Barcelona atén 8.000 persones que no poden accedir al mercat de treball
Durant l'any 2015, fins a 8.103 persones van ser derivades des dels serveis socials al programa Làbora, engegat per l'Institut Municipal de Serveis Socials a finals de 2014. D'aquestes, un 22% van aconseguir feina, la resta van seguir algun tipus d'itinerari d'inserció: el programa Làbora no només facilita la capacitació per entrar al mercat laboral, també fa acompanyament individual i ofereix ajuda emocional. L'informe del 2015 del programa Làbora, presentat aquest dilluns, passarà per la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport el proper 17 de maig.
“La feina no serveix només per a guanyar-se la vida, també juga en l'empoderament de la persona... Hem de fer cada vegada més davant l’abandonament de la resta d’administracions”, ha destacat aquest dilluns la segona tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz.
La tinenta d'alcaldia ha destacat les bones xifres del programa. De fet, l'Ajuntament ha doblat enguany el pressupost que destina al projecte: 1.8 milions d'euros al 2015 i 3.2 aquest 2016.
El Làbora, finançat per l'Ajuntament en col·laboració amb Creu Roja, Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) i Empreses d'Inserció de Catalunya (FEICAT) treballa amb més d'un miler d'empreses: al llarg de 2015 se'n van contactar fins a 1.743, que van veure amb bons ulls el programa. Es preveu que el proper 6 de juny es produeixi una trobada per posar en contacte els usuaris del programa i les empreses.
Les tres entitats que participen del projecte també s'han mostrat optimistes amb el programa. La presidenta d'ECAS, Teresa Crespo, ha destacat l'“acord públic/privat” que suposa el programa però ha insistit en que cal “definir un model de protocol únic” que faciliti compartir dades entre les tres entitats. Làbora, Creu Roja, ECAS i FEICAT treballen en polir un sistema informàtic més eficient.
No és l'únic objectiu per a 2016: Làbora vol elevar la taxa d'inserció del 22% al 25% (2.000 insercions en total), a més de millorar la coordinació amb Barcelona Activa, el SAIER, el programa d'assentament (OPAI), la Taula de Feminització de la Pobresa i fer més present el programa al Pla de Barris. El projecte vol reforçar també la incorporació de persones en situació d'irregularitat administrativa: les empreses poden afavorir els processos de regularització, segons Ortiz.
“No hi ha inserció si no es contempla la dignitat laboral”, ha dit Ortiz. En aquest sentit, un altre dels objectius a assolir en aquest 2016, és millorar en la temporalitat dels contractes. Les empreses amb les que ha treballat Làbora fins al moment porten associades condicions laborals poc adequades —com un fort component d'estacionalitat— i això fa que els participants entrin i surtin del programa diverses vegades.
Feminització de la pobresa i territorialitat
De les més de 8.000 persones que es van inserir al programa l'any passat, 1.537 van assolir la inserció laboral: van aconseguir un contracte de treball. Des de l'Ajuntament s'ha constatat que al principi aquests contractes eren de temporalitat baixa i de sectors concrets (un 60% de feines relacionades amb la neteja) però que amb el pas dels mesos s'ha anat ampliant el perfil de contractes i sectors. El que no ha canviat és la divisió per sexes, amb una xifra preocupant: un 47% de les persones eren dones. A més, la majoria tenien de 45 anys en endavant.
El projecte vol combatre l'exclusió social i la feminització de la pobresa, però també les desigualtats territorials: 1.196 persones incloses al programa eren de Nou Barris i 1.031 de Sant Martí. El risc d'exclusió se centra en els barris amb una renda més baixa i més nivell d'atur: “El nivell d’inserció és proporcional als barris on l'atur està més cronificada”, ha destacat Laia Ortiz.
