El SEM pagava el lloguer de la seva seu a un empresari imputat per narcotràfic
Existeix una connexió entre el Sistema d'Emergències Mèdiques de Catalunya (el servei públic d'ambulàncies) i el poderós empresari José Mestre Fernández, imputat per narcotràfic en el cas Macedònia. El contracte d'arrendament de la seu del SEM, ubicada a L'Hospitalet de Llobregat, es va signar amb una una empresa controlada en aquell moment per Mestre i diverses persones del seu entorn familiar. Aquesta connexió entre Mestre i el SEM, que es desprèn d'un informe de la Sindicatura de Comptes i de la qual s'ha fet ressò la CUP, pren notorietat, a més a més, si es recorden les diverses irregularitats que van marcar l'emplaçament del servei d'emergències en aquell immoble.
Per entendre millor els fets, cal remuntar-se a l'any 2004, quan el SEM va absorbir l'activitat dels serveis d'emergències de Barcelona (SCUB) i de Tarragona i les Terres de l'Ebre (CECOSAT). Amb la unificació de tot el servei públic per a l'atenció a l'emergència, el SEM buscava una nova seu, i es va interessar per un edifici situat al carrer Pablo Iglesias a L'Hospitalet de Llobregat.
L'immoble era propietat del Banc Sabadell, que el va cedir en arrendament amb opció a compra per deu anys a l'empresa Terminal Catalunya, SA (Tercat), de la que José Mestre en va ser director i accionista fins el 2010. El juliol del 2006, Tercat va cedir els drets d'arrendament de la finca a Nordcontainer SL, que era una de les seves filials i també estava dirigida per Mestre i diversos familiars seus. L'agost del 2006 -és a dir, només un mes després d'aquest traspàs- el SEM va signar el contracte de sotsarrendament per una durada de 10 anys, prorrogable de cinc en cinc fins un màxim de 20 anys.
La instal·lació del SEM en aquest edifici va estar marcada per diverses irregularitats, tal i com ho va indicar la Sindicatura de Comptes en el seu informe 22/2008. Les obres d'adaptació de l'immoble a les necessitats del SEM van costar 7,6 milions d'euros, enlloc dels 6 milions pressupostats. A més, el SEM va adjudicar aquestes obres directament a Nordcontainer, sense cap consurs públic, tot i el seu elevat cost, i va infringir així la legislació vigent sobre els procediments de licitació.
Però les irregularitats no s'acaben aquí: Nordcontainer no hauria d'haver pogut rebre el contracte d'obres ja que no estava classificada com a empresa per contractar obres amb l'administració. L'empresa controlada per la família Mestre Fernández també va infringir la Llei de contractes ja que va subcontractar el 100% de les obres a Acciona SA, quan el màxim permès és del 50%.
Per altra banda, un informe de la Direcció General del Patrimoni va alertar del nivell elevat del lloguer, però va acabar donant la raó al SEM, que va acreditar raons d'urgència.
Un empresari respectat
Fins l'obertura del cas Macedònia, José Mestre era considerat un empresari modèlic. Ostentava el càrrec de director de la terminal de càrrega del Port de Barcelona i era propietari o directiu de 64 empreses, la majoria de les quals relacionades amb el sector marítim. El maig del 2010 l'aleshores president de la Generalitat, José Montilla, li va otorgar el “premi al millor empresari nacional” en el sector de logística.
Però tan sols un mes després el va detenir la policia, acusant-lo de narcotràfic. Els agents de la Brigada Central d'Estupefaents van descobrir que jugava un paper clau en una xarxa de narcotràfic que pretenia introduïr droga a Espanya a través del port de Barcelona, atès que en controlava les infrastructures. La policia va trobar 202 quilos de cocaïna en un carregament de ferralla. Mestre, que rebia el sobrenom d'El Don pels membres de la xarxa, va ingressar inmediatament en presó preventiva, i va ser destituït del seu càrrec de director de Tercat. Des de finals del 2006, un grup xinès controla el 70% de l'empresa. Mestre es troba ara en llibertat però no té dret a sortir del territori espanyol.
El cas Macedònia no s'ha limitat a aquests fets sino que també ha inclòs investigacions sobre la presumpta corrupció d'agents de diversos cossos policials en relació amb narcotraficants.
