Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Feijóo confía en que los jueces tumben a Sánchez tras asumir "los números"
Una visión errónea de la situación económica lleva a un freno del consumo
OPINIÓN | La jeta y chulería de Ábalos la paga la izquierda, por Antonio Maestre

Un sotsinspector de Mossos condemnat per agredir David Fernàndez en el desallotjament de Plaça Catalunya

L'advocat Jaume Asens compareix amb el diputat David Fernàndez de la CUP al Parlament / J.F.

João França

El sotsinspector Jordi Arasa de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d'Esquadra és conegut entre els moviments socials de Barcelona per la seva contundent actuació en actes de protesta. Ara l'Audiència de Barcelona el condemna per una falta de lesions doloses pels repetits cops de porra que va propinar a David Fernàndez, ara diputat de la CUP al Parlament, durant el desallotjament de l'acampada de Plaça Catalunya el 27 de maig del 2011.

Fernàndez va recórrer la primera sentència en la que l'agent quedava absolt perquè el jutge va considerar que actuava complint ordres. No obstant, l'Audiència de Barcelona valora l'actuació del sotsinspector com “desproporcionada” i afegeix que incompleix els protocols d'actuació policial, motiu pel qual el condemna a pagar una multa de 210 euros al denunciant.

La sentència considera que Arasa va actuar contra Fernàndez quan aquest, com es pot veure en un vídeo penjat a internet al que al·ludeix el jutge, no oposava cap tipus de resistència, ni tan sols passiva, i de fet s'aixeca sense cap resistència quan l'agent deixa de colpejar-lo i l'estira pel braç. El mosso no va fer un “ús progressiu de la força” sinó que va arribar per darrera dels manifestants clavant cops de porra.

Jaume Asens, advocat del diputat, considera que la sentència és un pas endavant contra la impunitat policial, però que queda molt camí per recórrer. “Aquest cas només ha pogut prosperar perquè el sr. Fernàndez, que en aquell moment era periodista, coneixia el seu agressor i el va poder identificar, però hi ha un centenar de persones que també van quedar ferides aquell dia i no es va fer justícia”, destaca.

Exigència de responsabilitats

Per Asens, que també era un dels advocats dels imputats per Aturem al Parlament, “haurien de saltar totes les alarmes quan en tan poc temps dos tribunals assenyalen l'actuació dels Mossos”. En la sentència en la que s'absol els manifestants l'Audiència Nacional apunta el dispositiu policial com a part responsable dels conflictes que van tenir lloc a la protesta amb l'arribada dels parlamentaris.

“Aquesta sentència no es pot quedar en paper mullat, interpela directament al conseller d'interior i al director general de Mossos”, reivindica David Fernàndez. “Sempre hem dit que tenim un problema d'ordre públic en aquest país que és la BRIMO”, afegeix. No obstant, matisa que la seva denuncia als Mossos “és contra un 5% del cos, que és una clavaguera d'estat que actua al marge de la legalitat: la BRIMO i la divisió general d'informació.

L'Audiència de Barcelona remarca “la profunda alarma social que provoquen actuacions policials desproporcionades” i afegeix que són més rebutjables en tant que es produeixen “contra ciutadans indefensos que protesten de forma pacífica” i per part “d'aquell que està cridat per llei a protegir els ciutadans i no a maltractar-los”.

La pena mínima

Pel que fa a la pena, Asens aclara que van demanar la més lleu: “L'important era que els fets quedessin provats, no volíem exacerbar la penalitat sinó enviar un missatge, perquè la impunitat afavoreix que es produeixin casos com aquest”. Per altra banda, també apunta que es tractava d'un judici de faltes, perquè només es podria haver considerat delicte en cas que les lesions haguessin requerit hospitalització.

“El codi penal no dóna prou protecció a la integritat dels ciutadans, perquè una pallissa com aquesta es considera una falta, i l'atemptat a l'autoritat pot tenir una pena de fins a quatre anys”, conclou.

Per altra banda, el que reclama Fernàndez és que l'agent sigui, “com a mínim apartat de les tasques d'ordre públic”. Assegura que la sentència hauria d'anar a afers interns del cos de Mossos i assumir responsabilitats, “perquè a més no és un cas puntual, sinó que és un fet habitual en aquest comandament, que s'ha significat amb l'acarnissament”.

Etiquetas
stats