Ja ha passat una setmana de la victòria total (segons la Marcaspanya) del consti-borbonisme-bon-rotllista i la retirada del tema català de les portades de la premsa cavernícola ha estat total. Com a substitut, ha aparegut al Principat un altre mantra per fer bullir l’olla. La sobtada preocupació dels nostres prohoms per això que ara anomenen “el dia a dia” “Es necessita un govern fort per al dia a dia”. “Junqueras ha de ser responsable i garantir el dia a dia”. “S’han de restablir ponts amb el PP per poder gestionar el dia a dia”, i així fins a la nàusea. És molt sorprenent veure com a les forces burgeses els amoïna tant la quotidianitat, quan porten tota la crisi esberlant, destruint, cap possibilitat de vida quotidiana digna. Poder portar el marrec a l’escola o l’avi a l’hospital, poder viure sota sostre o no perdre un ull per exercir els teus drets, són els autèntics problemes del dia a dia que, fins ara, han estat obscenament menystinguts pels estadistes que l’esquiva fortuna a tingut a bé enviar-nos per governar aquest país.
Però hi ha quelcom d’astorador, que no encaixa dins aquesta fal.lera quotidianista. I és que avui la gestió diària de la Generalitat és més fàcil i intranscendent que mai. Intervinguda de facto pel govern de Madrid i de lluny pels mercats, incapacitada per accedir al crèdit i lligada per un descomunal deute, la Gene és el paradís per a qualsevol comptable de paper carbó i calculadora Casio. El somni del Barletby català.
Ens governa una Mancomunitat, però a piles. Perquè aquell fantàstic instrument de Prat de la Riba sí que xutava com una moto al costat d’aquesta mena de gestoria de subhasters amb torre a Salou que ha esdevingut la Generalitat. Es queixa Mas que ningú no vol entrar al govern per por del dia a dia. Va errat. Crec que ERC no entra per mandra. O precisament perquè cada dia sigui igual d’impotent. Jo mateix, si fos d’aquesta mena de persones, m’oferiria per gestionar la Generalitat tot solet. Me n’hi vaig a mig matí, no fos cas, i truco a la troica o a qui toqui. Poso el mans lliures i apropo el mòbil a un sistema de megafonia que escoltin tots els funcionaris. “Talleu per aquí, veneu allò, doneu tal servei a tal empresa”, us aniran dient els savis euroinquisidors. I una vegada rebudes les instruccions, ens passaran un taló amb els fons justos i a cobrar. Bufar i fer ampolles.
De fet, el moment és fantàstic. Precisament, perquè sobre el dia a dia de l’administració no tenim control, ni tan sols podem reformar les lleis perquè ens les tomben al Consti. I com que tampoc podem defensar la llengua sense segrestar nens castellanoparlants, ha arribat l’hora de dedicar-se a la política. Política en gran. Política sobirana, per dir alguna cosa. Ja sé que en Junqueras diu que queda marge per a això que l’esquerra burgesa anomena “fer polítiques” contra la crisi. Res. Dos duros per aquí, l’eurovinyeta per allà... Bones intencions, uns milions i, en acabat, un altre pedaç al parrac.
Tot això m’ha fet pensar molt en Tom Wolfe i el seu llibre Escollits per a la glòria. Parla dels pioners de la cursa espacial americana, i explica com aquells primers astronautes, Chuck Yeager, Sheppard, Grissom i tota la colla, es trobaven incòmodes a les capsules del projecte Mercury. “Som pilots. Volem pilotar i no fer com de ximpanzés, asseguts sense poder canviar de rumb”. Mas i Junqueres es troben, si fa no fa, en la mateixa situació (no té res a veure amb els micos). Es troben que han estat, per atzar o pel destí, escollits per a la glòria. Impel.lits per la força imparable del coet popular i sobirà català (moment de cursileria indígena), però sense cap capacitat d’orientació.... Encabits dins la càpsula de la cursa orbital catalana, van amb el dia a dia fins a la consulta final. I qui pressupost pacta, any empeny. I tal dia farà un any. Home, penseu que aquella gent va arribar a la Lluna, encara que aquí...
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
