Puigdemont anuncia el referèndum sobre la independència de Catalunya pel proper 1 d'octubre
El Govern de la Generalitat ha donat finalment resposta a la major part dels sectors de l'independentisme, que durant les últimes setmanes havien reclamat que s'anunciés ja la data i la pregunta del referèndum sobre la independència. Segons han anunciat el president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras, el referèndum se celebrarà l'1 d'octubre, i preguntarà sobre el suport a “un Estat independent en forma de República” per a Catalunya.
Per tant, la Generalitat cridarà els catalans a les urnes amb la pregunta: “Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?”, una formulació pensada per satisfer tant el PDECat com ERC, i que es formularà en les tres llengües oficials de Catalunya, català, castellà i aranès. La pregunta triada és binària, com correspon a un referèndum, i deixa enrere la fórmula emprada el 9-N, que permetia tres respostes en arbre.
Abans d'anunciar la data i la pregunta, Puigdemont ha repassat la història del recent moviment independentista des de la sentència del Constitucional que va retallar l'Estatut. “Per aprovar aquell Estatut hi va haver un llarg itinerari: hi va haver diàleg amb l'Estat, acords i també un referèndum acordat. No va funcionar”, ha assegurat el president, que ha ressaltat la voluntat d'arribar a acords amb el Govern espanyol. “Venim d'una llarga col·lecció de negatives i decepcions”, ha esgrimit.
Amb l'anunci, el Govern comença la via unilateral al referèndum, promès per Puigdemont durant la qüestió de confiança que va plantejar al Parlament el setembre passat. Malgrat això, durant els últims mesos el Govern ha intensificat el seu esforç per pactar la votació amb el Govern espanyol, l'última vegada amb una carta dirigida al president Mariano Rajoy a la qual se l'emplaçava a negociar tots els aspectes del referèndum.
La negativa de Moncloa, que proposava a canvi que Puigdemont anés al Congrés dels Diputats a proposar una reforma constitucional que habiliti el referèndum proposat, és l'argument utilitzat pel Govern català per avançar cap a la convocatòria de la cita referendària sense acord i fora de la legalitat constitucional espanyola. Amb tot, els màxims mandataris catalans recalquen que estaran oberts a l'acord “fins a l'últim minut” abans de l'1 d'octubre, dia del previst referèndum.
No sembla ser aquesta la intenció del Govern de Rajoy, que ha assegurat cada vegada que se li ha preguntat que aquest referèndum no es durà a terme. Des de l'Executiu espanyol han assenyalat les diferents vies legals de què disposen per impedir que la Generalitat materialitzi una crida il·legal a les urnes, entre altres la suspensió de diferents organismes o alts càrrecs de la Generalitat, per la via del Tribunal Constitucional i gràcies a la reforma de la llei d'aquest òrgan judicial el 2015. Però aquesta no és l'única via que des del PP es contempla davant d'un cas de rebel·lia de la Generalitat. Durant les últimes setmanes diferents representants del partit han al·ludit al famós article 155 de la Constitució, dotant-lo d'una interpretació que conferiria poders al Govern central per suspendre tot o part del Govern català.
El referèndum unilateral anunciat per l'Executiu Puigdemont-Junqueras trobarà a la cambra catalana el suport de 82 dels 135 diputats, els corresponents als grups parlamentaris independentistes de JxSí i la CUP. Per contra, entre els clarament contraris al referèndum s'hi troben Ciutadans, PSC i PP. El grup de Catalunya Sí que es Pot (CSQEP), partidari d'un referèndum acordat i promotor de mocions en aquest sentit, s'ha obert durant els últims mesos a canviar la seva orientació si el referèndum, tot i que unilateral, compleix alguns requisits.
En les condicions reclamades pel grup de CSQEP, que inclou ICV, Podem i EUiA, s'enquadra la carta enviada per Puigdemont al president de la Comissió de Venècia, l'òrgan consultiu del Consell d'Europa que ha analitzat i dictaminat sobre diferents processos referendaris. En la missiva enviada pel mandatari català s'informava de la voluntat de pactar el referèndum i dels passos fets fins ara pel Govern per aconseguir-ho. La resposta de la Comissió no es va fer esperar, subratllant la necessitat que qualsevol procés referendari fos acordat i dins la legalitat de l'Estat.
A més, al grup de CSQEP les postures de cada partit que el forma tenen matisos. Catalunya a Comú, la nova coalició d'Ada Colau a la qual s'han incorporat ICV i EUiA, s'ha mostrat contrària a pactar amb el Govern els termes del referèndum, al·legant que és aquest qui ha d'explicar les condicions en què el pensa celebrar. Amb tot, asseguren que cridaran a la participació en la consulta, encara que sense reconèixer-li caràcter vinculant. Per la seva banda, Podemos s'ha fixat una posició amb la qual s'oposen a la celebració d'un referèndum no pactat, mentre que la seva filial a Catalunya, Podem, duu a terme un procés participatiu en el qual les bases es posicionaran sobre la decisió final del partit.
Calendari apretat
A partir de l'anunci d'aquest divendres, el Govern té davant seu la preparació de tres grans assumptes relatius al referèndum: la posada en marxa de la campanya institucional, la preparació logística de la votació i, aquesta última la més controvertida, l'acomodació legal de la votació.
En principi, el pla del Govern és que en les pròximes setmanes el Parlament aprovi gràcies als vots de JxSí i la CUP la llei de Transitorietat Jurídica, una norma que s'ha de convertir en paraigües del referèndum a més de la desconnexió de facto de la legalitat constitucional espanyola. Segons fonts coneixedores dels treballs de redacció de la llei, la norma de desconnexió preveu que s'activin uns article o altres en funció de la reacció del Govern espanyol i la seva permissivitat o no amb el referèndum.
Aquest era el pla inicial, però, en les últimes setmanes, algunes veus de l'independentisme s'han pronunciat públicament a favor de redactar una llei ad hoc separada de la de Transitorietat per emparar el referèndum. Sigui quina sigui la fórmula que acabin escollint, el calendari a partir d'ara s'estrenyerà per arribar amb tot preparat a la data anunciada. Un estiu calent en el qual els membres del Govern, alts càrrecs i imputats independentistes han rebut la consigna de no estar a més de dues hores de Barcelona, pel que pugui passar.
