Acabo de signar el manifest Catalunya per la seguretat humana i la pau. Poques vegades he signat un manifest amb més coneixement. En el fons, no és ja el fet que es constati que una nació petita com Catalunya (o els PPCC si es vol) pugui permetre’s el luxe de no tenir exèrcit, sense que això impliqui necessàriament la no implicació en els afers de seguretat europeus, sinó que, d’una manera clara estàs dient a l’altra part que tampoc no li cal l’exèrcit. Que per més que un expresident de la comunitat de Madrid, Leguina, acabi de dir que amb un parell de guardiacivils n’hi hauria prou per acollonir-nos, quedi clar que aquí, el que volem és parlar. I el que volem és, simplement, demanar que la gent s’expressi. Si el senyor Leguina o qui mani envia la parella de la guàrdia civil, el més probable és que els números de la Benemèrita es trobin davant un mur d’uns quants milers de persones, pacífiques, que voldran parlar. Perquè d’això es tracta. I encara més, i això ho afegeixo jo més enllà del manifest esmentat (signeu-lo). No hi ha res que tingui més valor que una vida humana. És el que ens distingeix no solament respecte als animals sinó respecte a d’altres cultures(cosa que alhora ens afebleix).
Per això, jo, personalment, mai no he aplaudit, ni aplaudiré, ni em mostraré a favor de la més mínima violència per aconseguir un objectiu polític. Que quedi clar: Federico Jiménez Losantos no es mereixia el tret que Terra Lliure li va clavar al genoll. Ni ell ni ningú. I cada vegada que sento algú, enrabiat pel tarannà d’aquest home (que, darrerament, per cert, ens ajuda més que no pas ens fa mal ja que des del seu púlpit radiofònic ja fa mesos que predica que el que ha de fer Espanya és separar-se de Catalunya d’una vegada!), recordant el fet del tret al genoll, m’entristeixo. Perquè pots deixar coix algú, pots matar-lo, però està demostrat que, no solament afebleix el teu discurs sinó que no serveix de res (mireu els bascos, si no). Un milió i mig de persones pacífiques, sí. Espanya es va acollonir perquè Hassan II va posar a caminar unes quantes desenes de ciutadans pel desert en direcció a El Aaiún, la marxa verda. L’onze de setembre passat ha tingut més repercussió de tota mena, que totes les bombes d’ETA. És normal. Quan des dels Estats Units, per exemple, veuen que, tal dia com avui, és notícia l’assassinat de seixanta-cinc persones a Síria, és difícil que vagin gaire més enllà d’aixecar les celles si resulta que a Espanya han matat un guàrdia civil. M’agrada aquest manifest perquè, no solament col·loca un horitzó d’estat propi sense exèrcit (cosa que no impedeix ratificar tots els tractats internacionals que calgui, com altres països petits), sinó que, indirectament, dóna a entendre que, per aconseguir-lo i mantenir-lo, tampoc no ens caldria.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
