Villarejo destaca a la comissió sobre Pujol la capacitat de l'expresident de “condicionar els jutges”
L’exfiscal Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo ha comparegut a la comissió parlamentària que, a propòsit del cas Pujol, investiga el frau fiscal a Catalunya. Ha afirmat que “no hi ha precedents al món occidental d’un escàndol com el de Jordi Pujol”, en relació al fet que va amagar durant 34 anys diners a l’estranger, coincidint durant 23 d’aquests anys amb la seva etapa com a president de la Generalitat.
Carlos Jiménez Villarejo va ser un dels dos fiscals que va preparar la querella del cas Banca Catalana contra Jordi Pujol i els directius de l’empresa, a mitjans dels anys vuitanta. Avui reiterat les crítiques que havia fet amb anterioritat a l’oposició que va trobar en els governs del PSOE i el Fiscal General de l’Estat per tirar endavant investigacions que afectaven Pujol i d’altres destacats polítics de CiU.
Villarejo ha considerat que la decisió de l’Audiència Territorial de Barcelona que, el novembre, del 1986 va desestimar processar Jordi Pujol per la querella preparada per ell i el fiscal José María Mena va estar influïda per raons extrajudicials. “Pujol podia condicionar els jutges”, ha dit i ha afegit que “hi havia una actitud comprensiva envers l’actitud delictiva del poder polític”. Jiménez Villarejo ha explicat que el recurs de súplica que van elaborar Mena i ell contra aquesta decisió no va ser aprovat pel Fiscal General de l’Estat. I van haver de donar per perdut el cas. La portaveu de CiU a la Comissió, Meritxell Borràs, li ha retret que no presentés la dimissió per aquest motiu, en el moment més tens de la seva compareixença.
El fiscal també ha explicat que una investigació que va elaborar sobre presumptes irregularitats comeses per consellers i dirigents de CiU arran dels ajuts concedits per la Comissió d’Ajut a la Reconversió Industrial de Catalunya (CARIC) també va ser aturada per l’aleshores Fiscal General de l’Estat, Eligio Hernández.
Confia que, ara, però, s’aclareixi l’origen dels fons que Jordi Pujol va reconèixer que tenia a l’estranger, en la seva confessió del 25 de juliol passat. Ha animat els membres de la Comissió a demanar a les autoritats judicials la documentació del sumari del Cas Banca Catalana i fer un seguiment dels beneficis obtinguts per Jordi Pujol i les altres persones des de la creació fins la fallida de l’entitat. Determinar l’origen i la quantitat d’aquests diners que l’ex-president de la Generalitat tenia, segons sembla, primer a Suïssa i després a Andorra, és un dels temes recurrents de la Comissió. De moment, però, tot són especulacions i teories variades. Una oportunitat per aclarir-ho es donarà el proper dia 27, quan Jordi Pujol, la seva esposa Marta Ferrusola, i tres dels seus fills -Pere, Marta i Mirèia-, estan cridats a declarar per aquest afer al jutjat d’instrucció número 31 de Barcelona.
Precisament, Jiménez Villarejo s’ha mostrat en desacord que els fiscals que intervenen en aquest cas depenguin directament de la Fiscalia Anticorrupció de l’Estat i no de la de Barcelona. Ell creu que Jordi Pujol va confessar que tenia diners ocults a Hisenda a l’estranger quan es van difondre informacions sobre la regularització fiscal que havien fet dels que tenien en comptes andorrans la seva esposa i quatre dels seus fills. La confessió de Pujol es va produir menys de vint després que tingués lloc aquesta regularització. Que Pujol hagi estat tant temps en aquesta situació d’il·legalitat és “insòlit”, per Jiménez Villarejo, que ha recordat que, en canvi, “a qualsevol ciutadà mitjà se’l crida a declarar o se li imposa una multa per una petita equivocació en la declaració de l’IRPF”.
Després d’afirmar que no té prou informació com per saber si s’haurien d’haver dictat ja ordres de privació de llibertat contra algun membre de la família Pujol, ha acabat confiant que “el treball de comissions com aquesta restableixin la confiança en la democràcia perduda en el passat”.
