Sudan del Sud, l'Iraq, Síria i Líban. Afganistan, Ucraïna, Israel i la República Democràtica del Congo. Aquests són només alguns dels molts països amb o que han patit enfrontaments bèl·lics. Els mitjans parlen d'ells contínuament i ens actualitzen uns escenaris que ens queden molt lluny; situacions que ocorren en àrees remotes, a molts quilòmetres de la nostra rutina.
Desafortunadament, aquests conflictes no són tan distants al nostre país ni a la nostra llar ja que part de la flama que aviva aquestes contingències es fabrica dins la nostra pròpia casa.
El passat mes de novembre, l'organització holandesa PAX publicar la cinquena actualització de l'informe anomenat “Inversions Mundials en Bombes de Dispersió. Una responsabilitat compartida”. Aquest incorpora una nova entitat financera que inverteix en “accions o bons d'empreses productores de bombes de dispersió”: El Banc de Sabadell. L'informe concreta que el novembre del 2013, 40 empreses de diferents regions van concedir un crèdit de 1.960 milions de dòlars a 5 anys a l'empresa Aliant Techsystems, 15 dels quals van ser proporcionats pel Sabadell. Alliant Techsystems (ATK) “és una empresa líder en la fabricació de municions, armes d'atac, míssils d'alerta, accessoris de tir i estructures d'avions militars, entre d'altres”, continua. Segons l'informe, el Banc de Sabadell és una de les 151 entitats financeres de tot el món que entre 2011 i 2014 han invertit 21.600 milions de dòlars en empreses fabricadores de bombes de dispersió.
La bomba de dispersió, o bomba fragmentària, és una arma que pot arribar a contenir en el seu interior centenars de petites mini bombes explosives o “bombetes”. Quan la bomba de dispersió explota, s'obre i deixa anar les mini bombes que destrossaran tot allò que trobin en un radi de 15 metres. Aquestes bombes poden ser llançades des de l'aire o des de terra. Però aquestes poden no explotar en el moment, quedant dispersades pel territori i matant i mutilant a civils 40 anys després de la fi del conflicte.
Així que mentre obrim comptes i gaudim dels serveis d'aquests negocis contribuïm amb ells al finançament i consecució d'aquestes allunyades guerres.
Podria semblar que posar-nos una bena als ulls i que la distància geogràfica de les guerres són excuses suficients per no sentir cap responsabilitat per permetre impunement que aquestes bombes les fabriqui el veí del quart, però no podem evitar que per darrera nostre hi hagi una veu dient que Espanya va ser un dels 94 països signants (avui, 115) de la Convenció sobre bombes de Dispersió mitjançant el qual es prohibeix l'ús, producció, emmagatzematge i transferència d'aquestes bombes.
L'ús de les bombes de dispersió en conflictes bèl·lics viola les lleis del Dret Internacional de la Comissió Internacional de la Creu Roja (CICR per les sigles en anglès), el qual especifica que aquestes no han de ser utilitzades en zones poblades per què els seus efectes “abasten zones molt àmplies i poden tenir repercussions molt greus”.
L'ús de les bombes de dispersió en conflictes com ara el recent ocorregut a Ucraïna viola les lleis de la guerra a causa dels danys absolutament indiscriminats que provoca. A Síria, des de mitjans del 2012, el 97% de les morts causades per aquest tipus de bombes són civils. Aquesta veu ens seguirà dient que, al llarg de tots aquests anys, més de 100.000 persones civils han mort sense que res hagin tingut a veure amb cap actor armat o amb l'anterior conflicte, com a l'Iraq on, poc després de finalitzar la guerra, UNICEF va determinar que més de 1.000 nens i nenes havien mort a causa de les bombes de dispersió sense explotar.
L'ús de bombes fragmentàries no ha d'estar permès perquè escapa a tot raonament lògic i racional de qualsevol ésser humà. I molt menys hem de permetre que altres ajudin a la seva producció i comercialització amb els nostres diners implicant-nos indirectament en el negoci de la guerra i la mort. Si segueix així, evidentment les guerres i els enfrontaments mai arribaran a la seva fi perquè sempre hi haurà algú al soterrani de casa contribuint a la seva perdurabilitat. Però shht! Que en veritat no ho sabem perquè, encara que ho sentim, no ho veiem.
