L’hegemonia del debat sobre la crisi i el que pot implicar la sortida sobiranista està monopolitzant el debat polític previ a les eleccions del 25 de novembre. Sembla que ens haguem oblidat del que era un dels temes més significatius en els darrers deu o quinze anys a Catalunya: la immigració i com generar lògiques d’acomodació i integració dels milers i milers de nouvinguts. Fins i tot sembla que hagin desaparegut els racistes i xenòfobs, quan fa només uns mesos, a les eleccions municipals, vam constatar la seva presència i la seva capacitat d’aprofitar sentiments de por i rebuig per obtenir representació política. Sabem perfectament que els més colpejats per l’atur, pels desnonaments, per la retallada de beques menjador, per les restriccions a la sanitat pública, són els immigrants. Les xifres ens parlen d’impactes valorats en més del doble dels que afecten les persones nascudes o residents aquí des de fa molts anys. Malgrat tot, la seva invisibilitat social i política està sent una de les característiques d’aquesta campanya i del que diuen i expliquen els mitjans de comunicació. Si no voten, no compten. I això passa també amb els nens i els joves, molt més que amb els grans. Uns no voten -perquè no poden o no volen-, els altres voten. Uns pateixen retallades, els altres no en pateixen tantes.
Però què passarà si, com tot fa suposar, es planteja una consulta per decidir sobre el futur de Catalunya, i aquesta consulta es fa sobre el padró i no sobre el cens electoral? Què votaran els immigrants, que com a empadronats tindran el dret de fer-ho? Els estem incloent en el debat nacional i social que estem tenint? Què en pensen? Estem parlant d’una part considerable de la població de Catalunya. I sabem que en situacions similars, com al Quebec, el tema ha sigut molt rellevant. L’organització SOS Racisme, que ha estat sempre al costat dels immigrants, des d’un punt de vista polític i de defensa dels seus drets, ha impulsat una campanya que porta per títol: “Per igualtat de drets i oportunitats, construïm una Catalunya antiracista”. La perspectiva que porta és encertada i positiva. Justament la contrària del que proposen la Plataforma per Catalunya d’Anglada, el PP que representa García Albiol a Badalona, o alguns dirigents de CiU que, en diverses ocasions i indrets, han fet la viu-viu en aquestes qüestions. Tenim un bon punt de partida en el Pacte Nacional per a la Immigració, que ja té un llarg recorregut. No el deixem de banda en moments de transformació com els actuals, i no oblidem que Catalunya no podrà fer-se contra una part molt important dels seus actuals habitants.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
