Pujol esbronca els diputats sense respondre les seves preguntes al Parlament

La compareixença de Jordi Pujol davant del Parlament de Catalunya no ha llançat nova llum sobre l'origen dels diners en negre que l'expresident va confessar haver mantingut en un compte estranger. Lluny de respondre a les preguntes formulades, Pujol ha acabat la seva compareixença esbroncant als diputats, als quals ha acusat de voler “barrejar-ho tot” per “crear malestar” entorn de la seva família, als seus 23 anys de presidència i a CiU. L'expresident s'ha indignat davant alguns dels plantejaments dels grups parlamentaris, sobre les activitats suposadament irregulars dels seus fills durant el seu govern: “Em fan pena algunes de les coses que s'han dit!”, ha exclamat Pujol, per després acusar alguns grups de “frivolitat” i de voler “embolicar-ho tot”.

El fundador de Convergència no ha sortit del guió marcat en la carta autoinculpatòria enviada als mitjans al juny i s'ha reafirmat en que l'origen dels fons és una herència del seu pare, Florenci Pujol; una fortuna que segons ha revelat era -al rebre-la en 1980- de 140 milions de pessetes, guardada en dòlars. “No he estat un polític corrupte”, ha proclamat després d'assegurar que “l'existència de diners a l'estranger pot ser molt criticada però no pressuposa que el seu origen sigui il·lícit. No va sortir de l'erari públic”, ha tancat.

Pujol ha recorregut detalladament la història del seu pare, però no ha dit res sobre les múltiples causes judicials obertes de fins a tres dels seus fills. Tot el contrari, l'exlíder nacionalista ha defensat amb vehemència la seva gestió al capdavant de la Generalitat, sobre el que ha dit que sempre va intentar “establir ponts, buscar solucions, evitar conflictes polítics i socials i conciliar interessos” entre l'Administració i entitats privades, per tornar a indicar que mai havia cobrat per aquestes tasques. S'ha escudat en el “projecte nacional” que ha portat a terme en la seva vida i ha assegurat que no va entrar en política per fer diners “perquè ja en tenia”.

En el torn de pregunta dels grups parlamentaris, els diputats li han plantejat diverses bateries de preguntes, que Pujol ha obviat gairebé totalment. Gemma Calvet, d'ERC, li ha preguntat si s'havien cobrat comissions per l'adjudicació d'obra pública i li ha retret que hagi minat la credibilitat de les institucions catalanes. El líder del PSC, Miquel Iceta, ha assenyalat la importància dels delictes que se li imputen per ser “qui ha ocupat els més alts càrrecs del país”, encara que ha demanat “no convertir la corrupció en un camp de lluita partidista”. Per part del PP, Alícia Sánchez-Camacho ha criticat amb duresa a Pujol haver confessat quan ja estava acorralat i ha indicat que el procés independentista té a veure això.

Joan Herrera, líder d'ICV-EUiA, ha recordat els escàndols protagonitzats per Convergència al llarg de la seva història i ha demanat a Pujol “estirar de la manta”. “Vostè va dir que si tirava de la manta ens faríem mal tots, doncs tiri”, ha pronunciat l'ecosocialista. Des de Ciutadans, Albert Rivera ha anunciat que portarien la compareixença de Pujol davant la fiscalia: “Si a mi no em contesta, jo no li preguntaré més, contesti davant d'un fiscal”. David Fernàndez de la CUP ha assegurat que el règim ha viscut en “un clima de corrupció impune”. Els parlamentaris de CUP han abandonat la sala quan Pujol, en el seu torn de rèplica, ha elevat el to i esbroncant als diputats.

Han estat algunes d'aquestes declaracions les que han enfurismat Pujol, que segons la seva opinió ha accedit a “despullar-se” davant del Parlament i l'opinió pública. “Aquest govern va governar durant 23 anys amb eleccions lliures”, ha sentenciat com a prova que el seu govern no va ser corrupte.

CiU defensa el paper polític de Pujol i ataca el PP

Per la seva banda, CiU ha admès que la compareixença de Pujol era necessària, però lluny de formular preguntes s'ha limitat a defensar el seu paper com a polític davant els atacs d'alguns grups. “Està clar que els fets explicats afecten l'aspecte personal del polític, no l'aspecte polític de la persona”, ha proclamat el portaveu Jordi Turull.

Així doncs ha dirigit la seva intervenció als partits més durs amb Pujol. “Alguns han parlat des de la bilis i han difamat contra tot el que han pogut, tenen el judici fet des del 25 de juliol”, ha afirmat. I sobretot s'ha referit a Alicia Sánchez-Camacho: “Li han enviat la seva intervenció per WhatsApp per salvar Espanya?”, li ha etzibat, en referència als missatges que va rebre Victòria Álvarez, l'examant de Jordi Pujol Ferrusola, de part del cap de Gabinet de Rajoy, Jorge Moragas.

L'herència de Florenci Pujol, única explicació

La fortuna familiar dels Pujol tenia un origen lícit, ha assegurat l'expresident. Afirma que el seu pare va guanyar aquests diners com a empleat en borsa i amb les seves relacions amb el sector cotoner. Sense donar molts detalls de la quantitat rebuda, ha assegurat que “no van sortir de l'erari públic”. En cap moment ha acceptat responsabilitats sobre les decisions preses en relació a la fortuna familiar.

El seu pare “no va mantenir diners a l'estranger amb la intenció de fer negoci amb ell, sinó amb mentalitat de reserva, de racó. No ho va fer per cobdícia, sinó per por”. Segons aquesta versió, aquests diners eren una mena de caixa de resistència amb vista al futur per al cas que l'activitat política de Jordi Pujol posés en perill l'estabilitat familiar. Ha arribat a citar que es tractava dels anys del 23F i de la LOAPA com a exemple d'aquests temors.

Pujol no ha dit quants diners guardava a l'estranger procedents de l'herència familiar. Només ha dit que els diners que Florenci Pujol va deixar inicialment en un banc fora d'Espanya eren l'equivalent en dòlars a 140 milions de pessetes: “Amb els anys aquesta xifra va augmentar significativament a causa de les devaluacions de la pesseta”.

Per sostenir la seva innocència, Pujol ha declarat que va tenir molts diners fins que va començar la seva carrera política: “Després quan vaig aconseguir influència política vaig tenir molt menys diners”, ha dit. “Un home en aquestes condicions, amb quaranta anys i molts diners, pot fer moltes coses, tenir un projecte i dedicar esforç i recursos”, ha assegurat. “Jo tenia un projecte que per a mi era prioritari i l'havia començat a escriure el 1958. Es deia construir Catalunya, o fer país”. Per tant, s'ha presentat com algú que va fer sacrificis pel seu país i que mai es va interessar pels diners.

L'expresident ha arribat al Parlament només, dues hores abans de la seva compareixença per esquivar la premsa i als grups de persones que protestaven als voltants de l'edifici, ultradretans de Plataforma Per Catalunya i Somatemps, i de col·lectius socials com la PAH o els vaguistes de Panrico. Segons fonts parlamentàries, entre que ha arribat i entrat a la sala de la comissió, Pujol s'ha reunit amb la presidenta del Parlament, Núria de Gispert.