Eisenhower va advertir dels perills del complex militar-industrial, el poder del qual podria “amenaçar les nostres llibertats i processos democràtics”. A dia d’avui, ens trobem davant l'Europa de la lluita contra la immigració clandestina, de la qual els estendards de ‘Refugees welcome’ pengen en nombrosos espais públics europeus. No obstant això, hi ha una altra Europa que tanca la porta als refugiats i l'obre cap a un futur més lucratiu, privatitzat i militaritzat, emmarcada per Frontex i les desmesurades inversions en ‘segurització’, el tractat amb Turquia i les llicències d'exportació d'armes a estats de l’Orient Mitjà i Àfrica directament relacionats amb la crisi. Això ens ha portat a un complex militar de seguretat industrial encara més potent que en els temps del militar i president nord-americà. L’informe ‘Guerres de Frontera; els fabricants i venedors d'armes que es beneficien de la tragèdia dels refugiats a Europa’ publicat a Espanya per Stop Wapenhandel, Transnational Institute i el Centre Delàs d’Estudis per la Pau revela els actors beneficiaris i fomentadors del creixent augment de la seguretat fronterera, analitzant qui són i quins serveis presten, a més de com influeixen en les polítiques europees i quins fons reben dels contribuents. El mès destacable és que també mostra com alguns dels beneficiaris dels contractes de seguretat a les fronteres són alguns dels majors venedors d'armes a la regió d’Orient Mitjà i del Nord d' Àfrica. En altres paraules: les empreses que estan creant la crisi se’n beneficien després.
Els estats europeus donen el seu suport concedint llicències necessàries per a l’exportació, les quals entre 2005 i 2014 ascendien a una quantia de 82.000 milions d'euros. Posteriorment, els han concedit contractes de seguretat fronterera a fi de fer front a les conseqüències. Això resulta en una UE amb un futur cada vegada més militaritzat. En aquest, Frontex s'està convertint ràpidament en una Agència Europea de Guàrdia Costanera i Fronterera més poderosa mitjançant l’EUROSUR, un sistema que connecta els sistemes de vigilància i supervisió de la seguretat fronterera dels Estats membres i de tercers Estats. La militarització en aquest àmbit també es reflecteix en els objectius militars de la ‘Força Naval de la UE - Operació Mediterrània Sofia’ (EUNAVFOR MED) i l'ús de l'exèrcit en moltes fronteres, com les d'Hongria, Croàcia, Macedònia i Eslovènia. En aquesta mateixa línia, les missions navals de l'OTAN al Mediterrani ja estan col·laborant de forma activa amb la seguretat fronterera de la UE. Mentrestant, l'informe estima que el mercat de la seguretat fronterera augmentarà de 15.000 milions el 2015 a 29.000 el 2022. Les exportacions globals d'armes a Orient Mitjà han augmentat un 61% entre 2006-2010 i 2011-2015. A més, la resposta normativa a nivell europeu a aquesta crisi s'ha centrat en els traficants i en l'enfortiment de les fronteres exteriors (inclòs en països fora de la UE). Això ha donat lloc a un gran augment del pressupost, el qual en el cas de Frontex ha augmentat de 6,3 milions d'euros a 238,7 milions d'euros entre 2005 i 2016, obrint un espai cada vegada més lucratiu per a les empreses armamentistes.
Finmeccanica, Thales, Airbus, Safran i l'empresa espanyola Indra són actors destacats del negoci de la seguretat a la UE i també els principals venedors d'armes i tecnologia militar europeus a l’Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica. Els seus ingressos totals van ascendir el 2015 a més de 95.000 milions d'euros i totes han ampliat exponencialment les seves branques de seguretat i ingressos. El gegant d'armes italià Finmeccanica (ara denominat Leonardo) va identificar “els sistemes de control de fronteres i de seguretat” com un dels principals impulsors de l'augment de comandes i ingressos. Les úniques no europees que reben fons de recerca són les empreses israelianes (gràcies a un acord de 1996 entre Israel i la UE), les quals també han participat en el reforç de les fronteres de Bulgària i Hongria, a més de promoure la seva experiència amb el mur de separació de Cisjordània i la frontera de Gaza amb Egipte. Totes elles han estat molt actives defensant l'increment de la seguretat fronterera d'Europa. Moltes de les seves propostes, com la de crear una agencia pan-europea de seguretat fronterera, han acabat materialitzant-se en polítiques reals. A més, jornades bianuals organitzades per Frontex/EBCG compten amb la participació de la indústria d’armes, la qual ha aconseguit obtenir 316 milions d'euros destinats a la recerca en temes de seguretat, establint així l'agenda per a la recerca, desen- volupant-la i, moltes vegades, beneficiant-se dels contractes resultants.
En conjunt, les proves revelen una creixent confluència d'interessos entre els líders polítics europeus que busquen militaritzar les fronteres i els principals contractistes de defensa i seguretat que proporcionen aquests serveis. Però aquesta no ha de ser tractada solament com una qüestió de conflictes d'interès o d’alguns actors que s’estan beneficiant de la crisi, sinó que també concerneix la direcció que està adoptant Europa en els seus moments més crítics i el tipus d'ètica darrere fronteres i exportacions.
Adiós a las armas nace con el objetivo de contribuir a la construcción de un mundo más seguro, a través de la cultura de paz y el desarme, desde la investigación y difusión de los efectos perversos del militarismo y el armamentismo, prestando especial atención al comercio de armas, la financiación de las armas, el gasto y presupuestos militares, las fuerzas armadas, la industria militar, la Investigación y Desarrollo (I+D) de armamento, las operaciones militares en el exterior, con especial atención en el Estado español; también hacemos análisis de conflictos armados, el militarismo y armamentismo mundial y de las doctrinas de seguridad y defensa de España, la UE y la OTAN.
Adiós a las armas es un blog coral en el que escribimos investigadoras y colaboradoras del Centro Delàs de Estudios por la Paz, pero dónde también se pueden encontrar artículos firmados por autoras que hacen una lectura de los conflictos y las relaciones internacionales incorporando un análisis crítico desde la cultura de paz y la no-violencia.
Lee más.
