Al 2014, més de 3400 persones van perdre la vida en el mar fugint de la pobresa i dels conflictes armats, segons fonts d'Amnistia Internacional. Els vaixells no només naufraguen, sinó que xoquen contra els basts murs que han aixecat els estats de la Unió Europea.
Les mesures polítiques per part de la UE, malgrat el dramàtic dels fets, tendeixen més a contribuir i empitjorar la problemàtica que a pal·liar-la. Les intervencions militars, les exportacions d'armes i els interessos geoestratègics dels estats integrants i els seus socis, són algunes de les accions que desestabilitzen països i regions aportant inseguretat, alhora que introdueixen armes en situacions amb alt risc de conflicte armat.
Líbia és un d'aquests exemples, a dia d'avui milers de libis segueixen fugint per la situació de violència i inestabilitat que encara sofreix el país. La guerra civil a Líbia ens fa mirar enrere i preguntar-nos sobre la intervenció militar de l'OTAN al 2011, realitzada amb el consens de gairebé tots els països de la UE, que pretenia ser una solució al conflicte emergent, i que no obstant això va tancar les vies per a qualsevol tipus de negociació, introduint més armes, més violència i augmentant el col·lapse a la regió. Les exportacions d'armes representen una part molt important de la problemàtica ja que sovint acaben en destinacions ja arrasades per la violència, i la seva compra pot suposar un major endeutament per a països ja summament empobrits. La Unió Europea destaca per ser un dels principals exportadors d'armes del món, per darrere d'EUA, Rússia i Xina.
Durant el primer semestre del 2014, països com Líbia, Israel o Aràbia Saudita, a dia d'avui involucrats en greus conflictes armats, han estat alguns de les destinacions principals per a les armes produïdes a Espanya, que en l'última dècada ha multiplicat per deu la quantitat de les seves exportacions d'armes. Però les persones no entren amb la mateixa facilitat que surten les armes, els refugiats de la guerra civil a Síria són testimonis de la impenetrabilitat dels murs aixecats per la UE, que només ha acollit a un 0'17% del total entre 2013 i 2014.
Els constants enfonsaments en el Mediterrani componen una autèntica catàstrofe per la cruesa de la violència estructural exercida des dels nostres estats, la defunció d'aquests milers de persones és l'ona expansiva de la guerra. L'exili forçat és la resposta a la violència del gallet, l'enfonsament en aigües gèlides és la resposta de la violència burocratitzada.
El problema no es resoldrà mentre la UE i els seus socis segueixin actuant com a interventors armats del món, exportadors d'armes, espoliadors de recursos i desestabilitzador històrics de les nostres regions veïnes. S'imposen mesures d'emergència, l'obligació de compromisos seriosos i reals amb la prevenció dels conflictes, un tractament diferent de la pobresa que pateixen molts països d’Àfrica, el final del negoci de las armes i de les intervencions militars desmesurades per a protegir interessos econòmics.
Adiós a las armas nace con el objetivo de contribuir a la construcción de un mundo más seguro, a través de la cultura de paz y el desarme, desde la investigación y difusión de los efectos perversos del militarismo y el armamentismo, prestando especial atención al comercio de armas, la financiación de las armas, el gasto y presupuestos militares, las fuerzas armadas, la industria militar, la Investigación y Desarrollo (I+D) de armamento, las operaciones militares en el exterior, con especial atención en el Estado español; también hacemos análisis de conflictos armados, el militarismo y armamentismo mundial y de las doctrinas de seguridad y defensa de España, la UE y la OTAN.
Adiós a las armas es un blog coral en el que escribimos investigadoras y colaboradoras del Centro Delàs de Estudios por la Paz, pero dónde también se pueden encontrar artículos firmados por autoras que hacen una lectura de los conflictos y las relaciones internacionales incorporando un análisis crítico desde la cultura de paz y la no-violencia.
Lee más.
