La proliferació d'armes suposa un risc per als estats, comunitats, i per a totes les persones del món. Lluny de garantir la seguretat nacional o personal, la presència cada vegada més gran d'armes augmenta la probabilitat de patir la guerra i la violència. Però encara que això sigui així per a tothom, l'impacte que té la presència d'armes és molt diferent en funció de si som dones o homes.
És cert que les víctimes més directes de la violència causada per les armes de foc són homes (especialment joves). Ells constitueixen la majoria de combatents, soldats, militars i particulars armats del món. No obstant això, les dones es veuen desproporcionadament afectades per les armes, ja que no en són víctimes per estar en la línia de foc, ni per ser-ne les principals compradores, propietàries o usuàries, sinó per ser dones.
Mentre els homes són més sovint assassinats per estranys armats, les dones tenen més risc de patir violència per armes per part de parelles o altres homes coneguts. Això és així fins a tal punt, que “un dels factors de risc més importants per a les dones -en relació al seu vulnerabilitat a les agressions- és estar casades o cohabitar amb la seva parella”. (OMS 2002)
La violència contra les dones, sigui amb botes, punys o armes, té la seva arrel en la discriminació dominant que nega a les dones la igualtat respecte els homes. No obstant això, la presència d'una arma en una llar, fa que les dones estiguin exposades a un risc especialment elevat, augmentant dràsticament la probabilitat que la violència domèstica acabi resultant en mort. Això no passa només en societats militaritzades o durant un conflicte, encara que en aquests contextos els abusos que pateixen les dones són encara més extrems. En països on es permet la possessió d'armes, com els Estats Units, l'accés a una arma de foc a la llar augmenta cinc vegades la probabilitat que una dona pugui ser assassinada pel seu marit o company. El fet de tenir una arma de foc a la llar augmenta en un 41% el risc de que algun membre de la família sigui assassinat. Per a les dones en concret, aquesta probabilitat gairebé es triplica (augmenta un 272%).
No oblidem la gran violència simbòlica que, juntament amb els grans negocis armamentistes, segueix sostenint la cultura de les armes i impossibilitant intervencions reals per el seu control. Les actituds i estereotips que equiparen masculinitat, poder i protecció amb possessió, exhibició i ús d'armes, són tan sols la mateixa cara de la moneda. Les armes no protegeixen els països, ni a les famílies, ni molt menys a les dones “indefenses i vulnerables”. Sigui quin sigui el context, la presència d'armes de foc té sempre el mateix efecte: com més gran sigui el nombre d'armes, més gran és el perill per a tothom, però especialment per a les dones, la violència contra les quals persisteix en tots els països, contextos i sectors socials.
Adiós a las armas nace con el objetivo de contribuir a la construcción de un mundo más seguro, a través de la cultura de paz y el desarme, desde la investigación y difusión de los efectos perversos del militarismo y el armamentismo, prestando especial atención al comercio de armas, la financiación de las armas, el gasto y presupuestos militares, las fuerzas armadas, la industria militar, la Investigación y Desarrollo (I+D) de armamento, las operaciones militares en el exterior, con especial atención en el Estado español; también hacemos análisis de conflictos armados, el militarismo y armamentismo mundial y de las doctrinas de seguridad y defensa de España, la UE y la OTAN.
Adiós a las armas es un blog coral en el que escribimos investigadoras y colaboradoras del Centro Delàs de Estudios por la Paz, pero dónde también se pueden encontrar artículos firmados por autoras que hacen una lectura de los conflictos y las relaciones internacionales incorporando un análisis crítico desde la cultura de paz y la no-violencia.
Lee más.
