És una victòria en tota regla de la societat davant del poder. És el final de la dramàtica soledat de les víctimes dels desnonaments. És el resultat de la lluita d’uns pocs que, contra corrent, van aconseguir trencar totes les barreres de silencis. Resistir els desnonaments fins que la majoria es va adonar de la tragèdia que afectava milers de famílies. El crit de la minoria es va convertir en un clam. La premsa i les televisions que durant anys van mirar cap a una altra banda no van poder fer altra cosa que reflectir la tragèdia.
I els diputats van escoltar, per fi en seu parlamentària, la veu entretallada d’Ada Colau, l’ànima d’aquest llarg combat. Les seves paraules van ser dures i contundents, però en el fons els parlamentaris sabien que reflectien el sentiment d’una majoria social. Aquest convenciment és el que ha doblegat els grups polítics reticents a acceptar la iniciativa legislativa popular (ILP) a favor de la dació en pagament. El PP tenia la majoria absoluta per rebutjar la proposta i aquesta era la seva intenció fins a l’últim moment. Però no tenia la majoria moral. Atrapat pels presumptes casos de corrupció i enfrontat a una onada de solidaritat amb els desnonats, el partit del Govern no es va veure amb forces per donar un “no”.
En la història de la democràcia espanyola, hi ha un abans i un després de la històrica sessió del Congrés del dimarts 12 de febrer del 2013. Mai fins ara una reivindicació que fa només unes setmanes semblava una utopia s’obria pas amb el vot de tota la cambra. La pressió de la societat en favor d’una causa justa ha enderrocat interessos intocables. I és un precedent històric perquè és la victòria de la mobilització ciutadana davant les inèrcies i complicitats dels poders polítics i econòmics. Des de la nit del dimarts, els partits polítics i les grans corporacions saben que hauran d’estar més atents a les reivindicacions que sorgeixen de la societat.
Aquells que van menysprear el moviment del 15-M i l’esquerra minoritària que li va donar suport saben ara que moltes de les seves reivindicacions eren justes i assenyades. Tant, que han aconseguit el suport de la majoria social. El dimarts 12 de febrer s’ha obert el camí cap a la dació en pagament, una de les seves grans banderes. Però en seguiran moltes més, perquè Espanya, i Catalunya, necessiten una profunda regeneració democràtica i en aquelles assemblees de carrer de fa gairebé dos anys s’escoltaven moltes idees i propostes que avui ja són una urgència històrica.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
