Comerç d'armament i corrupció

Sis són els delictes investigats: corrupció a les transaccions comercials internacionals, contra la Hisenda Pública, suborn, blanqueig de capitals, pertinença a organització criminal i falsedat documental. Nou membres de Defex havien estat detinguts, entre ells, el president i el director financer.

L’exportació del material policial s’havia realitzat entre els anys 2008 i 2009, per un valor de 152 milions d’euros. Segons el diari El Mundo (7/1/2015), el valor del material exportat ascendiria a 35 milions d’euros. L’operació es va realitzar a través d’una Unió Temporal d’Empresas (UTE) entre Defex S.A. i l’empresa privada Comercial Cueto 92 S.A. Del total del preu del contracte s’haurien desviat 41 milions d’euros a Luxemburg.

Resulta destacable l’enorme marge de benefici que ha suposat l’operació: 117 milions d’euros, si prenem com a correcta la valoració del material policial en 35 milions d’euros: gairebé un 77% de marge. A aquestos 117 milions d’euros s’ha de descomptar la suma de comissions que Defex va abonar a les autoritats angoleses com a contraprestació a que el contracte s’hagués adjudicat a empreses espanyoles.

Probablement aquest no sigui un cas de corrupció aïllat dins del comercia d’armes espanyol. Defex és una empresa en la que l’Administració espanyola posseeix el 51% de les accions a través de la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI). La seva finalitat és representar a les empreses armamentistes espanyoles per a facilitar l’exportació d’armament. És una de les peces que composen la política governamental de foment de les exportacions d’armes. Una política en què la transparència brilla per la seva absència. Així, per exemple, són secret d’estat el contingut de les actes de l’òrgan administratiu que autoritza les exportacions d’armament: la Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús. En el cas de Defex, al tractar-se d’una societat mercantil, està sotmesa a menys controls interns per part de l’Administració i la seva activitat roman oculta davant l’opinió pública. Ens trobem, per tant, dins d’un context en el que hi han bastants incentius per a què es portin a terme actuacions corruptes.

Una altra de les qüestions de fons és si l’administració espanyola està abonant comissions il·legals com un instrument per afavorir les exportacions d’armament a determinats països. Al meu judici, sembla raonable pensar que sí s’està fent, al menys a les exportacions a països marcats amb un important grau de corrupció. En aquest sentit, segons l’índex de percepció de la corrupció elaborat per la organització Transparència Internacional, amb prou feines Angola assoleix els dos punts dins d’una escala en què zero significa una percepció de país molt corrupte i deu una percepció d’absència de corrupció. Altres països als que Espanya ha exportat armament tenen un preocupant índex de percepció de la corrupció són: Veneçuela, Mèxic, Egipte, Marroc, Indonèsia, Algèria, Kazakhstan o Camerun.

El més preocupant de tot és que aquest cas va més enllà de la corrupció urbanística o del desviament de fons públics en la contractació administrativa. Si un país com Espanya no té cap objecció en exportar armament a un país marcat per la corrupció, utilitzant a més mecanismes que afavoreixen aquesta corrupció, està posant de manifest que el seu únic interès és vendre armes a qualsevol preu. Sense que li preocupi la situació interna del país comprador, ni les possibles violacions dels drets humans que aquest país pot cometre. No seria la primera vegada que un govern corrupte ataca el seu poble amb les armes que li ha venut un país que presum de ser democràtic.