Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Los jesuitas admiten por carta que tuvieron un cura abusador en Madrid
Radiografía y mapas de los ataques de Israel en Líbano: “Llevamos años esperando”
Opinión - La fiesta acaba de empezar. Por Esther Palomera
Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Rics i rucs

Blanca Llum Vidal

Leer versión en castellano

Imagineu-vos, per exemple, un home ric que no és el més ric però sí bastant. Imagineu-vos que cobra dels bancs i del rei, per exemple. Imagineu-vos, a més, que l’home ric s’hi va enfilant, per l’escala que ajunta el rei amb els bancs i els bancs amb el rei —que és una escala lluenta i amb dents— i que l’home és l’amic i l’amat primer de l’un, llavors dels altres, i que al final es fa tan amic de tothom que ni es veu on comença l’osset de la cua del primer ni on s’acaba la llengua dels segons. Imagineu-vos que un dia el pobre home tan ric es desperta tristíssim. Corferit i alacaigut, per exemple. Imagineu-vos que li agafa el rampell d’anar fins a mar per prendre l’aire i revifar. Imagineu-vos que allà s’hi troba un vell esparracat i mig nu, estrafolari del tot, i que només té un capell, un tros de pa i una copa de fusta. Imagineu-vos que el vell és Diògenes el Cínic o d’una mena de manera semblant. Imagineu-vos, doncs, que, tot seguit, el jaio mig boig es mira el ric directe als ulls i li diu que a ell, la pobresa en persona, els diners no li calen però que, en canvi, a ell que és tan ric, de diners n’hi fan falta. Després li toca la història del viatge fabulós —on la gent va a parar a una altra banda per aprendre lliçons. En aquesta, l’home ric s’esbaralla amb Fortuna —a qui acusa d’haver-lo estampat en la misèria pregona— i escolta la lliçó de Prudència (un estil de Filosofia de Boeci passada segurament per l’adreçador de l’hegemonia cristiana). Així, la lliçó no és la lliçó esburbada i abstracta de Filosofia, sinó la de la Providència divina: si l’home tan ric ara és pobre és perquè les adversitats creades per Fortuna han fet d’instrument per posar-lo a prova, ja que el mal no existeix i és només l’absència de bé... I hala! Deixant de banda la cristianització de la mestra al·legòrica, el que interessa és que l’home tan ric, tot i haver-se embadalit amb la intel·ligent confessora, no n’aprèn res, de la seva lliçó, que és una lliçó que, en el fons, més guapament, críptica i intel·ligent ja li havia anticipat el vell de la platja: que el bé suprem no és la riquesa —i que s’escampi la que hi ha—. L’obra en qüestió és el Llibre de Fortuna e Prudència (de poc abans del 1381) i la idea, rics i rucs d’ara i de sempre, més que un tòpic repetit de molt abans de Bernat Metge, és un tòpic —lloc comú— massa obert, de tan llest, per a vosaltres.

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Etiquetas
stats