Compartim un mateix diagnòstic: L'austeritat no serveix per a sortir de la crisi, serveix per a aprofitar-se'n. És mitjançant l'austeritat que s'han imposat retallades salvatges per a desmantellar l'Estat del Benestar i així fer negoci amb la degradació de l'educació, la sanitat o les pensions públiques; han reduït els nostres drets laborals, baixen els sous i puja l'atur; han posat les institucions al seu servei i han erosionat la ja de per si feble democràcia que teníem; Europa mateixa està a les seves mans. I aprofitant que el Pisuerga passava per Valladolid, és en aquest context que s'ha obert una nova bretxa, la de la recentralització.
Compartim la indignació davant la imposició de les seves mesures mentre intenten convèncer-nos que no hi ha alternativa. Però sabem que no és cert, encara que els partits majoritaris, PP i CiU, com per desgràcia abans també el PSOE, la reforcen aplicant la mateixa doctrina injusta i inútil de l'austeritat.
Compartim l'optimisme i la confiança en la mobilització ciutadana que els fa front: les 3 vagues generals convocades pels sindicats, la Plataforma Prou Retallades, la manifestació pel 'dret a decidir' de l'11-S, el moviment 15-M i les seves múltiples expressions, les marees ciutadanes -groga per l'educació pública, blanca per la salut, verda per l'habitatge, vermella per la cultura.
Sí, aquests anys de crisi també han demostrat que no estem sols, que som molts i moltes les persones compromeses en fer realitat com mai els valors de sempre, que també compartim. Necessitem canviar-ho tot per preservar i ampliar els nostres drets i benestar, i per aconseguir una democràcia real, plena, també amb l'exercici lliure del dret a decidir dels pobles.
La qüestió és com fer-ho. Com passar de resistir a definir estratègies per consolidar i ampliar drets. Avui hi ha una finestra d'oportunitat i de responsabilitat a l'hora de construir una alternativa. Però aquesta mateixa finestra també té els seus riscos, entre els quals destaquen la fragmentació de forces i el nihilisme que canalitza el malestar cap a opcions que no ens porten enlloc.
Si compartim un diagnòstic, uns valors i un sentiment, necessitem compartir també una mateixa alternativa política forta, capaç de ser majoritària i amb voluntat de governar per fer realitat aquest projecte. Per superar els riscos i construir una oportunitat cal fer-ho sumant esforços.
Nosaltres som d'ICV i hi militem; però abans d'això, i molt més important: som d'esquerres, som ecologistes, som catalanistes, som feministes, pacifistes. I molt abans d'això som usuaris dels serveis públics, d'aquests serveis que constitueixen el patrimoni de les classes populars i les classes mitjanes. Un patrimoni que està en risc, que ens estan manllevant, fet que provoca no sols més sofriment sinó també una societat sense instruments per a construir alternatives.
ICV és, per a nosaltres, només un instrument per aplicar aquests valors. Un instrument necessari, però no suficient. Sabem que necessitem un partit més fort, ja que sense ser més capaços no podrem construir un pol més ampli. Però també hem après que cal anar més enllà de la nostra fortalesa. Per això volem contribuir a construir un instrument millor, més unitari i ampli, més útil i amb possibilitat d'obrir un escenari per canviar-ho tot. Ho aprenem cada vegada que girem la vista i mirem cap a l'Uruguai, el Brasil o l'Equador, com també mirem a Syriza, a Grècia.
Aquest és el missatge que emana de la nostra X Assemblea Nacional. Aquesta és la nostra voluntat i compromís i a això hi volem contribuir. Perquè juntes, junts, podem canviar-ho tot.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
