Romeva deixa ICV perquè troba insuficient l’avenç en l’ambició nacional de la formació
Raül Romeva ha posat fi a una etapa de deu anys com a dirigent d'Iniciativa per Catalunya. L'exeurodiputat (2004-2014) ha anunciat aquest dilluns en un comunicat al seu bloc que abandona la militància ecosocialista en no compartir l'estratègia del partit respecte a l’eix nacional. La retirada de Romeva arriba vuit mesos després de la seva renúncia com a diputat a Brussel·les, un període en què s’ha fet més palpable a nivell públic –en tertúlies i articles— la seva sensibilitat obertament independentista, que d’altra banda sempre va admetre com a natural dins d'ICV.
De poc ha servit la Convenció Nacional celebrada aquest cap de setmana a Sabadell, on ICV va esclarir alguns aspectes sobre el rumb de la formació. I és que si bé la proposta programàtica dels ecosocialistes seguia emmarcada en el confederalisme –s’estableix que la relació amb l'Estat ha de ser “d'igual a igual”– no es tancava la porta a una possible independència en base a dues premisses: si així ho desitja la majoria dels catalans i si l'Estat “persisteix en el tancament a modificar la situació actual”, segons versa el text. El conclave de la formació també va avalar la construcció d’estructures d’estat i l’incompliment de la legislació espanyola que es consideri ofensiva.
Un argumentari que no va satisfer a membres del sector independentista de la formació –que tot i ser minoritari ha anat prenent força en els darrers temps—, on Romeva era una de les màximes expressions. De fet, algunes esmenes de la convenció reflecteixen l’escàs pes dels postulats més nítidament independentistes. És el cas d’una eventual declaració d’independència unilateral com a alternativa automàtica per si la negociació amb l’Estat no fos satisfactòria. Aquesta proposta va treure el cap durant la Convenció gràcies a l’aportació del diputat Jaume Bosch, i va ser rebutjada pel 73% dels delegats.
Sigui com sigui, des del punt de vista de Romeva, no n’hi ha prou amb els passos realitzats per ICV per mirar de generar un espai de trobada entre totes les posicions. “La Convenció d'ICV ha posat rumb a una Catalunya dins d'Espanya. El meu compàs nàutic fa temps que marca un altre rumb”, ha dit Romeva per justificar la seva decisió. “Si no resolem de forma urgent i satisfactòria la situació paralitzadora que suposa el debat nacional, poc podrem fer en totes les altres qüestions”, segueix el text.
Sobre l’encaix d’un Estat català dins d’una Espanya plurinacional, Romeva ha explicat que no creu que sigui “possible i a aquestes alçades ni tan sols desitjable”. Segons ell “s’ha intentat, potser massa i tot, i no ens n’hem sortit”. Per contra, l’ex eurodiputat ha expressat creure “molt més en la voluntat col·lectiva de construir, per la via democràtica, un nou marc de relacions entre Catalunya i Espanya que ens permeti transitar cap a una nova etapa”.
Després de les declaracions de Romeva, la portaveu d'ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats, ha sortit al pas de la notícia i ha afirmat, en un contacte informatiu amb els mitjans, que el partit “respecta i lamenta” la seva decisió. Camats, una de les altres veus sobiranistes de la formació –va votar Sí-Sí en la consulta del 9N– ha mirat de suavitzar el què suposa la baixa d'un actiu com Romeva i ha posat en valor la seva feina com a diputat al Parlament Europeu. Malgrat el to conciliador de la diputada, ha volgut deixar clar que la baixa de Romeva –de la qual ICV s’ha assabentat a través dels mitjans— no eclipsa l’aposta inclusiva de la formació del sector més sobiranista i ha recordat que ICV “no tanca les portes a la independència” en un futur.
El 87% dels prop de 700 delegats de la convenció nacional d’ICV van donar per bona la proposta redactada per la direcció del partit, que posa l'accent en la necessitat de fixar una relació d’igualtat entre Catalunya i Espanya, a través d’un òrgan que s'anomenaria Consell Bilateral. En concret, la proposta passaria per implicar-se en un doble procés constituent; un en clau estatal -on ICV vetllaria pel dret a decidir, i trobar aliances en aquest sentit, com ja va fer amb IU- i un altre en clau catalana -on s'insta a redactar Constitució pròpia, no esmenable per institucions espanyoles-.
