“Ha estat la PAH qui ha fet el pla de xoc durant els últims set anys”

El Parlament de Catalunya va aprovar el juliol una llei, la 24/2015, impulsada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l'Observatori DESC per fer front a l'emergència habitacional i a la pobresa energètica. Des de llavors els seus impulsors no descansen per garantir que s'apliqui, i també que pugui arribar a la resta de l'Estat perquè tots els ciutadans puguin gaudir de les garanties que ofereix. Entre altres coses, la llei obliga les entitats bancàries a garantir el reallotjament de famílies desnonades i a cedir a l'administració els seus pisos buits, i a les companyies subministradors a consultar a serveis socials abans d'executar qualsevol tall de subministraments bàsics amb l'anomenat principi de precaució.

Aquest dimarts els promotors de la llei envien una carta al nou president de la Generalitat Carles Puigdemont –com ja van fer amb l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau– per demanar una trobada amb els responsables del Govern i exigir l'aplicació de la llei. Mentrestant, segueixen amb atenció les negociacions al Congrés, on la PAH ha posat sobre la taula cinc exigències de mínims per a qualsevol pacte de govern, i són especialment crítics amb la postura del PSOE, que rebutja ara propostes que assumia el 2013 quan es va debatre al Congrés la ILP de la PAH, bloquejada per la majoria absoluta del PP. Parlem de tot això amb Carlos Macías de la PAH i Maria Campuzano de l'APE.

Aquest dimarts envieu una carta amb demandes al nou president de la Generalitat. Creieu que amb aquest nou govern s’obren noves possibilitats?

Carlos Macías: Enviem la carta amb tota una feina prèvia. S’aprova la llei al juliol, entra en vigor la primera setmana d’agost, i nosaltres sabíem que aprovar una llei no canvia la realitat immediatament, així que al setembre ens posem a treballar amb la Generalitat i fem guies pels ajuntaments, pels usuaris, fem nou formacions a tot el territori a mil funcionaris. A partir d’aquí, mà estesa per col·laborar, però fan falta resultats i l’aplicació integral de la llei. Aquest Govern el que ha de fer és desplegar immediatament el reglament de segona oportunitat perquè sinó les entitats financeres el que estan fent és extorsió a les famílies. Fent-les triar entre dació en pagament i lloguer social. Blackstone fins i tot fa signar uns documents a les famílies conforme renuncies a la llei 24/2015, que això és il·legal. També fa falta que es facin les cessions obligatòries de manera immediata. La Generalitat ha fet un cens d’habitatges buits, que de moment és voluntari per les entitats propietàries, però ja tenen 47.000 habitatges. No ens val l’excusa de que la seva funció és subsidiària, de que primer l’ha de fer l’ajuntament.

Maria Campuzano: Per a la pobresa energètica és urgent el conveni amb les empreses subministradores que les obligui a posar ajudes o descomptes molt significatius en les factures. Ara mateix amb els talls de subministrament que s’estan aturant, que no són tots ni molt menys, li garanteixes a aquella família que tindrà accés als subministraments, però va acumulant un deute. El que no té sentit és que es faci com el fons de solidaritat de la Generalitat, que donaran 1,1 milions de fons públics per garantir a aquestes empreses el cobrament de factures impagades. Al final això li soluciona més el problema a l’empresa que no pas a la família que es troba en aquesta situació. Per altra banda les empreses subministradores no estan complint amb aquesta llei. Es continuen produint talls de subministrament i la Generalitat ha de sancionar les empreses perquè és l’única manera perquè se n’adoni que hi ha una llei que les obliga.

Poseu èmfasi en què la Generalitat ha d'actuar sense esperar als ajuntaments.

C.M.: Mentre no fem el reglament de segona oportunitat l’administració catalana estarà col·laborant amb l’extorsió que està fent la banca, perquè els hi estem donant carta blanca. Mentre no es facin cessions obligatòries podrem fer lleis molt boniques però no tindrem un parc públic d’habitatge per donar respostes. Tenim un parc públic d’un 1%, 130 mil famílies que estan en procés de pèrdua d’habitatge, 70 mil que ja l’han perdut, i a la vegada 480 mil pisos buits. Amb aquests 480 mil pisos buits arribaríem a la mitjana europea de 18% de parc públic. Una altra vegada estem davant d’un problema de manca de voluntat política si des de la Generalitat i des dels ajuntaments, de tots, però especialment dels grans, no s’ha fet la cessió, no hi ha excusa. I la Generalitat aquí no es pot excusar en el principi de subsidiarietat, perquè el que no podem dir és que si un ajuntament petit del Pallars no fa la cessió obligatòria és perquè no vol, perquè en moltes ocasions no tindran recursos i potser tenen voluntat, i aquí la Generalitat té recursos. A Habitatge hi ha 500 treballadors, que es posin a disposició del dret a l’habitatge.

M.C.: En el cas de les subministradores amb els convenis passa el mateix. No pot ser que cada ajuntament català vagi a negociar amb les empreses negociadores i en funció de si és més gran o més petit aconseguir més o menys coses. Qui ha d’assumir aquesta responsabilitat és la Generalitat, i tenir un conveni per tots els catalans que sigui igual i que garanteixi els mateixos drets per tothom.

Què és el que sí que s’està aplicant d’aquesta llei?

M.C.: En matèria de pobresa energètica, en molts municipis les empreses estan complint amb l’obligació de passar les dades a serveis socials abans que es produeixin els talls de subministrament, però coincideix que normalment és en aquells ajuntaments on hi ha fons per pagar aquestes factures. On saben que cobraran la factura impagada sí que fan el procediment, però si no és així, no.

C.M.: Una altra voluntat de la carta també és la de posar sobre la taula i aclarir què és la llei 24/2015, i les confusions intencionades o no intencionades del nou president de la Generalitat que parla com si la llei estigués impugnada al Tribunal Constitucional i no estigués vigent, i aquesta llei està plenament vigent. Sempre es juga a confondre amb que està recorreguda al Constitucional, quan no ho està. Durant la campanya i ara es parla molt de pla de xoc, però a nosaltres ningú ens ha consultat, i som nosaltres les que hem fet el pla de xoc durant els últims set anys, que hem aturat els desnonaments que ells no aturaven, aturant els talls de subministrament, forçant les dacions en pagament, … Parlen de zero desnonaments, però el que cal és una aplicació integral de la llei 24/2015, i això és també garantia de reallotjament i mobilitzar l’habitatge buit, i posar sobre la taula aquest canvi de paradigma. No ha de ser l’administració que assumeixi sempre el cost econòmic dels talls de subministrament o dels desnonaments. El que diem és que tant amb subministraments com amb habitatge estàs fent negoci amb un bé d’interès general, i per tant et toca assumir la teva responsabilitat i el deute de les famílies i el lloguer social.

En referència al pla de xoc, durant la negociació Junts pel Sí va oferir a la CUP qüestions que ja estan incloses a la llei 24/2015.

qüestions que ja estan incloses a la llei 24/2015

C.M.: És una presa de pèl, perquè podrien haver posat al pla de xoc totes les lleis que estan vigents. Entenc que un pla de xoc no ha de ser un compendi de lleis. El que han de fer és aplicar la llei, no fer un pla de xoc on un titular molt maco diu “zero desnonaments”. Ni tan sols ens han consultat què crèiem que feia falta en matèria d'habitatge. Al final el missatge que estan enviant és “estem aplicant les lleis que castiguen la ciutadania, que retallen drets, però les lleis que han vingut per garantir els seus drets, ja veurem, i les posarem en un pla futur”. La vigència és actual.

Hi ha qui diu que tot i ser vigent no hi ha recursos per aplicar aquesta llei.

C.M.: Aquesta llei precisament el que fa és reduir la despesa de l’administració garantint drets, perquè el que fa és que qui està desnonant, tallant subministraments, en general qui està fent negoci amb béns bàsics, és qui ha d’assumir la responsabilitat. No hi ha excusa, no estem parlant de milers de milions, estem parlant que sigui l'altre qui ho assumeixi.

Dieu que el nou Govern no us ha contactat per parlar sobre la llei.

C.M.: Primer fan un plantejament confús sobre si la llei està recorreguda al Constitucional, després el pla de xoc condiciona la llei a futur, quan és una llei que és vigent avui, i es fa un plantejament també de que no hi ha recursos pressupostaris. Això vol dir que no han entès la llei que ells mateixos han aprovat. No s’han posat en contacte amb nosaltres ni per calcular quin pressupost necessita la llei, ni per veure què necessitava en matèria d'habitatge el pla de xoc. En canvi, quan anem a Catalunya Ràdio aquest dilluns i en el programa de màxima audiència diem que no s’han posat en contacte amb nosaltres, 10 minuts després tenim una trucada de la consellera dient que a veure quan ens reunim per parlar de la llei.

Hi ha molts ajuntaments que han expressat la voluntat d’aplicar aquesta llei. També diuen que es troben dificultats. Com valoreu la feina que es fa a nivell municipal?

C.M.: Primer hem fet totes les formacions i el material perquè ningú pugui tenir l’excusa de que no sap com s’ha d’aplicar, o de que no tenen formació. Les formacions eren obertes, han vingut moltíssims ajuntaments, molts treballadors de l’administració amb molt interès, i ara ja no hi ha excusa, s’ha d’aplicar sí o sí. L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat l’inici de la cessió de 1.400 habitatges, però ara ja no toca fer la sol·licitud sinó fer efectiva la cessió de tots els habitatges. I en pobresa energètica?

M.C.:  En pobresa energètica sí que han desplegat els protocols d’aplicació de la llei, han obert tres oficines de pobresa energètica, però la realitat és que s’han produït talls de subministrament a Barcelona i encara no hem vist cap sanció. Les mesures que han fet han anat molt encarades a la rehabilitació i eficiència energètica, que realment és una pota important, és una de les causes de la pobresa energètica, però no aborda l’emergència, el problema més immediat. Ja fan tard en aplicar el principi de precaució, sancionar les empreses que l’incompleixin, i el conveni que han de fer amb les subministradores, perquè van fer una reunió a l’octubre amb les companyies i encara no tenim respostes de com han anat aquestes negociacions.

C.M.: En general està costant que s’apliqui. Més enllà de declaracions d’intencions. L’altre dia sortia la Núria Marín, alcaldessa de L’Hospitalet, i ens deia que estan aplicant la llei 24/2015. Que ens digui a on perquè a L’Hospitalet de moment no s’ha iniciat cap cessió obligatòria, no s’està reallotjant a les famílies, s’estan allargant processos, no s’està fent. I si vas a El Prat, on porta 30 anys governant ICV, ens diuen que no tenen com reallotjar les famílies perquè no tenen un parc públic de lloguer suficient. És perquè no l’han fet ells, que porten 30 anys! Tenim claríssim que pressionarem a tothom, s’ha acabat el període de mà estesa, que sempre estarem disposats a col·laborar, però ara també toca començar a assenyalar i fer pressió a aquells que no estan aplicant la llei quan els seus propis partits l'han aprovat per unanimitat. Ningú té excuses per no aplicar la llei.

Mentrestant al Congrés es negocia quin serà el futur govern i la PAH ha posat cinc demandes de mínims sobre la taula.

la PAH ha posat cinc demandes de mínims sobre la taula

C.M.: El Congrés dels Diputats anterior va bloquejar la ILP amb la majoria absoluta del Partit Popular. Teníem tres anys de desert per davant a nivell estatal per arribar a canvis, i el que havíem de fer sí o sí era pressionar ara perquè el nou Congrés, que canvia la correlació de forces, ens podia permetre finalment assolir les nostres reivindicacions dels últims sets anys. Fem com amb la ILP catalana, ens adaptem a la nova realitat i no ens quedem només amb desnonaments hipotecaris i la dació en pagament retroactiva, sinó que anem a mobilitzar l’habitatge, aturar desnonaments de lloguer i ocupació i abordar la pobresa energètica.

Quina resposta vau tenir en campanya?

C.M.: La cosa va quedar en què només ho van posar al seu programa Podem i Izquierda Unida. PSOE es nega a la retroactivitat, quan durant el debat de la ILP estatal no ho va fer, el que torna a demostrar que quan té possibilitat de tornar a estar al poder el seu parer sobre la banca canvia. Quan està a l’oposició es permet dir-ho per fer com que està més a prop del carrer, però quan veu que està a punt de tenir poder es torna a fer enrere. A part de criminalitzar qui no paga el lloguer, com fa Carme Chacón.

El problema per al PSOE era la retroactivitat de la dació?

C.M.: La resta de coses tampoc les acabava d’assumir, però amb la retroactivitat és en el que s’han tancat més. Però tampoc estan a favor de regular la LAU [Llei d'Arrendaments Urbans] per fer-la més segura i més estable per als llogaters, tampoc estan a favor de mobilitzar els habitatges buits de la banca, entenen que són per fer negoci. Així ens ho va dir Leire Iglesias, la responsable d’habitatge: que els pisos de la banca són per fer negoci, que en tot cas construirien habitatge, quan tenim 3,5 milions d’habitatges buits.

M.C.: En pobresa energètica estaven d’acord en parar els talls de subministrament i que intervingui l’administració, però en que ho assumeixin les empreses subministradores ja no hi estaven d’acord, creuen que s’ha de fer amb fons públics. A més, a nivell estatal tenim un marge d’acció molt més gran. A Catalunya per un tema competencial no podem tocar les tarifes, però a nivell estatal sí que es podria començar a parlar de fer una tarifa social que estigui adequada als ingressos de cada família, tenint com a marge el 10% dels ingressos. Que la família pagui el que pugui i l’altra part l’assumeixi l’empresa subministradora. Cal canviar la llei del sector elèctric, canviar el l'abonament social, que és molt restrictiu, i començar a parlar de tarifa social.

C.M.: Hem interpel·lat als diputats perquè, ara que s’ha de formar govern, creiem que qualsevol partit, i especialment els que han assumit les demandes, ha de ser incondicional que per fer una coalició o un govern que en aquell pacte estiguin les cinc demandes de la PAH per acabar amb els desnonaments i els talls.

I si no hi són?

C.M.: Si no hi són farem tota la pressió possible perquè sigui el govern més curt de la història d’Espanya.

Esteu treballant també per portar l'experiència de la ILP a totes les comunitats autònomes.portar l'experiència de la ILP a totes les comunitats autònomes

C.M.: Aquesta setmana venim de les Canàries, que estan en procés de portar-ho al seu parlament perquè es legisli, al novembre es va portar a tretze comunitats autònomes, i de fet aquest dissabte ens reunim a Sevilla per una assemblea estatal de la PAH i allà compartirem com està anant a tots els territoris, i veurem com el mateix partit que a Catalunya hi dóna suport, a Murcia o a València no en dóna. Veurem aquestes incongruències i les posarem sobre la taula i que s’expliquin. Sobretot aquests que tenen aquest discurs de la igualtat de drets de tothom, que amb la seva praxi demostren que creuen que hi ha ciutadans que tenen més dret a gaudir dels seus drets que altres.

Confieu que es podrà aprovar en altres llocs lleis amb les garanties que ofereix l’aprovada a Catalunya?

C.M.: Nosaltres estem convençudes. Durant la ILP l’efecte dominò havia de ser aquest, i ara s’ha de començar a notar aquest efecte. Si no és així igualment farem pressió a nivell estatal i a nivell autonòmic. Tenim nous governs a nivell municipal, autonòmic, estatal, i el que no permetrem és que passin quatre anys com els governs anteriors, mirant cap a una altra banda. O són governs que comencen a garantir drets o farem tot el possible, la pressió i la xarxa necessària, per fer-los fora. No aguantarem quatre anys aquesta gent.