Barcelona anuncia més intervencions policials davant l'augment de venedors ambulants
L'Ajuntament de Barcelona torna a enviar un missatge de contundència contra els venedors ambulants. “Aquest ajuntament no permetrà la utilització de l'espai públic per la venda ambulant no autoritzada, encara menys quan es fa de forma abusiva i invasiva”, ha declarat aquest dijous el primer tinent d'alcaldia Gerardo Pisarello. El consistori respon així a la pressió de diverses entitats de comerciants de la ciutat, que el dimecres van fer públic un manifest en què reclamaven mesures més dures.
“La manca de voluntat explícita i el bonisme ingenu del Consistori per solucionar el problema, ha provocat un efecte crida que ha generat concentracions de més de 500 venedors il·legals, ocupant, irrompent i dificultant el pas dels vianants en l'espai públic”, assegurava el manifest dels comerciants. L'Ajuntament respon ara amb una anunci d'intensificar les mesures que ja va posar sobre la taula el passat mes de març, com multar els compradors del top manta, fer intervenir la policia per garantir que no s'ocupi l'espai públic, i investigar les fonts de mercaderies falsificades.
Més enllà d'aquestes mesures, Pisarello ha anunciat també la voluntat de reforçar les mesures socials que tracta d'impulsar el govern municipal des de fa un any. S'oferiran 40 plans d'ocupació en activitats de dinamització i suport en espais comunitaris del barri del Besòs, de manteniment i rehabilitació de pistes esportives de centres escolars i de manteniment i neteja d'equipaments públics. Aquests se sumen als 11 primers oferts per l'Ajuntament, amb una durada de 12 mesos que permetria a les persones en situació irregular obtenir un permís de residència. Des dels col·lectius que donen suport als venedors, aquestes mesures es consideren insuficients.
Augment de la venda ambulant
L'Ajuntament calcula que la xifra de venedors ambulants a la ciutat actualment oscil·la entre 500 i 800 persones. Les mesures socials que presenta l'ajuntament són vàlides per a les persones que, amb situació irregular al país o no, estiguin empadronades a la ciutat de Barcelona des del juliol del 2015.
Si bé l'any passat, davant la polèmica i les acusacions de passivitat, responia que la realitat de la venda ambulant era molt semblant a la d'anys anteriors, enguany reconeixen que s'ha incrementat el nombre de manters. Per Pisarello, aquest increment que, apunta, no es produeix només a Barcelona sinó a tota la costa catalana, està vinculat a un augment del turisme, causat per la situació geopolítica que redueix l'afluència turística l'altra banda del Mediterrani. Barcelona impulsarà una xarxa amb una quarantena de municipis de la costa catalana per abordar aquesta qüestió de forma conjunta.
Els grups de l'oposició, però, atribueixen la responsabilitat a l'equip de govern. Des de CiU, el regidor Raimond Blasi ha assegurat que “ha estat un any perdut en la lluita contra el top manta”. Carina Mejías, de Ciutadans, considera que la intervenció policial anunciada per Pisarello arriba tard i que “és incoherent multar compradors i no venedors que practiquen una activitat il·legal”. D'altra banda, ERC i la CUP han posat l'accent també en la manca de mesures socials efectives. El republicà Jordi Coronas, que va presidir la Taula de Ciutat per abordar la matèria, ha criticat que no s'hagin aplicat les mesures acordades en aquell espai, tot i que també ha acusat el govern de Colau de “bonisme i passivitat”. La regidora de la CUP Maria José Lecha, en canvi, assegura que l'increment es podria haver evitat d'aplicar-se les propostes del Sindicat Popular de Manters.
Un any de conflicte
El conflicte de l'Ajuntament de Barcelona amb la venda ambulant s'arrossega des de l'inici del mandat d'Ada Colau. Durant les primeres setmanes del seu govern la dreta mediàtica ja va posar el focus sobre la venda ambulant. Amb l'afegit de la pressió de l'oposició i entitats empresarials de la ciutat, la resposta del consistori va provocar el rebuig dels moviments socials que donen suport als manters.
La fórmula que va trobar el consistori d'evitar la presència dels venedors sense entrar en la persecució directa –amb agressions denunciades en diverses ocasions pel Sindicat de Manters– va ser el que anomenen la “saturació de l'espai”. Així, la zona del port on fa uns mesos hi havia més concentració de venedors ha passat a ser ocupada constantment per Guàrdia Urbana, Mossos d'Esquadra i Policia Portuària des de primera hora del matí per evitar que s'hi arribessin a posar. El comissionat de seguretat de l'Ajuntament, Amadeu Recasens, ha assegurat que “s’obté el mateix efecte amb menys agressivitat si es satura que si es desallotja”. Amb l'arribada de l'estiu, els venedors es concentren especialment en la zona del Passeig Joan de Borbó a la Barceloneta, però el comissionat ha dit que no poden “saturar” les dues zones alhora.
Recasens ha explicat que de gener a abril d'enguany l'Ajuntament ha posat més 16.700 denúncies per venda irregular, un 23% més que el mateix període de l'any anterior. S'han fet 105 detencions i imputacions per delictes contra la propietat i s'han decomissat 169 mil productes. Actualment, un manter es troba en presó preventiva a l'espera de judici per haver colpejat un policia amb una branca durant una actuació policial en què denúncia que va patir agressions. La jutgessa es va basar en la seva condició d'estranger i en “falta d'arrelament” la presó preventiva, una mesura que l'advocat del venedor considera desproporcionada.
