L’anunci que Arcadi Oliveres i Teresa Forcades impulsen una plataforma perquè es convoqui un procés constituent a Catalunya que porti a un canvi polític, econòmic i social, ha causat un notable terratrèmol a les xarxes socials i en el món de l’activisme a casa nostra.
La idea inicial que va circular era que Oliveres i Forcades entraven en política i creaven un nou partit o moviment. El manifest que signen deixa ben clar que no és així: “El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria”.
I tot seguit plantegen una llista de deu propostes, que aclareixen que no és exhaustiva. Si la meva adscripció depèn de l’acord amb aquests punts, en sóc un ferm candidat perquè els subscric tots, llevat de la no pertinença a l’OTAN.
El debat sobre si Catalunya ha de ser independent o no es dóna per resolt, suposo, quan es planteja que surti de l’OTAN. Si Catalunya no fos un país independent no es podria plantejar aquesta qüestió.
A Catalunya, des de fa molt de temps, els ciutadans hem de definir-nos en base a dos eixos: l’adscripció ideològica i la nacional. Doble debat que, al meu entendre, beneficia més a la dreta que a l’esquerra. Però les coses són com són i no com voldríem que fóssin.
Al meu entendre, Teresa Forcades hauria de fer un pas endavant i acceptar liderar la candidatura electoral que promou. Arcadi Oliveres, amic de moltíssima gent i meu també, ha firmat, amb anterioritat, per donar suport a diverses candidatures electorals. Forcades és nova en aquest món. Tant l’una com l’altre arrosseguen gran quantitat de simpaties, com ho demostra el seguiment dels seus vídeos a Internet o l’assistència a les seves xerrades.
Representen un aire fresc i nou al món de la política i, de retruc, desmunten els arguments dels que consideren que els polítics són tots iguals, interessats i corruptes.
Una Teresa Forcades presidenta de la Generalitat seria una “bomba” mediàtica internacional segura. Dona, monja, d’esquerres i amb un discurs potent i ben lligat.
Amb el permís del Papa Francesc, clar!
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
