Dimiteix el director de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona després del 'cas Cooperació'
El director de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona, Jordi Castells Masanés, va anunciar ahir oficialment que renuncia al lloc i que deixa l'entitat. Castells Masanés és el màxim responsable dels fons de cooperació al desenvolupament, la polèmica gestió dels quals està en el focus d'una investigació interna des que va transcendir que almenys un milió d'euros s'ha repartit des de 2012 entre empreses catalanes, en ocasions a dit i sense publicitat i a vegades fins i tot amb l'oposició dels tècnics funcionaris de la casa, que han denunciat irregularitats i pràctiques de mobbing.
La de Castells Masanés és la segona dimissió relacionada amb els fons de cooperació de l'entitat supramunicipalista. La setmana passada va dimitir la seva mà dreta, Jonathan Jorba, director de l'Oficina de Cooperació al Desenvolupament, adscrita a Relacions Internacionals.
Castells Masanés va comunicar ahir personalment a tota l'àrea de Relacions Internacionals la seva dimissió. Fonts coneixedores de les reunions que va mantenir expliquen que en cap moment va vincular la seva renúncia a la polèmica sorgida per la gestió dels fons de cooperació i que ha subratllat que portava alguns mesos meditant la seva marxa, tot i que sí que va admetre que la situació s'havia tornat insostenible en les últimes setmanes. Preguntat pels seus plans futurs, va contestar que encara no té completament decidides les seves intencions, segons les mateixes fonts.
Eldiario.es/Catalunyaplural.cat va plantejar el 15 de maig diverses preguntes per escrit a la Diputació de Barcelona referents a la gestió dels fons de cooperació. Un portaveu de l'entitat va ajornar qualsevol contacte amb l'argument que Castells Masanés es trobava de viatge, si bé des de llavors se l'ha vist reiteradament a Barcelona.
Castells Masanés va arribar al càrrec després de la victòria electoral de Convergència i Unió (CiU) el 2012 pel llavors coordinador, Josep Maria Matas, que va haver de dimitir aquell mateix any en transcendir la facturació de les seves empreses a l'Associació Catalana de Municipis (ACM ), de la qual era coordinador amb Salvador Esteve, avui president de la Diputació de Barcelona. La nova etapa va comportar un canvi de polítiques de la cooperació al desenvolupament amb l'objectiu explícit de fer-la més anglosaxona, amb la participació creixent d'empreses i patronals catalanes.
No obstant això, la pràctica ha estat molt poc anglosaxona, com ha anat explicant en diversos articles eldiario.es/Catalunyaplural.cat: les empreses i patronals beneficiàries dels fons, que han aconseguit almenys un milió d'euros des de 2012, no tenien en general experiència en el sector, sinó que simplement es trobaven en procés de conquesta de nous mercats en els països pobres, singularment del Magrib i Amèrica Llatina. A més, en ocasions obtenien els fons en successius contractes menors -que permeten el repartiment sense publicitat, però no poden superar els 18.000 euros- i hi ha casos en què facturaven fins i tot els directius de les empreses al seu nom, amb la qual cosa es vorejava presumptament el límit legal per obtenir contractes a dit. Algunes de les entitats beneficiàries estaven acabades de constituir.
Tot aquest polèmic repartiment es va fer sovint amb l'oposició expressa dels tècnics de cooperació de la casa, que advertien de suposades irregularitats. Als que posaven reserves tècniques i jurídiques se'ls anava apartant de les seves funcions, segons van denunciar els treballadors en un qüestionari que va ser contestat per 17 persones, el 63% del total de l'àrea, i que ha estat la base de un dur informe de la Agència de Salut Pública de Barcelona, organisme vinculat a la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona, tots dos governats fins ara també per CiU.
L'informe, lliurat a la Diputació de Barcelona el passat 4 de maig, advertia d'una situació de “por i repressió” al camp, “amb amenaces i represàlies constants” contra els tècnics que posaven objeccions a determinats projectes beneficiaris de fons i aporta molts exemples concrets de pràctiques susceptibles de ser considerades mobbing. Davant els “riscos evidents per a la salut detectada”, l'Agència de Salut Pública exigia una “intervenció immediata” al camp.
La pressió dels sindicats, que fa nou mesos que van exigir en va una investigació per saber què estava passant en Relacions Internacionals, va forçar després del lliurament del document de l'Agència de Salut Pública de Barcelona l'obertura d'un expedient disciplinari a Castells Masanés i l'exigència immediata de mesures cautelars, sol·licitades el 29 d'abril per la unanimitat de tots els delegats de la Comissió de Seguiment de Riscos Psicosocials de la Diputació de Barcelona.
No obstant això, tot i la gravetat de la situació i al requeriment unànime, la investigació interna encara no s'ha iniciat en la pràctica. El cas ha estat assumit directament per Presidència, una fórmula molt inusual en aquest tipus de procediments, sense que els delegats sindicals de la comissió de seguiment tinguin encara notícia de cap acció concreta. Finalment, la gerència ha citat els sindicats per demà a una primera reunió, en la qual està previst abordar l'explosiva situació creada pel repartiment de fons de la cooperació, la denúncia de pràctiques de mobbing i la inacció dels màxims responsables de la Diputació davant les alarmes vermelles enceses fa ja més de nou mesos.
La setmana passada, el PSC i ICV-EUiA van forçar la convocatòria d'una junta de portaveus extraordinària per analitzar el suposat mobbing i les presumptes irregularitats que el va originar, segons els treballadors. El president del Grup de CiU i adjunt a la Presidència de la Diputació, Joan Carles Garcia Cañizares, responsable polític de Castells Masanés al dependre Relacions Internacionals d'ell, va afirmar amb solemnitat en el ple que ell “respon personalment” de la legalitat del repartiment de fons de cooperació al desenvolupament
