“Barcelona en Comú ens tomba reivindicacions al ple que fa cinc mesos ens unien al carrer”

L’entrada de la CUP-Capgirem a l’Ajuntament de Barcelona vol seguir l’estela de la feina dels tres diputats que van fer virar a l’esquerra el Parlament de Catalunya durant la passada legislatura. Maria Rovira (Barcelona, 1988), la regidora més jove del consistori, reflexiona en aquesta entrevista sobre les traves burocràtiques de la maquinària municipal i aposta per mantenir encesa la flama de les reivindicacions veïnals com a principal motor de canvi. Crítica amb “el continuïsme” de les polítiques de Barcelona en Comú, descarta el suport de la CUP a cap govern d’estabilitat, davant la possibilitat de la incorporació del PSC i ERC.

Quin balanç fa la CUP d’aquests cinc mesos a l’Ajuntament de Barcelona?

Barcelona és un món apart. No es pot comparar a altres municipis on la CUP ja hi havia tingut presència. La burocràcia i el propi funcionament dels òrgans de presa de decisions no permeten una participació real dels veïns. I és ara quan confirmem que mesures aprovades en comissions o plens, si no tenen una fórmula jurídica associada a aquelles proposicions, no tenen perquè dur-se a terme.

Què pot fer un grup municipal com la CUP per transformar la institució?

Hem de tenir clar que Barcelona és una ciutat amb 10 districtes amb una situació socioeconòmica i una realitat veïnal diferent a cadascun d’ells. Però en canvi, l’activitat principal passa a l’Ajuntament i no tant als diferents districtes. Nosaltres creiem que les competències que tenen els districtes són limitadíssimes. S’ha de descentralitzar la casa gran.

L’Ajuntament també seria Matrix, com descrivia el diputat David Fernàndez?

Sí, en el sentit que Matrix és una manera de funcionar que nosaltres no compartim. No ens permet participar, i s'hi prenen decisions que no tenen per què acabar-se duent a terme. És una estructura totalment jerarquitzada.

Va participar en la creació i consolidació de la Trobada Popular Municipalista (TPM), que finalment va acabar amb Barcelona en Comú i la CUP concorrent per separat a les municipals. Quines conclusions n’extreu passat un temps?Trobada Popular Municipalista (TPM)

Pensem que no ens vam equivocar prenent la decisió de presentar-nos com a CUP-Capgirem Barcelona. En cap cas va ser un error, és necessari que existim i que estiguem presents als diferents barris. Ara, deixa'm dir que els diferents grups de treball que es van crear continuen vigents i fent feina. No només centrats en posicionaments, sinó que continuen treballant per aglutinar diferents sectors en cada àmbit.

Com veieu ara alguns dels que van ser companys de viatge vostres en aquelles trobades? És a dir, el govern de Barcelona en Comú.

Hem corroborat la tesi que teníem: si tu no tens una majoria social forta al carrer, la institució burgesa actual no et permet fer cap transformació de fons del teu entorn. BComú ha topat amb una institució que no li permet tirar endavant aquelles voluntats que vagin en benefici de la majoria social treballadora. Ha topat amb els lobbies empresarials i amb l'articulació de l’administració, que està esmicolada a nivell de competències.

Creu que és per una qüestió de voluntat política o perquè la maquinària municipal limita molt l’acció política?

O no s’han vist capaços o no han volgut canviar aquest model. Un model que hem impugnat totes les treballadores i veïnes de Barcelona. Algunes reivindicacions històriques no s’han tingut en compte i, per tant, hi ha hagut continuïsme. Per això creiem que som necessaris, cal recordar a BComú que s’ha de mantenir fidel a allò que havien vingut a fer: millorar les condicions materials de la classe treballadora de Barcelona. Això no s’està fent.

Però vostè mateixa admet que la institució té límits...

Sí, però hi ha un punt de manca de voluntat política. Voluntat política entesa com a valentia, creure en allò que fas i creure que ho estàs fent per la majoria social. I, després, hi ha un punt, òbviament, de com la maquinària municipal t’impedeix fer coses. Un dels eixos principals de BComú era la participació, precisament una de les àrees menys desenvolupades. Això ens inquieta i ens sorprèn. No hem palpat en cinc mesos cap indici de que hi haurà una participació real.

S’ha decidit fer el ple itinerant o consultar a la ciutadania sobre si entrar o no a l’AMI...

Això no s’ha fet. S’han arrencat aquests processos, però amb altres grups. Amb nosaltres no han parlat. En qualsevol cas, em referia més aviat de cara als Consells de Barri o de Districte, per exemple. A cada àrea es conviden aquelles entitats que tradicionalment han tingut incidència a la institució, i no es tenen en compte molts dels moviments populars emergents.

Quina és doncs la relació entre l’equip de Barcelona en Comú i la CUP?

Cap en especial, més enllà de que trobem a faltar una comunicació molt més fluïda. Ens agradaria poder arribar a acords amb més facilitat i anar tots a una. Bona part de les propostes que presentem, com l’altre dia al ple amb la proposta sobre el CADCI, acaben amb abstenció o bé ens neguen el recolzament. BComú ens tomba al ple reivindicacions que fa cinc mesos ens unien al carrer. I parlo de mesures de participació, de feminisme o de serveis socials... Això ens deixa en una situació d’alerta. I cada cop d’una manera més accelerada, veiem una distancia ideològica més gran amb el govern.

Entre els moviments socials i veïnals hi ha qui parla del risc que BComú s’iniciativitzi...iniciativitzi

Ja ho està. Si mirem l’estructura de càrrecs públics que gestiona la ciutat, com instituts o gerències, trobem gent que prové d’ICV. Barcelona en Comú esta totalment iniciativitzada.

Tot i així, en mesures com la moratòria hotelera, us heu trobat.

S’està plantejant un nou model de turisme a Barcelona. S’han fet estudis on es demostra que cada cop la percepció de les veïnes pel que fa el turisme és pitjor. Era evident, sobretot per als veïns de les zones amb més turisme de la ciutat, que calia aturar la construcció d'hotels. Calia aturar un model de la ciutat neoliberal, de generar el màxim benefici, explotant al màxim la ciutat, independentment de les conseqüències. Hem aconseguit tocar els privilegis del model neoliberal. Ara no ens podem fer enrere. La moratòria s’ha de mantenir malgrat que hi hagi una oposició ferma. Això no és una relació d’igualtat, uns tenim la política i els altres uns privilegis econòmics que no són els de la gran majoria social de Barcelona. Creiem que BComú s'ha de mantenir ferma i ha de tirar endavant mesures realment rupturistes.

Fins a quin punt és nova política que un regidor de la CUP s’alci enmig del ple i llenci bitllets del Monopoly?

Entenem que la comunicació no només es basa en la comunicació verbal. Quan estem debatent o quan estem en un espai de deliberació política ensenyem imatges, portem documentació. O, si cal, seiem a terra, com ho fem nosaltres a les assemblees. No creiem que haguem de canviar a l’Ajuntament. No és més o menys rellevant, només és una altra manera d’entendre la comunicació política. Nosaltres sempre hem intentat explicar el discurs que hi ha darrera de cada actuació. I, per exemple, el que va fer el Josep arran dels Jocs Olímpics és impecable. És més greu deixar sense aplicació mesures que s’aproven als plens.

Què faria la CUP davant d’una hipotètica entrada al govern d’ERC, el PSC o de tots dos?

Ens ha sorprès tot plegat. La veritat és que pensàvem que seria després de les eleccions del 27 de setembre quan ERC i PSC entrarien al govern. En el dia a dia de l’Ajuntament anem veient algunes tirades de canya per part d’ERC i PSC a BComú. Com ho veiem? Doncs de produir-se seria la garantia que estem davant d’un govern continuïsta i que, per tant, serà molt més difícil fer política rupturista.

Hi ha una forma d’impedir-ho. Entrant vosaltres al govern. A ERC ho veurien amb bons ulls. Us ho heu plantejat?

La veritat és que no. La CUP Capgirem Barcelona no entrarà a formar part del govern municipal de Barcelona. Ni tampoc donarem suport a pactes d’estabilitat establerts en despatxos a canvi de certes contrapartides.

Però en el seu moment vau fer un vot de confiança a Colau. Què diferencia aquella votació amb la que avui distancia la CUP amb Mas al Parlament?

Nosaltres vam fer un vot a favor i dos vots nuls, però bàsicament perquè l’Ada Colau no representa ni corrupció, ni el model capitalista ni patriarcal en la seva màxima expressió, com és el cas d'Artur Mas. És una persona que ve dels moviments populars, que coneixia el carrer i que nosaltres enteníem que li havíem de donar aquest vot de confiança. Tenia un passat que en cap cas era contradictori amb el nostre model d’entendre el sistema.