Els humans som animals socials. L’estat democràtic és un pacte social. Consisteix –o consistia— en que els ciutadans sostenen l’Estat amb els seus impostos i l’Estat assegura els serveis que necessiten els ciutadans: educació, sanitat, transports públics, protecció social. Per tant els contribuents reben allò que han pagat prèviament via impostos. Per contra, les últimes dades publicades aquesta setmana per l’oficina europea d’estadística Eurostat revelen que Espanya es troba quatre punts per sota de la mitjana en despesa social, que és precisament on es concentra una part important de les retallades en curs.
Espanya dedica el 25’7 % del seu PIB a la despesa social, fins i tot per sota de Portugal, Irlanda i Grècia. La mitjana europea és del 29’4%. A França arriba al 33’8% i a Alemanya al 30’7%. El concepte de despesa social utilitzat per Eurostat comprèn concretament les pensions de jubilació, la sanitat, la dependència, la prevenció de l’exclusió social i les ajudes a l’habitatge. En aquest últim apartat Espanya hi dedica un 50% menys que la mitjana europea, alhora que es distingeix pel volum de 170.000 desnonaments forçosos els últims tres anys. El pacte social a Espanya no està a l’alçada del seu entorn europeu, segons les estadístiques oficials, i va baixant.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
