Una zona lliure d’armes nuclears (ZLAN) és una regió geogràfica on els estats que en formen part han prohibit les armes nuclears. Actualment hi ha cinc zones al món lliures d’armes nuclears reconegudes per l'Assemblea General de les Nacions Unides. Aquestes estan regulades per diferents tractats: el Tractat de Tlatelolco (el primer tractat d’aquestes característiques signat el 1967, que inclou l'Amèrica Llatina i el Carib), el Tractat de Rarotonga (Pacífic Sud, 1985), Tractat de Bangkok (sud-est d'Àsia, 1996), el Tractat de Pelindaba (Àfrica, 1997) i el Tractat de Semipalatinsk (Àsia Central, 2002). A més, Mongòlia va declarar el seu territori lliure d’armes nuclears. Aquestes zones inclouen un conjunt de 116 estats, que representa el 60%, aproximadament, dels membres de l’ONU. Hi ha altres acords internacionals que han declarat certes regions del món, com l’Antàrtida, el fons del mar i l’espai exterior, lliures d’armes nuclears.
Durant molts anys, diversos estats i institucions han intentat que l’Orient Mitjà es declari zona lliure d’armes nuclears, perquè, consideren, ajudaria a pacificar la zona. Egipte va ser el promotor, el 1961, de la primera iniciativa per aconseguir-ho. Va tenir el suport de molts estats àrabs, de Turquia, dels estats anomenats “no alineats” (era l’època de la Guerra Freda) i d’alguns estats europeus (fonamentalment escandinaus). L’Assemblea General de l’ONU va aprovar el 1974, per primera vegada, una resolució per establir una zona lliure d’armes nuclears a l’Orient Mitjà.
A la conferència de revisió del Tractat de No proliferació Nuclear (TNP) de 1995, els Estats Part van acordar, entre altres coses, exhortar els estats d’Orient Mitjà a què adoptessin mesures per establir a l’Orient Mitjà una zona lliure d’armes nuclears, biològiques i químiques i també dels seus vehicles de transport. A més, demanaven, sobre tot als estats que tinguessin armes nuclears (únicament Israel), que s’adherissin al TNP. L’any 2005, l’Iran va presentar una proposta en la conferència de les parts del TNP per tal que s’establís una zona lliure d’armes nuclears a l’Orient Mitjà.
En no haver-se produït cap avenç en aquest sentit , en la declaració final de la següent revisió del TNP, el 2010, els Estats Part van recalcar la necessitat d’iniciar negociacions per aconseguir que l’Orient Mitjà fos una ZLAN. La resposta d’Israel a aquesta declaració va ser immediata i ben clara. El primer ministre israelià, B. Netanyahu, va qualificar la declaració de “hipòcrita i dèbil” i que “ignora la realitat d’Orient Mitjà”. Està ben clar que Israel no té massa intencions de col·laborar per aconseguir aquest objectiu dels estats membres del TNP.
Més recentment, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar el 3 de desembre de 2012 la resolució 67/28 sobre la creació d’una zona lliure d’armes nuclears a l’Orient Mitjà. En la resolució, l’Assemblea invita als estats d’aquesta regió que donin el seu suport a la creació d’aquesta ZLAN i els exhorta que acceptin sotmetre les seves activitats nuclears a l’Organisme Internacional d'Energia Atòmica.
Després d’aquesta declaració, el Secretari General de l’ONU ha rebut el suport de 22 estats àrabs: Aràbia Saudita, Algèria, Bahrain, Comores, Djibouti, Egipte, Emirats Àrabs Units, Iran, Iraq, Jordània, Kuwait, Líban, Líbia, Marroc, Mauritània, Oman, Qatar, Somàlia, Sudan, Tunísia i Iemen, i Palestina (aquest darrer com a estat observador no membre).
Israel va enviar una carta de resposta a la declaració de l’Assemblea General de l’ONU on manifesta que Israel ha buscat la pau en la regió els darrers anys i que intentar declarar l’Orient Mitjà com una ZLAN és extremadament complex. I també que la resolució no reflecteix la posició israeliana en relació a la qüestió nuclear a la zona. Per altra banda considera que és urgent aturar la proliferació d’armes de destrucció massiva a la regió i indica l’Iran com la major amenaça a la regió. Considera que per a l’establiment de l’Orient Mitjà com una zona lliure d’armes nuclears és necessària prèviament la pau entre els diferents estats de la regió.
Les dificultats per aconseguir una ZLAN a l’Orient Mitjà són molt grans, fa molt anys que s’hi està treballant i encara no s’ha aconseguit, malgrat el suport majoritari dels estats de la zona, llevat d'Israel. L’Orient Mitjà és una regió molt inestable, a més no hi ha una disposició de col·laboració entre els estats, cosa que dificulta arribar a acords. Recordem que les zones lliures d’armes nuclears s’estableixen per acord entre els estats de la regió i per voluntat pròpia. Israel obstrueix el procés sistemàticament, i justifica la seva posició dient que l’acord d’una ZLAN hauria d’estar emmarcada dins d’un pla de seguretat regional més ampli. Cal tenir present que Israel és l’únic estat de la regió que té armes nuclears, malgrat que els seus governants mai no han afirmat ni negat que en tinguin. Per altra banda, tots els estats de la zona, tret d'Israel, han signat el TNP i, per tant, es comprometen a no tenir armes nuclears.
A primers de març d’aquest any 2015, el primer ministre israelià B. Netanyahu va visitar els EUA. En una intervenció al Congrés dels EUA va criticar durament les negociacions del grup 5+1 (els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU, EUA, Rússia, la Xina, França, Gran Bretanya, més Alemanya) i l’Iran per aconseguir un acord amb els objectius de que l’Iran pugui desenvolupar el seu programa nuclear civil sense la malfiança occidental i d’aixecar l’embargament occidental a alguns interessos iranians. A més alertava del perill que representaria que l’Iran aconseguís una bomba atòmica. Va fer aquesta intervenció al Congrés nord-americà en plena campanya electoral israeliana, en un moment en què les enquestes li eren desfavorables. Per tant, es pot interpretar com un missatge dirigit al seu electorat. El partit liderat per Netanyahu ha guanyat de nou aquestes eleccions i això fa que no siguem gens optimistes perquè es puguin iniciar negociacions per a l'establiment de l’Orient Mitjà com a zona lliure d’armes nuclears. Netanyahu s’ha mostrat molt poc disposat a col·laborar en aquest sentit. Recordem les declaracions posteriors a la reunió de revisió del TNP de 2010 o la seva recent intervenció al Congrés dels EUA. Les crítiques d' Israel a les negociacions del grup 5+1 amb Iran indiquen que el país (o els seus governants actuals) no estan disposats a negociar, i que no confien en la via diplomàtica per resoldre conflictes. Les accions i els gestos, amenaçadors i provocadors moltes vegades, indiquen que Israel vol basar la seva seguretat en la superioritat militar més que no pas en l’acord, la negociació, la diplomàcia i la confiança entre veïns.
Superar la situació actual demana una intens treball diplomàtic. Aconseguir que l’Orient Mitjà sigui una ZLAN beneficiaria la població de la zona, ja que reduiria enormement la probabilitat de patir un atac nuclear. Però també beneficiaria la resta de la població mundial, ja que una explosió nuclear té unes conseqüències catastròfiques sobre les persones i el medi ambient que sobrepassa les fronteres del conflicte armat.
