La campanya Desmilitaritzem l'Educació porta des de 2008 reclamant espais educatius lliures d'exèrcits. Des del seu començament s'ha anat ampliat i fent cada vegada més plural amb un objectiu comú “cap exèrcit en cap espai educatiu”. En l'últim any ha passat de tenir 60 entitats adherides a ser més de 100, a més està vivint una notable expansió territorial per tot Catalunya. Però la lluita antimilitarista, com a eminentment internacionalista, sobrepassa fronteres, al febrer d'aquest mateix any es crea una campanya d'objectius compartits a Escòcia Scotland Against Militarism.
La guerra a l'Iraq, Síria, Iemen, el llarg conflicte armat de Colòmbia, la crisi humanitària de refugiats que fugen de les guerres, la desenfrenada despesa militar arreu del món que l'any passat va arribar 1'7 bilions de dòlars. Són molts els factors que ens assenyalen que el model militarista de defensa dels Estats no està donant solucions i està contribuint a generar més tensió i inseguretat mundial, tots aquests factors han fet que la lluita antimilitarista ressorgeixi amb força en els últims anys i s'expandeixi per consolidar-se.
El fet que l'exèrcit hagi triplicat l'espai aquest any al Saló té tres lectures molt importants per a la campanya. D'una banda, suposa una victòria, l'exèrcit s'ha sentit amenaçat davant l'abast de les reivindicacions que ha mobilitzat la lluita antimilitarista, i la seva resposta és una demostració de força que es fa manifesta ampliant el seu espai al Saló, l'ocupació de més territori sempre ha estat una demostració de poder en la concepció militarista.
Segon, s'ha pogut constatar una absoluta falta de rendició de comptes per part d'organismes com la Fira de Barcelona, que té dos terços de participació pública, Generalitat i Ajuntament de Barcelona, sent la tercera part la Cambra de Comerç de Barcelona, que constitueix la part privada. En el moment en què hi ha hagut una forta reivindicació al carrer ha quedat manifesta aquesta falta de costum de passar comptes davant organismes públics. La Fira disposa d'un Consell General del qual formen part diversos representants institucionals com Joaquim Nin (Vocal), Ada Colau (Presidenta), Xavier Trias (Vocal), Ferran Falcó (Vocal), Jordi Baiget (vicepresident 1r), Alfred Bosch (vocal ), Josep Lluís Salvadó (Vocal), Joan Aregio (Vocal). A més, tant la Generalitat com l'Ajuntament han manifestat a Desmilitaritzem l'Educació la manca de resposta obtinguda per part de Josep Lluís Bonet, president de Fira de Barcelona, davant les diverses reclamacions que li han fet. Des de la campanya també es denuncia aquest efecte col·lateral que ha sorgit a través de les reclamacions de no permetre exèrcits en espais educatius, el què es considera d'absoluta manca de control democràtic.
Finalment resulta inevitable assenyalar la inoperativitat de les institucions que no han estat capaces de fer un front comú per defensar les reclamacions dels moviments educatius i antimilitaristes, que van ser traduïdes en mocions, tant a l'Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat, mocions que elles mateixes van aprovar. Sabem que l'exèrcit és un estament estatal difícil de confrontar, però les institucions públiques i democràtiques han de fer prevaldre les reivindicacions dels moviments socials, tant si toquen com si no, a aquests estaments que suposen un òrgan de poder estatal.
La campanya s'ha mobilitzat amb intensitat en els últims mesos, s'han enviat cartes i realitzat reunions amb gairebé tots els implicats, responsables o actors que tenen algun tipus de poder de gestió en què l'exèrcit estigui present en espais educatius, així com amb representants institucionals dels partits que van donar suport a les mocions de l'Ajuntament de Barcelona i del Parlament de Catalunya. Els i les representants institucionals s'han mostrat receptius a les reivindicacions de la campanya, però no han estat capaços de fer prevaldre les resolucions institucionals. Fet que, per altra banda, els moviments socials han patit en diverses ocasions i que, de nou, ens toca denunciar.
Des de la campanya s'insisteix, una i altra vegada, amb què l'exèrcit no és una sortida professional més, i que el que fa en el Saló de l'ensenyament és pur reclutament, en un context, a més, de baixes opcions professionals per als joves. Per això a l'última roda de premsa realitzada per la campanya s'ha llançat el hastag #DebatReclutament amb l'objectiu d'obrir el debat sobre l'afirmació que “l'exèrcit és una sortida professional més” a la societat.
La campanya per impedir la presència d'exèrcits en espais educatius és només la punta de l'iceberg, en un món amb gran nombre de conflictes oblidats i no resolts, la cada vegada més creixent onada de refugiats que fugen dels conflictes armats, amb declaracions com la del president Donald Trump “Ja és hora que EUA torni a guanyar guerres ” i la seva proposta d'augmentar un 9% la despesa militar, amb el terrorisme global cada vegada en augment, la decisió de la Unió Europea d'invertir en R + D militar per primera vegada en la seva història, s'obren grans reptes per la lluita antimilitarista.
El camí es presenta llarg però cada vegada més necessari. Desmilitaritzem l'Educació comença des d'on la construcció d'alternatives es fa més possible: en el món educatiu. Un canvi de paradigma és ara més necessari que mai, per això un any més estarem presents per reclamar la desmilitarització del Saló de l'Ensenyament.
