives patacades electorals que pateix des del 2012.
Pugna pel Consell Nacional
El màxim òrgan entre congressos, que al PDC s'anomenen assemblees, és el Consell Nacional. Aquí sí que hi ha disputes entre les famílies del partit per la seva presidència. La vella guàrdia, per exemple Francesc Homs, dóna suport al conseller de Cultura, Santi Vila. Però l'exalcalde de Figueres també té suports entre el món local, com el de l'alcalde de La Seu i diputat de JxSí, Albert Batalla, i, especialment, el del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
Veus del partit critiquen Vila, sempre en privat, per tenir una agenda personal al marge de la formació. Es basen, per exemple, en que ja s'hagi postulat per competir contra Ada Colau a les municipals de 2019, o que, en plena confrontació entre el Govern de Mas i l'Executiu de Rajoy la passada legislatura pel procés sobiranista, receptés moderació i diàleg. La seva candidatura es basa en marcar perfil convergent. “No podem caure en l'assemblearisme! No som ni ERC ni la CUP! Lideratge i meritocràcia”, va proclamar aquesta setmana.
La principal rival de Vila és la presidenta de la diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, enquadrada en el sector socialdemòcrata del partit. Incondicional de l'independentisme, defensa un partit amb protagonisme de les bases. En una entrevista al diari ARA, va assegurar sentir-se “còmoda” amb un referèndum unilateral d'independència, mentre que Vila ho va qualificar d'“aportació inoportuna i injustificada”.
Amb tot, el PDC seguirà sota el lideratge d'Artur Mas, que serà el president del partit, mentre que la portaveu del Govern, Neus Munté, en serà la vicepresidenta. Els estatuts del PDC estableixen que president i vicepresident tenen atribucions representatives i de coordinació, però no executives. Aquest dissabte la militància també ratificarà els estatuts i escollirà la figura del Defensor de l'Associat, que té com a objectiu vetllar pels drets dels associats del partit encara que només podrà fer recomanacions a l'executiva en els casos de vulneració de drets.
