Segons les dades facilitades pel Ministeri de Defensa en el desenvolupament del pressupost d'aquest any 2015, la despesa d'aquest Ministeri a data de juliol va ser superior en un 121% al pressupost aprovat inicialment. No hi ha cap dubte que la despesa militar es troba menysvalorada de forma deliberada, que després, durant l'exercici i d'acord amb les necessitats de despesa es veu incrementat.
A més, existeixen partides inequívocament militars que es troben repartides, quan no camuflades, entre altres ministeris. Aquesta pràctica és habitual tots els anys i obeeix a un objectiu: amagar a l'opinió pública la despesa militar real, i de pas al Congrés de Diputats i Senat, que aproven uns comptes molt inferiors al pressupost real militar. Aquestes males pràctiques tenen especial rellevància en dues importants partides: l'adquisició de grans programes d'armaments i les missions d'intervenció militar en l'exterior.
Aquestes pràctiques, en la proposta del pressupost de Defensa del proper any 2016, es tornen a repetir. La despesa d'aquest Ministeri no augmenta excessivament respecte a 2015, un 0,35% i arriba a 5.787,89 milions. Però si seguim les directrius que marca l'OTAN, de com s'ha de fer el càlcul de la despesa militar dels països membres, que haurien d'incloure totes les partides militars com ara els Organismes Autònoms de Defensa; o les repartides per altres ministeris, com la R+D militar que sorgeix des del Ministeri d'Indústria; les classes passives militars (Seguretat Social); les despeses en organismes com l'OTAN, que depenen del Ministeri d'Exteriors; la mútua militar ISFAS; la Guàrdia Civil (Ministeri d'Interior), una força paramilitar perquè es regeix per l'ordenança militar.
I a més afegim el criteri establert pel nostre Centre, on comptabilitzem el pressupost del CNI, on el seu cap és un militar així com ho són el 60% del seu personal i que té funcions militars; els interessos del Deute Públic en proporció al total de la despesa militar; i, finalment, la diferència de la despesa militar inicial del Ministeri de Defensa amb el liquidat a final d'any. Llavors, la despesa militar total final és de 17.465 milions. Cal observar que és tres vegades superior al pressupost presentat pel Ministeri de Defensa i representa l'1,6% del PIB espanyol.
La falta de transparència en la despesa militar pren en l'àmbit de l'adquisició d'armaments, la major importància, especialment en els denominats Programes Especials d'Armaments (PEA), donat el seu enorme cost, 37.000 milions d'euros, que els ha convertit en una “bombolla armamentista”, que té endeutat i hipotecat al Ministeri de Defensa i per extensió a l'Estat amb un deute al voltant dels 30.000 milions. Uns programes que es van iniciar a mitjan el decenni de 1990 i que encara avui continuen rebent ajudes en R+D para el seu desenvolupament. Per fer front als seus pagaments el proper 2016, s'han consignat solament 6,8 milions, quan els compromisos superen els 1.000 milions, que es pagaran, com en anys anteriors, amb un crèdit extraordinari.
La segona partida que amaga la despesa real són les missions a l'exterior, doncs sabent que aquestes intervencions ocasionen una despesa molt superior, es pressuposten amb 14,3 milions, per després durant l'exercici traspassar-los nous recursos. Així, abril de 2015, ja es porten incorporats 710,2 milions, que sens dubte augmentaran en finalitzar l'any.
El pressupost inicial de l'Estat que s'acaba d'aprovar per a l'any 2016 no difereix de l'executat en 2015, i en aquest sentit és continuista, antisocial, improvisat i enganyós. Continuista perquè no difereix en res del de 2015. Antisocial perquè si s’observen els principals ministeris de despesa social des de 2008 han retrocedit. Educació, un 15,3%; Sanitat, un 9,7%; Foment del Treball, un 32%; les aportacions a R+D, un 24,5%, i la inversió en infraestructures, un 59,2%. Mentre que la despesa militar íntegrament ha disminuït un 17,6%. Llavors, es pot assegurar que Defensa ha estat un ministeri privilegiat enfront dels ministeris socials o els destinats al desenvolupament i creació d'ocupació.
La improvisació i engany es denota davant l’estirada d'orelles que la Comissió Europea ha donat a Espanya en revisar la proposta de pressupost 2016, avisant que el dèficit superarà al previst per 2015 en un 0,3%, i arribarà al 4,5%, la qual cosa equival a un dèficit de 3.000 milions; i que en la proposta per 2016, es desviarà un 0,7% i comportarà un dèficit de 7.000 milions. Afegint que el proper govern que surti de les eleccions previstes el 20/12 es veurà obligat a modificar el pressupost. Això és el que venim alertant des del Centre Delàs respecte al pressupost militar, que amaga un enorme frau que contribueix a l'augment del dèficit públic de l'Estat espanyol.
Però malgrat l'enorme deute acumulat pels programes especials d'armaments i les dificultats per fer-los front, el Govern permet al Ministeri de Defensa continuar programant nous grans armaments. L'any 2014, va engegar un nou programa per fabricar dos nous Bucs d'Acció Marítima, l'Armada ja posseïa quatre, amb un cost de 333,5 milions. I aquest any 2015, ha previst iniciar quatre nous programes: una nova fragata F-110 per uns 800 milions, que podrien ampliar-se fins a quatre i convertir-se en 3.200 milions; 350 unitats del blindat 8x8 model Piranya, 1.500 milions; quatre avions no tripulats Reaper amb un cost de 171 milions; i tres avions cisterna Airbus 330. Aquests projectes, més els equips tecnològics associats, el seu finançament i manteniment en els propers deu anys podrien arribar a convertir-se en un cost de 10.000 milions d'euros.
I qui es beneficia de tot aquesta colossal despesa? A les quatre grans empreses militars Airbus Defence and Space, Navantia, General Dynamics/Santa Bàrbara i Indra, que conformen un oligopoli, perquè per separat cadascuna d'elles subministra les armes als tres exèrcits de Defensa: Airbus, els avions de l'Exèrcit de l'Aire; Navantia, els bucs a l'Armada; General Dynamics, l'armament pesat i munició de l'Exèrcit de Terra; i Indra totes les tecnologies i electrònica de totes aquestes armes. Empreses, totes elles menys Santa Bàrbara, on l'accionista principal és l'Estat espanyol a través de SEPI. De Navantia, es posseeix el 100%, de Indra, el 20,4%, i del consorci europeu Airbus, el 4%. Empreses que són parasitàries del Ministeri de Defensa, perquè depenen exclusivament de les seves demandes i viuen gràcies al tracte de favor que els concedeix el Govern.
