El Síndic demana abordar el fenomen del 'top manta' ampliant els drets dels manters
Les iniciatives fins ara dutes a terme pels ajuntaments, l'Administració de la Generalitat i les entitats sectorials del comerç per trobar una solució a la venda ambulant “s'han demostrat escasses i insuficients”. Aquesta és una de les principals conclusions d'un informe del Síndic de Greuges de Catalunya publicat aquest dilluns en el qual tot i que reconeix les iniciatives de les diferents administracions, carrega contra aquestes per considerar que han de fer més i demana que es coordinin per abordar el fenomen d'una manera integral.
“La inactivitat i la manca d'actuació decidida i continuada en el temps de les administracions públiques cap al 'top manta' comporten una sèrie de conseqüències que no es poden defugir”, diu el document. El síndic Rafael Ribó reivindica una actuació “decidida” que inclogui “si escau” allotjament, formació ocupacional i mesures per regularitzar la situació administrativa dels venedors de “top manta” que ho requereixin.
Segons la informació que recull, algunes de les conseqüències del 'top manta' són deixar desatès a un col·lectiu de persones (els venedors) que es troba en una situació social “molt precària o d'exclusió total” o cronificar una activitat il·legal que només beneficia a les trames mafioses o les xarxes de crim organitzat.
L'informe analitza les respostes de les diferents administracions públiques implicades en l'abordatge d'aquest fenomen, ja sigui pel comerç, l'ús de la via pública, els efectes tributaris o els serveis socials amb els venedors, entre d'altres. En aquest sentit, els municipis als quals se li ha requerit aquesta informació -Barcelona, Roses, Salou, Sitges i El Vendrell- assenyalen que més enllà de dur a terme un control genèric del compliment de les ordenances d'ocupació de la via pública, també intenten enfocar el fenomen des d'una òptica transversal. Des del món local es recorda també que la presència policial preventiva a les zones on es concentra la venda ambulant significa actuar sobre “l'última baula de la cadena”, fet que, assenyalen, “en el fons no resol les causes”.
L'Ombudsman suggereix crear una Taula
Ribó recomana la creació d'una Taula que analitzi el fenomen i permeti una actuació coordinada de les diferents administracions implicades (estatal, catalana i local, però també judicial i de la fiscalia) des del punt de vista de la lluita contra la criminalitat organitzada.
En aquesta mateixa línia l'ombudsman reclama més implicació a les administracions de la Generalitat i de l'Estat per dur a terme actuacions policials de manera coordinada en tot el territori “ja que les trames mafioses o xarxes de crim organitzat no se circumscriuen a l'àmbit municipal”. En aquest sentit matisa que aquesta actuació s'ha de dirigir essencialment als punts de distribució majorista dels productes falsificats que es venen al 'top manta'.
La Taula a més ha de servir, segons el Síndic, també com a via per difondre les bones pràctiques de consum, analitzar les repercussions socials i trobar una sortida per als venedors -per la qual cosa suggereix que s'inclogui a representants d'aquest col·lectiu-. Així, de crear-se aquesta Taula podria incloure a representants del primer sindicat de manters, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, creat el passat mes d'octubre.
En qualsevol cas el Síndic aclareix també que aquesta hipotètica Mesa no ha de ser utilitzada per regular l'activitat, que recorda que és il·legal. “En cap cas s'hauria de permetre que es continuessin venent productes falsificats a l'espai públic”, afegeix.
Qui ja va crear una taula per abordar el fenomen és l'Ajuntament de Barcelona. El passat mes de desembre es va celebrar la primera reunió de la Taula de la Ciutat, impulsada per Barcelona en Comú i ERC per aprofundir en mesures d'autoocupació i emprenedoria per donar una sortida legal als manters.
